El think tank del socialisme català
Activitats
06/02/2013
En la mort de Reinaldo Gargano
Aquest
dimarts ha mort a Montevideo, als 78 anys d'edat, el company i amic Reinaldo
Gargano Ostuni. President del Partit Socialista d'Uruguai (PSU), Reinaldo Gargano
ha estat una de les grans figures polítiques de l'Uruguai contemporani, i
alhora ha estat militant també del PSC, partit al qual ha estat vinculat des
que hi va treballar durant quasi tot el seu exili, de 1976 a 1984, fins que la
caiguda de la dictadura militar li va permetre tornar al seu país.
Nascut a Paysandú el 26 de juliol de 1934 en el si
d'una família d'orígens italians, Reinaldo Gargano ha tingut una vida política
i cívica extensa i d'una gran intensitat. De molt jove ja va ser secretari
general de la Federació d'Estudiants Universitaris d'Uruguai (FEUU), després
secretari general i més tard president de l'Associació de Funcionaris
Judicials. Militant del PSU des de 1956, va ser també un dels fundadors de la
Convenció Nacional de Treballadors d'Uruguai (CNT), organització sindical de la
qual va ser un dirigent destacat, a la vegada que fou elegit secretari general
de la Joventut Socialista d'Uruguai (JSU). La seva activitat política va tenir
una derivada professional en l'exercici del periodisme: director d'"El Sol" i
"El Oriental", dues publicacions vinculades al PSU, va ser també redactor
d'"Época" i "Última Hora", en ambdós casos fins a la clausura d'aquests diaris.
Membre del Comitè Executiu Nacional del PSU des de 1959,
l'any 1974, com tants dels seus companys que no van caure en mans de la
dictadura militar uruguaiana va haver de fugir del seu país i marxar a l'exili.
Després d'algunes estades a l'Amèrica Llatina va arribar a Barcelona, on molt
aviat va començar a treballar amb els socialistes catalans. Va ser aleshores
quan Gargano i altres companys uruguaians van entrar a militar en el naixent
PSC. Responsable de Formació i també de l'organització de les successives
campanyes electorals que es van celebrar a Catalunya entre 1977 i 1983, Reinaldo
Gargano va esdevenir una de les peces clau en aquella organització inicial del
PSC, tan precària com entusiasta. A la vegada, formava part del Comitè
Coordinador a l'exterior del Frente Amplio (FA), la gran coalició de les
esquerres uruguaianes. I amb la caiguda de la dictadura militar uruguaiana, el
1984, Reinaldo Gargano va tornar al seu país.
Aquell
mateix any Gargano va ser elegit per primera vegada secretari general del PSU, càrrec per al
qual va ser reelegit repetidament, fins que hi va voler renunciar l'any 2000.
Des de 2001 i fins a la seva mort Reinaldo Gargano ha estat president del PSU.
Amb la restauració de la democràcia a l'Uruguai, Gargano fou elegit senador el
1984 i també va ser reelegit fins al 2009. Amb el primer gran triomf del FA en
unes eleccions presidencials i legislatives, i l'arribada a la Presidència de
la República d'Uruguai del seu company i amic Tabaré Vázquez, també destacat
dirigent del PSU, Gargano accedí al càrrec de Canceller o Ministre de Relacions
Exteriors, que exercí entre 2005 i 2008.
Els qui a Catalunya vam tenir el privilegi de conèixer
i tractar Reinaldo Gargano durant el seu llarg exili el recordarem sempre per
la seva senzillesa i bonhomia, pel seu rigor absolut i minuciós en totes les
tasques que va tenir encomanades en el PSC i per la seva passió i fermesa en la
defensa de les seves idees i conviccions polítiques i ètiques. Quan vam
retrobar-nos a l'Uruguai, molts anys després i quan ja era president del Senat,
vam recordar aquells temps i vam evocar tants amics i companys, alguns d'ells
ja desapareguts. Ens vam retrobar en altres ocasions, sobretot a l'Uruguai -vam
celebrar-hi plegats la primera gran victòria electoral de les esquerres
uruguaianes aplegades en el FA, i hi vam repetir la celebració quan el FA es va
imposar amb claredat a les eleccions departamentals o locals-, però també a
Barcelona, on va venir sovint i on havia deixat descendència en forma del seu
fill Héctor, militant també del PSC. El condol i la companyia per a ell i per a
tota la seva família, sobretot per a la dona de Reinaldo, la companya i amiga
Judith Grauert, i per a tots els
socialistes uruguaians. Per a ells, i també per als socialistes catalans,
Reinaldo Gargano romandrà sempre com un referent ètic i polític.
Jordi García-Soler, periodista
Activitats realitzades
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412