14/12/2012
Les transicions democràtiques al món àrab. El paper de l'islamisme
La Fundació Rafael
Campalans, juntament amb la Fundació Friedrich Ebert, va celebrar divendres
14 de desembre a Barcelona un seminari per analitzar el paper de l'islamisme en
les transicions democràtiques al món àrab. La jornada, que forma part de les
activitats de la Fundació
en el marc del seu programa de cooperació política a la Mediterrània, va ser
inaugurada pel director de la Fundació Rafael Campalans, Albert Aixalà, i el director de
la Friedrich Ebert
Stiftung a Espanya, Lothar Witte.
La primera taula, titulada "Turquia i les transicions
democràtiques la món àrab: la democràcia com a motor del canvi geopolític", va
comptar amb les intervencions del director-gerent de la Fundació Alternativas, l'ex ambaixador i
ex diputat al Parlament Europeu, Carlos
Carnero; de l'investigador expert en Mediterrània del CIDOB, Eduard Soler; de la professora associada a la Universitat Tècnica
d'Orient Mitjà d'Ankara, Özlem
Tür; i del director de desenvolupament Socioeconòmic de l'IEMed, Javier
Albarracín.
Soler va posar sobre la taula diversos elements
pels quals Turquia es posava com a exemple, entre els quals, una economia
pròspera, les expectatives de prosperitat, per tenir un exèrcit garant dels
valors constitucionals i republicans, la compatibilitat entre Islam i
democràcia, etc. I va destacar la sobreestimació del coneixement i prestigi de
Turquia a la regió així com la infravaloració de la capacitat de treball de la UE amb Turquia a la regió àrab.
En acabar, va criticar la desconnexió de les forces progressistes dels temes
socials, i va remarcar que calia parlar de justícia social i de dignitat personal i
deixar d'obsessionar-se amb el tema de la Sharia, afegint que la majoria al
món àrab la creu compatible amb la democràcia.
Tür va centrar la seva intervenció
en el soft power del país, així com de les limitacions
del poder turc. I, per la seva banda, Albarracín va parlar de Turquia com
a potència regional, descrivint les principals característiques
socioeconòmiques del país (població nombrosa i creixent, molt jove, vocació de
potència, increment de la renda per càpita, diversificació productiva i
competitivitat internacional, etc.), i va afirmar que la legitimitat
governamental es basava en gran mesura en la redistribució de recursos
materials i socioeconòmics entre la població. En definitiva, va destacar que si
Turquia desenvolupava un model econòmic inclusiu, ningú voldria que descarrilés
per motius polítics, i va destacar la importància de la creació de la classe
mitjana.
Per acabar, Carlos Carnero va enumerar les mancances de Turquia en
matèria de compliment dels drets humans, i va plantejar la qüestió sobre si els
canvis a Turquia s'havien fet per convicció o per exigència de la UE. En definitiva, va
parlar de Turquia com un país en transició permanent, i va diferenciar-la de
països de la primavera àrab, que haurien fet la revolució per estar iniciar una
transició democràtica.
La segona taula, titulada "Islamisme democràtic: com fer
compatible democràcia i islamisme?" va ser moderada per la responsable de Món
Àrab i Mediterrani a l'IEMed, Lurdes
Vidal; i va comptar amb les intervencions de Jordi Pedret, responsable de
cooperació Mediterrània a la
Fundació Rafael Campalans i vicepresident del Centre Euro
Àrab de Catalunya; i Jamel
Touir, diputat d'Ettakatol i president de la Comissió constitucional
de Tunísia.
Pedret va afirmar que l'Islam polític havia arribat per
quedar-se, i va assegurarque la compatibilitat o no de l'islam amb la democràcia
tenia a veure amb el sistema de finançament. Touir va comentar, des de la
perspectiva tunisiana, la necessitat de diàleg entre el món islàmic i la
democràcia europea, i va afirmar que l'Islam podia enfortir i recolzar al
democràcia, i no havia de ser obstacle a la transició democràtica. Finalment,
va considerar que probablement el món àrab viuria un model de democràcia
diferent del model espanyol o turc.
La cloenda va anar a càrrec de Lothar Witte i del president de la Fundació Rafael
Campalans i diputat del PSC al Parlament de Catalunya, Miquel Iceta.
Arxiu històric
del socialisme
català
Alianza estratégica Unión Europea – América Latina: retos y oportunidades
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
![]() |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412