20/09/2012
Malgrat tot, la solució continua sent més Europa
El
dilluns 17 de setembre va visitar Barcelona l'eurodiputat Daniel Cohn-Bendit, en una conferència organitzada per la Fundació RBA
i la Fundació Catalunya-Europa.
Sovint,
són molts el que pensen que la pau, la democràcia i la convivència són béns
perennes i que sempre hem gaudit d'ells. L'inici de l'exposició de
l'eurodiputat ens va recordar com al 1945, quan ell va néixer a cavall de França i Alemanya, els seus pares no haurien imaginat ni tant sols la meitat
del que hem viscut posteriorment. El simple fet de transitar com a persona
entre Espanya i Suècia sense cap frontera i sense més permís que un document
d'identitat, ja és una utopia feta realitat.
L'Europa feixista,
comunista, colonialista ha estat canviada per una Europa en pau i en
democràcia, per un projecte que no es basa en l'hegemonia d'un sobre l'altre (error
que van cometre Napoleó i tants altres). El mateix podríem aplicar sense gaire
esforç a la història espanyola del segle XX.
És
palès que el projecte europeu es troba en un creuament de camins decisiu i que
té problemes. Els èxits assolits des de la signatura del
Tractat de Maastricht, es veuen enterbolit per nombrosos errors de disseny
originals, el més rellevant dels quals va ser no preveure la governança de la
Unió Econòmica i Monetària.
Europa davant un món
global
Malgrat
aquesta situació, Daniel Cohn-Bendit va exposar de forma clara i vehement que
la UE és l'única forma que els països i els ciutadans europeus tenen
d'enfrontar-se al món global. Es fa impensable
sobreviure a la crisi amb les monedes nacionals o pensar que els nostres països
tindran cap pes per separat d'aquí a 30 anys, quan probablement cap d'ells
estigui ni tant sols al G8.
Si volem reconquerir
la sobirania sobre les nostres vides i no deixar-la als mercats, l'únic
projecte viable és l'europeu. Aquesta és la sobirania real avui. Només la UE
garanteix solucions a la crisi. És un procés difícil, però possible. La
regulació de la globalització no pot tenir respostes nacionals: l'OMC ha d'incloure
els drets laborals i el medi ambient en els seus acords, la regulació bancària
ha de ser europea, cal respondre ràpidament a crisis militars i humanitàries
arreu del planeta, etc.
En definitiva,
la política de la UE ha de superar les seves cotilles nacionals.
Avui, el repte més
gran que té al seu davant la UE és la crisi econòmica. Cal que els països i les
seves societats es conscienciïn de que l'únic que els enforteix és la
col·laboració i el projecte comú. Tot sovint, Alemanya és criticada pel paper
que està jugant com a paladí de l'austeritat. Des de la resta de països hem de
convèncer no al Govern alemany, sinó a la societat alemanya que la solució
és europea. Alemanya va finançar la seva reunificació amb un cost molt elevat.
Ara estem demanant que financi la crisi de la UE. Cal persuadir la societat
alemanya de que això serà beneficiós per a tothom. L'única sortida a la crisi
és un acord a la UE, un acord amb la societat alemanya perquè digui sí al
rellançament econòmic.
Totes les societats
nacionals són egoistes per natura. (Ho estem veient aquests darrers dies
aquí al nostre país). Cal treballar per
crear un clima de responsabilitat comú. El paquet fiscal aprovat pel Consell
Europeu no és bo, però avança en la bona direcció. El següent torn serà el de les
polítiques de creixement. Encara són insuficients, però la porta ja està
oberta.
Implementar polítiques
de creixement a nivell nacional ha esdevingut impossible. Cal treballar perquè
les perspectives 2014-2020 de la UE assumeixin aquestes polítiques. El
pressupost de la UE és només l'1% del
seu PIB, una xifra insuficient i poc eficaç. La UE ha de dotar-se ja de
recursos propis com la taxa sobre les transaccions financeres, la taxa sobre el
carboni (a productes i importacions) i altres taxes com podria ser la taxa per
facturació d'Internet i telefonia (en la qual bastaria un exigu 0,1% de tipus
impositiu).
Cohn Bendit va posar un
exemple clarificador i no gaire conegut. El pressupost federal dels EE.UU. és
una eina força recent. El va instituir F.D. Roosevelt al 1930, quan va arribar
a l'1% del PIB de la Unió. Actualment arriba al 27% del PIB (en un país on el
sector públic té un paper més reduït que a Europa).
La democratització de la Unió Europea
Finalment, el líder
ecologista va centrar-se en com resoldre la manca de democràcia de la UE. Dotar
a la Unió d'una estructura veritablement federal i fer-la visible a tots els
seus ciutadans esdevé una qüestió vital. Per fer-ho, les eleccions i els
referèndums d'àmbit europeu són eines essencials. Segons ell, és el moment de que les eleccions europeus vagin
més enllà de llistes tancades nacionals, per esdevenir transnacionals i ser
decisòries per triar el President de la Comissió Europea. Al 2014 tindrem ja
les primeres mostres.
Paral·lelament, la UE
s'hauria de dotar d'un text constitutiu breu i clar, de poques pàgines i amb
principis bàsics. Així s'evitaria el repetit error de grans tractats que es
dilaten en processos eterns i opacs d'elaboració i aprovació. No hi ha pressa
es podria trigar uns anys a fer-lo, però hauria de ser referendat a nivell
europeu, comptant amb una doble majoria de població i països. Aquest referèndum
seria una oportunitat pels països que l'aprovin i també pels que no l'aprovin. Si
algun Estat no ho aprovés i volgués marxar, podria fer-ho. Cohn-Bendit va
afirmar que permetria al Regne Unit triar entre ser el 27è Estat de la UE o el
51è dels EE.UU.
Altres elements a
treballar serien dotar a la Unió Europea d'unes Forces Armades comunes, el
major estalvi que podrien fer els Estats, o construir una veritable diplomàcia
comuna, amb presència única als organismes internacionals i amb la reducció de
les ambaixades nacionals. Segons ell, tenir 27 ambaixades a Kuala Lumpur, no
aporta ja valor als Estats Membres de la Unió.
Conclusions
Davant de la percepció
general de que la UE no funciona o va malament, contraposa una visió de present
i de futur engrescadora, i el que és encara millor, una visió factible i
eficaç.
En paraules seves, "els Estats Units d'Europa seran una realitat d'aquí a 50 anys.
L'Europa dels Estats-nació s'ha acabat".
Autor: Raül Blanco
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412