21/11/2011
Anàlisi dels resultats del 20-N a Catalunya
El PSC ha perdut les eleccions generals a Catalunya
per primer cop en la seva història, perdent el 45% del vot aconseguit el 2008.
Des de 1979 els socialistes no havien aconseguit
menys d'un milió de vots en unes eleccions generals.
El resultat no es atribuïble a un
sol factor.
Hi conflueixen elements de cicle electoral, de conjuntura i estructurals.
Pel que fa a la conjuntura, sembla evident que la
crisi ha afectat de ple la capacitat dels socialistes per conservar
resultat extraordinari.
Precisament, la naturalesa de vot del vot al PSC el
2008 explica una part significativa de les fugues.
Fa tres anys, el PSC va atraure un vot no propi,
majoritàriament proper a CiU, que va optar pels socialistes per tal d'aturar el
triomf del PP. En aquest conjunt també cal comptar-hi votants propers a IC
("vot útil" d'esquerra) i fins i tot algun desenganyat d'ERC 2004. Aquest vot
atret va permetre al PSC equilibrar les pèrdues que pateix a les seves àrees
d'assentament tradicionals.
En una situació com l'actual, on el factor "aturar el
PP" era irrellevant, ja que es donava per descomptat el triomf ampli dels
populars, aquests votants han optat per tornar a les seves antigues fidelitats
o buscar-ne altres de noves.
Amb tot, el PSC segueix mantenint un vot de generals significativament superior al de la resta de comicis.
Aquestes eleccions generals clouen un cicle electoral
iniciat amb les autonòmiques de fa un any. El cicle està marcat pel retorn de
CiU al centre de l'escenari electoral, no tant pels seus propis mèrits (a
excepció potser de les eleccions autonòmiques) sinó més aviat per l'afebliment
dels seus rivals a l'esquerra, ERC i sobretot el PSC.
Precisament són els resultats magres dels socialistes
els que donen personalitat pròpia a aquest cicle. Per primer cop, els
socialistes són desplaçats del primer lloc en les eleccions municipals i
generals. No havia passat mai abans.
A les eleccions municipals i autonòmiques el vot PSC
mostrava una tendència al descens des de 2003, tendència que s'agreujà el 2006
i 2007, i que ha continuat en aquest cicle (2010 i municipals 2011).
Les eleccions generals semblaven immunes a aquest
afebliment del vot PSC. Els resultats de 2004 i 2008 dibuixaven una línia
ascendent del vot socialista, aliè al que succeïa en els altres comicis.
Ara bé, per sota dels resultats globals era possible
percebre una erosió constant en les bases del vot socialista a Catalunya: les
àrees urbanes populars de les grans ciutats.
Aquest fenomen quedava tapat per la capacitat
d'atraure vot cedit a les eleccions generals per fer front al PP.
En aquesta convocatòria, davant la victòria cantada
dels populars, el vot atret pel PSC sembla haver tornat a les seves antigues
fidelitats.
Això ha afavorit a CiU significativament. Com també
l'ha afavorit la penetració en els espais que havia aconseguit guanyar ERC en
el període 2003-04.
Per la seva part, el PP ha aconseguit recuperar
posicions en aquest cicle, per bé que els seus resultats han quedat per sota
del de 1995-96. Caldrà mirar amb precisió en quines zones avancen els populars,
esperonats per la victòria cantada a les generals.
IC per la seva banda sembla haver tret profit de la
crisi i del desencant d'una part del vot a l'esquerra del PSC, que el 2008 va
optar pels socialistes.
També es mantenen trets característics del període
pel que fa al vot de protesta, concretat en el vot en blanc, el nul i el vot a
candidatures contestatàries.
Finalment, era més que previsible que la participació baixés en aquestes eleccions respecte de 2008.
La manca d'incertesa en el resultat general (totes
les enquestes vaticinaven el triomf del PP per un marge ampli) ha afectat
segurament la predisposició a votar d'una part del cos electoral.
La participació final s'ha situat lleugerament per
amunt de la convocatòria de 2000, que marca el terra participatiu en unes
eleccions generals.
Amb tot, la participació en aquestes generals manté
la lògica respecte de la resta de comicis. Set punts per sobre de la
autonòmiques i nou per damunt de les municipals.
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412