El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

01/04/2011

Redefinint les polítiques urbanes progressistes

Després d'anys de política activa del socialisme en el camp municipal, la potència inicial de les polítiques urbanes progressistes sembla haver-se diluït. En aquest sentit, si la realitat deplorable de les nostres ciutats a l'inici de la transició permetia definir amb claredat els objectius i l'agenda d'una política d'esquerres que connectava del tot amb els anhels de la ciutadania, el mateix èxit d'aquestes polítiques ha canviat l'escenari i ens obliga a repensar les claus del model.

Amb aquest objectiu, el de repensar i redefinir les polítiques urbanes progressistes, la Fundació Rafael Campalans va organitzar el passat divendres, 1 d'abril, un debat-taula rodona per reflexionar amb experts de diversos àmbits, tant de Barcelona com de Madrid, entorn als elements que diferencien una política urbana progressista i una conservadora.

El debat interdisciplinar va abordar aquesta qüestió, organitzant les taules entorn a tres grans temes:

La ciutat justa. L'objectiu d'aquesta taula era definir amb claredat quina estratègia s'havia de seguir per millorar la provisió de serveis públics: prioritzar serveis i accelerar-ne l'efectiva universalització, mantenint l'estratègia de creixement en paral·lel, progressiu i a mig termini, o reduint el pes públic en el procés i obrint-se a la cooperació amb el sector privat? Per respondre a aquestes preguntes, la Fundació va comptar amb les opinions d'Álvaro Ardura, arquitecte urbanista i membre del Club de Debats Urbans (Madrid); Javier Ruiz Sánchez, arquitecte urbanista, professor titular del Departament d'Urbanística i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, i Marisol Rodríguez, catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona, i experta en provisió i finançament de serveis públics.

Ciutat emprenedora, ciutat renovada. Es plantejava aquí aclarir fins a quin punt els grans projectes tractors contribueixen a construir un relat progressista efectiu sobre la transformació de la ciutat, quins haurien de ser els objectius prioritaris a comunicar a la ciutadania per a que els projectes siguin percebuts com a propis d'un projecte progressista, i quina ha de ser l'actitud respecte a la celeritat de la transformació i l'equilibri financer. Les ponències van anar a càrrec de Maravillas Rojo, del departament d'Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya, ex secretària General de Treball del Govern d'Espanya (2008-2010); Joan Trullén, economista, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i número dos de la llista municipal del PSC a l'alcaldia de Barcelona; i Enrique Bardají, arquitecte urbanista, professor titular del Departament d'Urbanística i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, director de l'estudi d'arquitectura E. Bardají & Asociados S.L.

La ciutat democràtica. Quin és el rol dels ciutadans davant les institucions ara i quin volem que sigui? Els mecanismes de relació ciutadà-ajuntament faciliten la participació? En conclusió, es plantejava quina ha de ser l'actitud del projecte progressista respecte la ciutat consolidada, quin ha de ser l'equilibri entre la ciutat heretada i la construcció de la ciutat desitjada. Van intervenir en aquesta taula Francesc Muñoz, geògraf i director de l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona; Oswaldo Román Lorente, arquitecte, actualment coordinador de la biennal iberoamericana entre d'altres projectes arquitectònics, i Eduard Jiménez, economista, consultor de polítiques públiques a l'empresa Teonetwork.

El debat va comptar amb la presència i intervenció, a banda dels ponents, de José Cuervo, delegat de la Generalitat a Madrid entre 2007 i 2011, Gemma Mumbrú, regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, primer secretari del PSC de Barcelona, Jaume Vendrell, gerent del Consell Comarcal del Barcelona, Oriol Clos, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, i Carme Trilla, economista i secretària general d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2003-2010), entre d'altres.

Aquest debat-taula rodona és fruit de dos grups de discussió organitzats fa uns mesos per la Fundació, amb professionals tant de Madrid com de Barcelona, reunions dirigides per Jordi Mas, responsable del projecte, coordinador de l'oficina tècnica del Besòs, de Barcelona Regional.

(Imatges: Jordi Play)