El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

07/02/2011

Sanitat pública, gestió privada?

Encara no s'han complert els primers cent dies del nou govern de la Generalitat que els canvis ja són més que apreciables en algunes àrees. Si bé és cert que algunes mesures electorals semblen haver estat temporalment desterrades (l'abolició dels 80km/hra, per exemple), altres no tan anunciades durant la campanya estan començant a implementar-se, mostrant així la diferent concepció d'aquest govern de la res pública respecte l'anterior.

I pel que sembla, el gran paradigma d'aquest canvi d'entendre el paper de la Generalitat vers els ciutadans sembla que serà el sistema sanitari. En una clara declaració d'intencions, el President de la Generalitat, Artur Mas, va nomenar conseller de Salut el fins ara President de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), Boi Ruiz, amb qui comparteix la visió vers el model d'assistència sanitària. Sanitat pública? Sí, però amb una clara intervenció del sector privat, amb la incorporació de les companyies asseguradores, que treballaran conjuntament amb els centres públics ja sigui mitjançant sistemes de concertació o de licitació.

Aquest tipus de gestió, que de fet actualment ja s'està aplicant a alguns dels principals hospitals catalans (Sant Pau i el Clínic), es veuria ampliada a altres unitats d'atenció mèdica com poden ser els Centres d'Atenció Primària (CAP), que excepte 20 casos que són gestionats per societats mèdiques concertades, són tots de titularitat pública.

Els canvis en el sistema públic de salut, però, no afectaran només a la provisió de serveis públics. Altres aspectes, com ara la cartera de serveis, també seran revisats pel nou conseller que, apel·lant a la necessitat de reduir la despesa per motius pressupostaris (el nou pressupost pretén retallar 850m d'euros en aquest departament) defensa la necessitat de repensar els serveis que presta la sanitat pública (molts d'ells ampliats en aquests últims anys com l'atenció bucodental infantil, la podologia en patologies vasculars cròniques, l'atenció a la fibromialgia, etc), i la possibilitat de desviar-los a l'assistència sanitària privada. De fet, Boi es defensor de les assegurances mèdiques privades com a mesura per lluitar contra les aglomeracions a la sanitat pública i alhora "garantir uns serveis públics qualitat", per aquest motiu el nou conseller convida els catalans a afiliar-se a assegurances mèdiques de caràcter privat "accesibles", mitjançant fórmules fiscals que les incentivin econòmicament.

L'altre gran canvi proposat se centra en la localització geogràfica dels serveis. En aquest punt, es proposa reformar els CAP per a que aquests concentrin més activitat i així els pacients pateixin menys derivacions als hospitals per a realitzar les proves diagnostiques adients. Es pretén així que aquells serveis fins ara realitzats als hospitals o centres de referència es puguin centralitzar en els mateixos centres, ja sigui mitjançant la incorporació d'especialistes in situ, ampliant les tasques desenvolupades fins ara pel personal sanitari o sent el metge de capçalera qui parli amb l'especialista per valorar si és precís derivar el pacient. A més, es preveu una reorganització dels serveis oferts de manera que la proximitat del pacient al centre hospitalari, ja no primarà en la distribució dels serveis i per tant, no es construiran nous centres de salut sinó que es pretén ampliar l'oferta de centres mitjançant la incorporació de centres privats.

Referent al personal sanitari, Ruiz ha insistit en què, si bé no hi haurà acomiadaments massius o retallades salarials importants, sí que hi haurà una reorganització administrativa i organitzativa important i es replantejarà el sistema de substitucions i interinatges, que ara mateix representa un gran gruix del personal laboral als serveis sanitaris catalans.

Algunes altres de les noves mesures seran les factures a l'ombra (factures amb objectiu pedagògic on es detallarà el cost de l'atenció rebuda), i la retallada de la despesa farmacèutica, una mesura que si bé ja va intentar l'anterior govern amb mesures com les receptes electròniques i els genèrics, resulta especialment difícil d'aplicar doncs suposa una gran part del pressupost total del departament (l'any 2010 va suposar entre un 28% i un 30% del pressupost).

Les reaccions a les noves mesures no s'han fet esperar, i al poc de fer-se públiques, -totes elles justificades amb arguments de caràcter econòmic-, l'exconsellera de Salut, Marina Geli, afirmava que "ja s'ha tocat sostre en la despesa sanitària (..) i sense pujada d'ingressos aquesta nova situació només té una sortida: retallar prestacions, retallar el nombre de professionals o ambdues coses".

Entre els professionals de la sanitat pública les mesures també s'han rebut amb desconfiança, i el sindicat Metges de Catalunya, va expressar per veu seu secretari general, Antoni Gallego, el retrocés que suposa per la comunitat mèdica el nomenament de Ruiz, a qui consideren un dels "màxims responsables" de la vaga històrica del 2006 dels metges catalans i "l'instigador" del bloqueig de les patronals al Consell de la Professió Mèdica de Catalunya -òrgan creat com a sortida del conflicte. Malgrat això, tant Gallego com UGT i CCOO, es comprometen a treballar activament amb el conseller per trobar noves fórmules "que permetin encarrilar la sanitat cap a una sostenibilitat perdurable, sense agredir els criteris d'universalitat, equitat i solidaritat del sistema".

Finalment, pel que fa al copagament, un dels temes més delicats cara l'opinió pública, el mateix President de la Generalitat, Artur Mas, va confirmar que no s'aplicaran sistemes de copagament per finançar la despesa sanitària, tot i que en una entrevista realitzada a El Periódico afirmava que "si bé es descarta el copagament generalitzat, es buscaran fórmules per assegurar el bon ús dels serveis públics mitjançant mesures dissuasòries".