05/11/2010
Isidre Molas: “Aquest llibre és també un homenatge pels que mai tindran un llibre on hi aparegui el seu nom”
La Fundació Rafael Campalans va tenir el plaer
de presentar el llibre "El meu temps de
presó (1962-1963)" escrit pel president de la
Fundació, Isidre Molas.
Albert Aixalà, director de la
Fundació, va inaugurar l'acte agraint a
l'autor la decisió d'haver escrit una part de les seves memòries, doncs "és un
llibre d'un català d'esquerres que va lluitar per una societat, per uns valors,
però sobretot és el relat d'una vida dedicada a contribuir a la vida en sí
mateixa, a no deixar que aquesta passi per davant sense fer res. L'Isidre és i
ha estat un exemple pels que veníem darrera".
Seguidament, Josep Maria Castellet, en qualitat de
president del grup 62, va emfatitzar en la importància de la existència dels
dietaris i les memòries per refer el record d'un temps on una gran part dels
catalans i la seva visió de la realitat es va veure privada de fer-se pública.
Antoni Puigverd va parlar del que ell va definir com "un llibre d'un humanista,
d'un polític, d'un politòleg, però per damunt de tot, un llibre d'un escriptor que mitjançant un trencadís de reflexions, records i vivències, dóna
consistència al relat a través d'una veu, que és a tothora, la de l'Isidre."
En
una lectura més política del llibre, Ferran
Mascarell va destacar el seu valor com "un tractat que parla sobre
la política, però també sobre la moral, la llibertat i la condició humana; doncs, la reivindicació de l'Isidre Molas no era, ni és,
estrictament política sinó que es pot ampliar a tots els àmbits de la vida,
essent una veu que es nega a acceptar una realitat única i inamovible, i
intenta canviar-la i transformar-la, reivindicant sempre la llibertat de
pensament i el valor del dubte".
Finalment, Isidre Molas va definir el seu
llibre com "un llibre de presó", on intenta trasncriure ara el procés que va viure,
però fent l'esforç d'intentar narrar-ho amb els ulls d'aleshores.
La decisió de voler transcriure ara aquest trencadís
de records es deu a diferents motius, però entre ells, i en paraules del mateix
Molas, a que "després de cinquanta anys
de dedicar-me a la política, volia fer l'esforç per recordar, perquè no volia
oblidar el meu record, i vaig descórrer les cortines, algunes més gruixudes, i
altres més fines, però més enrevessades, que em separaven del meu record".
L'altre
gran motiu pel qual va decidir plasmar aquests records va ser el que ell va definir
com "l'obligació de parlar d'aquells amb els que vaig conviure, pels companys,
els amics, els culpables i els innocents, però sobretot per tots aquells que
estaven a la presó i no volien res per ells". Abans de tancar l'acte, Molas va reivindicar que "aquest llibre és també un homenatge pels que mai tindran un llibre
on hi aparegui el seu nom".
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412