El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

29/06/2010

La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama

La Fundació Rafael Campalans va presentar dilluns 28 de juny el paper La experiencia y la esperanza. Un análisis cualitativo de los discursos de John McCain y Barack Obama, de Michele Falci, llicenciat en Ciències Polítiques per la Università degli Studi di Firenze i Master en Comunicació i Marketing Polític per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'acte va ser introduït pel director de la Fundació, Albert Aixalà, que va posar en relleu la importància de la paraula en el procés comunicatiu, sobretot en un moment on sovint li donem més importància al mitjà que no pas al missatge, oblidant la força de la paraula per convèncer, emocionar, motivar i persuadir. Així doncs, va destacar el fet que la campanya presidencial americana de 2008 va aconseguir posar en valor el discurs com a eina de comunicació clau per construir junts un futur millor, una eina que hem de repensar, rellançar i reutilitzar sobretot en moments de gran desconfiança dels ciutadans cap als projectes polítics compartits.

El Gabriel Colomé, director del Centre d'Estudis d'Opinió, va contextualitzar les eleccions presidencials americanes repassant els punts clau de la campanya, recordant, en primer lloc, que als EUA l'ofici de la política no es deixa a l'atzar o a la improvització, com succeeix sovint als països europeus, sinó que s'ha professionalitzat en tots els àmbits, incloent-hi també, i com no podia ser d'altra forma, l'elaboració, anàlisi i desenvolupament del discurs polític.

Durant la seva intervenció, Colomé va analitzar les principals aportacions de Barack Obama a la campanya que va resumir en tres grans eixos: l'èxit en mobilitzar els joves i incorporar-los a la campanya, no només com a receptors del missatge sinó també com a emissors del mateix (recordem que l'speechwriter d'Obama, John Favreau, tenia 26 anys quan va començar a escriure discursos per ell), mobilitzar els cínics del Watergate -gent desencantada de la política i de les èlits de Washington que havien estat els últims anys renunciant de paricipar-hi-, i, finalment, la capacitat per trobar noves vies de comunicació i finançament a través de l'ús de les NTIC.

L'autor del llibre, Michele Falci, va explicar la seva decisió de centrar-se en l'anàlisi de discursos i no un altre element de la campanya, degut a que, tot i la òbvia impossibilitat de poder quantificar la incidència de cada paraula en l'electorat, i molt menys en el vot, a partir de l'anàlisi del discurs sí que es poden establir relacions entre els segments als que es dirigeix el discurs, la retòrica utilitzada i la imatge del candidat; és a dir, el discurs passa de ser el mitjà pel qual es transmet el missatge per convertir-se en un element transformador en sí mateix, que té força com per transmetre el missatge, l'objectiu, la voluntat i la imatge del candidat.

Finalment, fent un breu anàlisi entre les diferències principals del discurs de McCain i Obama, l'autor va concloure afirmant que va ser, precisament, a partir del discurs més que no pas cap altre mitjà o eina de comunicació, a partir d'on els candidats van transmetre els seus principals valors polítics, doncs, aplicant les teories de Lakoff, el marc lingüístic va determinar la posició en l'espectre ideològic, més enllà de les polítiques concretes proposades, i va ser el marc utilitzat el que definir els valors dels candidats i, per tant, en gran part, la decisió final dels votants.