El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

31/01/2008

Un any de canvis en la socialdemocràcia europea

L’any 2007 ha sigut un any de canvis per als principals partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes europeus, i des de la Fundació Rafael Campalans hem fet un ampli seguiment d’aquests canvis a través dels nostres butlletins electrònics i de la TRIA mensual d’articles i informació política europea.

Durant la primera meitat de l’any, vam seguir de prop l’eclosió de la figura de Ségolène Royal al PS francès amb un projecte renovador que finalment, tot i obtenir el millor resultat d’un socialista a la primera volta des de l’any 1988 amb François Mitterrand, no va aconseguir guanyar les eleccions presidencials del mes de maig.

En la segona meitat de 2007, s’ha viscut un procés de renovació general que s’inicià amb el relleu a Gran Bretanya de Tony Blair per Gordon Brown, que va seguir amb la creació del nou Partito Democratico italià liderat per Walter Veltroni, i que ha acabat amb l’aprovació per part de l’SPD del Programa d’Hamburg, un nou programa d’acció de la socialdemocràcia alemanya que la Fundació ha traduït per a fer-lo accessible als lectors catalans.

En aquest context, el número 3 de l’Observatori de la Socialdemocràcia Europea, que reprèn el seu camí dos anys després d’haver-lo iniciat, presenta tres contribucions a aquest procés de renovació que són complementàries a les desenes d’articles, conferències i documents ressenyats i disponibles a l’àmbit Socialdemocràcia de la pàgina web de la Fundació www.fcampalans.cat

En primer lloc, un text de Matthias Platzeck, Peer Steinbrück i Frank-Walter Steinmeier, dirigents socialdemòcrates que tenen o han tingut altes reponsabilitats al partit i al govern, en què reivindiquen la socialdemocràcia com a “única resposta convincent” als reptes de la globalització.

Els tres, tots ells representants de l’ala més progressista i menys ortodoxa de l’SPD, critiquen tant als “campions liberals dels mercats desenfrenats” com a “l’esquerra ortodoxa de la vella escola que desconfia dels mercats en sí” i aposten per recuperar obertament la síntesis socialdemòcrata entre mercat, democràcia i cohesió social, tot reivindicant les idees d’Eduard Bernstein.

En aquest sentit, consideren que l’Estat social clàssic, fonamentalment reactiu i reparador, està a punt d’arribar al límit de la seva viabilitat financera, i aposten clarament per un “Estat social preventiu” que inverteixi en els ciutadans per tal de crear igualtat d’oportunitats, de manera que conclouen que l’objectiu de la socialdemocràcia ha de ser “garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom”.

En segon lloc, presentem una conferència intel·lectualment provocadora de l’australià Clive Hamilton en un seminari del think tank britànic Compass. En aquesta intervenció, Hamilton fa un anàlisi de la creixent individualització de la nostra societat, com a conseqüència no només de la lògica del mercat sinó de la influència dels nous moviments socials, que han posat l’accent en els drets i les demandes personals dels individus.

L’autor teoritza sobre la fi de la solidaritat en una societat de l’opulència en què les causes de la infelicitat no tenen a veure tant amb la privació com amb l’alienació de la majoria de ciutadans en una societat que els impulsa a tenir sempre més. Hamilton ens recorda que en aquesta societat “els problemes socials esdevenen fracassos individuals”, de manera que només hi ha “triomfadors” i “perdedors” individuals, atrapats per la lògica consumista.

En la seva opinió, la tasca central de la política progressista avui és assolir no la igualtat, sinó l’alliberament, i per aconseguir-ho cal que la nova política sigui una política moral. Una política que doni resposta a la demanda de sentit de molts ciutadans, que no se senten còmodes amb el relativisme moral i tenen nostàlgia d’una societat amb valors. En aquest sentit, l’autor aposta per una reorientació emocional de la política progressista que converteixi els polítics no en els protectors, defensors o salvadors de la societat, sinó en col•laboradors en la tasca de trobar un camí i un sentit a la vida en societat.

Finalment, presentem un tercer text, més polític, del nou líder del centre-esquerra italià, Walter Veltroni, en què desgrana les idees del seu projecte polític afirmant que “cap de les grans famílies ideològiques que se situen en l’ample àmbit del centre-esquerra europeu, ni el socialisme, ni el liberalisme d’esquerres, ni el catolicisme democràtic, disposa en solitari de les solucions suficients”.

Veltroni considera que “els vells esquemes no resisteixen més” i que Europa ha girat tant cap a la dreta, quan més l’esquerra ha estat incapaç de canviar. Per aquesta raó creu que “alliberar-se de les ideologies del passat ens fa més lliure per pensar el futur”, i aposta clarament per incorporar plenament l’ecologisme positiu en el discurs de l’esquerra i la lluita contra la precarietat dels joves en l’acció de govern com a millors fórmules per a fer una política de futur.

En l’àmbit internacional, el líder italià fa una aposta clara per construir un espai polític nou que aculli no només als socialistes sinó a grans forces de progrés com el Partit Demòcrata dels Estats Units i el Partit del Congrés indi.

En aquest número de l’Observatori de la Socialdemocràcia europea us presentem, doncs, tres contribucions orientades a provocar el debat en un any, el 2008, en que també els socialistes catalans haurem de revisar el nostre programa polític a l’onzè congrés del nostre partit.

Cliqueu aquí per accedir a la publicació.