El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

29/01/2008

La igualtat: una opció política

El Policy Network acaba de publicar aquest paper que analitza el fenomen de la desigualtat, les seves causes i tendències, especialment, a partir del seu increment en els països industrialitzats en els darrers anys. La principal hipòtesi del paper és que la desigualtat a Europa i als EEUU està més relacionada amb les decisions polítiques i econòmiques dels seus governs que amb factors externs i aliens a aquestes decisions.

Per a l’autor del paper, Sotirios Zartaloudis, els governs poden combatre la desigualtat i han de fer-ho en tant que causa de problemes socials com la delinqüència i la pobresa. Així, existeixen motius importants pels quals cal que els governants implementin mesures per disminuir la distància entre rics i pobres. En primer lloc, les societats amb majors nivells d’igualtat presenten també majors nivells de cohesió social. A més, una major distància fa més pobres els que ja ho són per la interdependència entre riquesa i pobresa. Que hi hagi gent més rica implica que hi hagi gent més pobre perquè fa que hi hagi menys recursos disponibles pels més pobres; perquè els més rics deixen d’utilitzar els serveis públics i això fa disminuir la seva qualitat; i perquè perpetua les distàncies entre rics i pobres en les generacions posteriors, afectant negativament a la mobilitat social. En aquest sentit, la desigualtat crea una societat profundament dividida i un gran nombre de gent condicionada per una situació socioeconòmica determinada pel seu naixement.

En aquest punt, hi ha autors que defensen que l’existència de desigualtats és inevitable. Es tracta d’una conseqüència lògica de la diferència de capacitats i d’habilitats entre les persones i, el veritablement important, és la garantia de la igualtat d’oportunitats. És a dir, la desigualtat a les societats contemporànies es trobaria justificada en la mesura en que al començament de la seva vida totes les persones tenen les mateixes oportunitats. No obstant, per a Sotirios Zartaloudis la interdependència entre riquesa i pobresa suposa que la situació de partida dels individus no és la mateixa, ja que està determinada per al posició socioeconòmica de la família. Si la situació de partida no és la mateixa, la igualtat d’oportunitats no és acceptable per a justificar la desigualtat de resultats.

Per altra part, l’autor analitza quina és la situació de la desigualtat a Europa i els EEUU en el moment actual, així com, quines han estat les tendències i l’evolució dels indicadors de desigualtat al llarg dels anys. Després d’analitzar les dades l’autor constata que existeixen diferències importants pel que fa a la desigualtat en els ingressos entre els diferents països d’Europa. Així, les majors desigualtats en els ingressos procedents del mercat es produeixen a Estònia, Portugal, Espanya i Grècia; mentre que les menors es donen a Dinamarca i Noruega.

A partir d’aquestes dades, l’autor se centra en l’anàlisi de la renda disponible que es veu especialment afectada per la intervenció redistribuidora dels governs dels diferents països a través dels impostos i transferències. En aquest sentit, els indicadors de desigualtat cauen, com a mitjana, en un terç després de l’aplicació dels impostos i transferències. No obstant, els efectes dels mecanismes de redistribució varien en els diferents països en funció essent més rellevants els països del nord i del centre d’Europa i molt menor en els del sud, especialment, si les pensions no són incloses en les transferències.

Pel que fa a l’evolució de les desigualtats, per a Sotirios Zartaloudis ens trobem davant, més que de tendències, d’episodis de canvi que divideixen períodes amb patrons de desigualtat diferenciats. Així mateix l’anàlisi de l’evolució dels indicadors de desigualtat en els diferents països al llarg dels darrers vuitanta anys mostra que amb independència de les desigualtats d’ingressos que es produeixin al mercat, la desigualtat en la renda disponible s’ha vist molt menys afectada pel mercat que per les polítiques públiques.

D’altra banda, existeixen teories que atribueixen el creixement de la desigualtat als canvis en la demanda de força de treball i en la creixent demanda de treballadors amb elevades qualificacions enfront de treballadors amb baixes qualificacions, produïts per la globalització i pels canvis tecnològics. Per als defensors d’aquesta hipòtesi això explicaria tant la dispersió salarial als EEUU com els índex d’atur existents a Europa. Malgrat això però, els nivells de desigualtat són molt majors a EEUU que a Europa el que, per a l’autor demostra que les diferències són conseqüència de les polítiques socials desenvolupades a Europa i que, en canvi, són inexistents a EEUU. En definitiva, la menor desigualtat als països europeus és la conseqüència directa d’un seguit de decisions polítiques que responen a les prioritats dels seus governs.

Finalment, el paper inclou un seguit de recomanacions per a reduir les desigualtats existents com la implementació d’un sistema d’impostos progressiu; un sistema educatiu que prioritzi la permanència al sistema i que fomenti tant l’educació superior com la formació professional; un mercat laboral eficient que s’estructuri entorn de la flexiseguretat; una política d’integració de la immigració més activa i basada en aquesta flexiseguretat del mercat de treball; i una major inversió per a la millora de la qualitat dels serveis públics.

Cliqueu aquí per accedir al document.