El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

27/12/2007

Reflexions entorn del Federalisme

Impulsar la reflexió i el debat sobre el federalisme a Catalunya i a Espanya, contribuint a la redefinició del catalanisme en una perspectiva federal espanyola, és un dels objectius principals de la Fundació Rafael Campalans. En els darrers mesos, de fet, la fundació ha organitzat una sèrie de trobades amb diversos experts per tal d’aprofundir en el tema, tot dibuixant la situació actual, possibles escenaris de futur i centrant l’atenció en el cas alemany. Per tot això hem considerat oportú oferir-vos una tria d’articles en aquesta direcció.

L’article del professor Eliseo Aja, “La Conferencia de Presidentes del Estado Autonómico”, fa una valoració de les reunions celebrades el 2004 i 2005 per tal d’esbossar algunes propostes de futur sobre el seu caràcter mixt, el procediment consensuat per arribar a acords i la regulació de la Conferència de Presidents. Per Aja és important que aquest nou òrgan tingui les funcions de racionalitzar i potenciar les relacions interautonòmiques, de resoldre els problemes encallats o enverinats a través de la col·laboració, i de debatre i opinar sobre les grans línies de la política estatal que interessen les CCAA, especialment les reformes constitucionals i estatutàries.

Per la seva banda, l’article “Federalisme, descentralització i pluralisme nacional. Teoria política i anàlisi comparada”, de Ferran Requejo, reflexiona sobre el grau d’acomodació política de les nacions minoritàries en federacions plurinacionals. A partir d’un enfocament teòric i comparat, les conclusions d’aquest estudi el porten a establir algunes condicions necessàries perquè un sistema federal acomodi de manera més o menys estable i harmònica les realitats plurinacionals: el reconeixement polític i constitucional del pluralisme nacional de l’estat; l’establiment d’un ampli grau d’autogovern per part de les institucions de les nacions minoritàries; i la participació i la protecció de les nacions minoritàries en el “govern compartit” de la federació (que pot incloure o no el dret de secessió).

També hem considerat interessant adjuntar un parell d’articles sobre la recent reforma del federalisme alemany, que és considerada com la reforma de més calat des de l’aprovació de la Llei Fonamental de Bonn (juntament amb la de 1969, que va introduir les “tasques comunes” i va reformar la constitució financera, i la de 1992, que va introduir la clàusula europea).

A “Sentido y alcance de la reforma del federalismo alemán”, Ignacio Gutiérrez ens explica els antecedents, procediment i línies generals de la reforma constitucional alemanya, analitzant els efectes de la globalització i de l’europeïtzació en l’articulació territorial, la seva adaptació a les transformacions socials i econòmiques i els límits polítics de la reforma.

Mentre que a “Las reformas territoriales en Alemania y en España y la sostenibilidad del paradigma autonómico español” Enoch Albertí intenta determinar l’orientació de les reformes que s’han produït en el sistema federal alemany i en l’autonòmic espanyol per tal d’establir-hi possibles coincidències.