El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

03/10/2022

XV Seminari sobre populisme, xenofòbia, conflicte i comunicació: Perills per a la democràcia en Europa

El passat 3 d'octubre la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb la Fundació Internacional Olof Palme el XV Seminari sobre populisme, xenofòbia, conflicte i comunicació, enguany centrat en els perills per a la democràcia europea que representen la irrupció a les campanyes electorals, als governs i les institucions de partits obertament xenòfobs i populistes.

Podeu tornar a veure el Seminari al nostre Canal YouTube: https://youtu.be/5BlTvN8fJ-Y

La benvinguda al Seminari "d'un tema de rabiosa actualitat" va ser a càrrec del Director de la Fundació Rafael Campalans, Pau Solanilla, qui va donar pas a l'amfitriona, Judith Colell, Vicedegana d'empresa FCRI Blanquerna URL, va ser l'encarregada d'obrir el debat del terme populisme, afirmant que "no és una ideologia política sinó una estratègia que divideix les societats". Sabem que no és un fenomen nou, però ara estem assistint a una onada recent i encara que pot venir d'ambdós costats de l'espectre polític, el populisme a Europa veiem com es manifesta majoritàriament a través de la política de la dreta. La crisi econòmica es combina amb el desencant i el desencís, i dona lloc als discursos nacionalistes i a la retòrica xenòfoba que està en contra de la globalització i el multiculturalisme. Colell creu en "la necessitat d'analitzar el populisme des d'un enfocament multidisciplinari des de la ciència política fins a la Sociologia", per entendre millor en quines circumstàncies sorgeix i ajudar a adquirir els coneixements i les eines per prevenir-lo i fer-ho front.

Roger Albinyana, Director General IEMed, considera aquest seminari com molt oportú. I ens parla des de una visió economista de la globalització, i com aquesta està molt a prop del centre de les causes que han desencadenat aquest tipus de moviments. La via ha de passar per "una globalització que no es limiti a capitals i comerç com ha passat, si no que també avanci en l'àmbit de les regles de governança." Amb la finalitat que els ciutadans i ciutadanes puguin sentir-se protegits.

Com a societat tenim una missió compartida declarava Pau Solanilla, que sorgeix pel greu problema de confiança en la democràcia, "hem de fer que la democràcia i les seves institucions tornin a acumular capital de reputació". Per això, "cal obrir les institucions a la innovació", per evitar que aquests espais els ocupi l'extrema dreta "qui sap manejar molt bé les emocions i busca donar la sensació de reconfort als ciutadans."

Aquest Seminari pot explicar-nos què significa per a tota Europa el que ha passat a Itàlia a les darreres eleccions i quin tipus d'errors hem comès per permetre aquests grups a prendre el poder exposava l' Anna Balletbò, presidenta de la Fundación Internacional Olof Palme. Errors com no "dir-li a la gent que la democràcia és alguna cosa hem de lluitar cada dia."

L'encarregat d'obrir la primera taula va ser, Fernando Vallespín, professor de Ciències Polítiques UAM i president del CIS (2004 - 2008) amb el misteri de per què el populisme ha tingut tanta renovació en l'última dècada. "Un dels punts bàsics pel que fa a la política populista que és l'element de moralització." A més, incidia en el fet "Té més una manera particular de fer política, que té molt a veure amb la comunicació política." una reacció que hi havia alguna cosa que no funcionava bé als nostres sistemes polítics, els nostres sistemes econòmics o en les nostres visions culturals i del món en la majoria dels avançats." També va assenyalar el cas de VOX a Espanya durant la seva intervenció, i finalitzava amb la reflexió "No temo tant el populisme, si no la capacitat de resoldre els motius pels quals ha aconseguit aquest protagonisme."

Michael Gehler, historiador austríac i professor a la Universitat Alemanya de Hildesheim, va oferir al Seminari la visió alemanya, a partir de les diferents dimensions dels partits d'aquell país, on afirma que hi ha una línia vermella a la cultura política i mediàtica respecte a missatges antisemites, racistes i xenòfobs. Conclou amb la tesi "el populisme és un fenomen de superfície, és el resultat de societats dividides sobre sistemes polítics de text i contramesures d'estats membres de la UE desunits." I amb la creença que els partits establerts haurien d'estar més a l'ofensiva.

Piero Ignazi, catedràtic de Política Comparada a la Universitat de Bolonya, ha recalcat que l'origen del populisme es troba a la Revolució Francesa i en el seu aspecte moral en què "els populistes porten a menysprear els altres no només a lluitar contra els altres". També va tenir temps per explicar la situació actual a Itàlia després de les eleccions generals. Un país on segons Ignazi, l'opinió pública italiana té una actitud antisistema més forta davant de tota l'altra opinió pública. I que només va viure un canvi de cartes dins del mateix front.

A la segona part, Joaquim Llimona, advocat, consultor jurídic i professor de dret europeu a la Universitat de Barcelona, va indicar un avantatge "el populisme en general intel·lectualment no té base, per la qual cosa al final preval allò veritable.

A la seva intervenció, Lurdes Vidal, docent d'International Affairs a FCRI Blanquerna-Ramon Llull i IBEI i ex directora de l'Àrea de Món Àrab i Islàmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) va intentar esbrinar per què hi ha aquest auge del populisme, més enllà, dels factors d'atracció. "Un dels factors que explica l'auge del populisme és la bretxa entre governats governants. Quan desconfies de qualsevol argumentació dels mitjans de comunicació i busques altres."

La cloenda de l'acte fou a càrrec del secretari d'Estat per la Unió Europea, Pascual Navarro, qui ha incidit en la situació geopolítica actual i en el compromís amb el projecte europeu. "Els populistes es dediquen a soscavar alguns governs però també tenen la voluntat de soscavar el projecte europeu en si." "Ara, els partits populistes d'extrema dreta ja no són una minoria a Europa. La major part de les polítiques a nivell regional, nacional i europeu es decideixen a Brussel·les; no hem de permetre que aquests partits entrin on es prenen decisions.