El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

30/09/2020

Xerrada 'El futur de l'economia digital'

Ahir dimecres, 30 de setembre, la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb l'Escola Xavier Soto, la xerrada online "El futur de l'economia digital", i que podeu visualitzar sencera fent click aquí.

L'encarregat de presentar i moderar l'acte va ser el director de la fundació, Pau Solanilla, el qual va obrir l'acte tot plantejant "quins són els grans vectors de canvi i de transformació que tenim davant nostre?". A més, també va apuntar com ens trobem "en un moment molt difícil, amb moltes urgències econòmiques", però que al mateix temps, "la Comissió Europea ja ha advertit que s'hauria d'evitar anar a "los viejos buenos tiempos", les receptes del passat per a atacar els problemes del present i del futur no funcionaran".

Carme Artigas, secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial va fer una explicació acurada i detallada sobre el funcionament i projectes que estan desenvolupant en matèria de digitalització, afegint que "aquest executiu, si es diferencia de la resta, és perquè per primera vegada ha posat els temes digitals d'una manera transversal a tota l'acció de govern". Artigas digué que "la reconstrucció econòmica del país passa per ser digital. A Espanya estem ben posicionats en alguns aspectes però queden reptes històrics: digitalització de pimes, la inversió en I+D+I i millorar les competències digitals de ciutadania". En aquesta línia, digué que "el gran repte que té aquest país és elevar les competències digitals a nivell dels treballadors, dels aturats, i de la ciutadania en general. A nivell europeu, el nivell de l'alfabetització digital de la nostra ciutadania és dels pitjors." A més, defensà que "la digitalització és el futur de l'economia del país. Si consideréssim que l'economia digital fos un sector, seria actualment el 19% del PIB, just darrere de la construcció. La crisi del Covid ha fet que això que ja sabíem que era important s'hagi tornat urgent.", i que "l'agenda digital és transversal, afecta a tots els sectors de l'economia i empreses. Té capacitat de transformació dels sectors, i és inclusiva; orientada a trencar les escletxes de gènere, digitals, de vertebració territorial i desigualtats socioeconòmiques". Així doncs, Artigas opinà que "en aquest moment cal fer 2 grans transformacions ja que el repte és social, econòmic i mediambiental. Aquestes transformacions es combinen: la transició ecològica i la transformació digital. L'avantatge és que es complementen, no es pot fer l'una sense l'altra" i que això és una gran oportunitat. Per acabar, Carme Artigas criticà la gestió del govern de Catalunya, dient que si bé "la gestió de la pandèmia és difícil. Espero que Catalunya es sumi a la gestió del Radar Covid. És una eina que hem posat a disposició de les CCAA, que han de gestionar internament com usen els codis i a quin telèfon ha de trucar la ciutadania.", però que encara no ha posat en marxa.

Per la seva banda, Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, digué que amb aquesta pandèmia "hem descobert que hem de fabricar més a prop, i hem de fabricar amb noves tecnologies. Això té relació amb la digitalització de les empreses". I que "quan parlem del futur de l'economia digital, jo simplement parlaria del futur de l'economia". Això és així, segons Navarro, perquè "l'economia digital és adaptativa, té capacitat d'adaptació davant de situacions noves." i que "aquesta pandèmia ens ha demostrat que davant de situacions noves ens hem d'adaptar tots plegats, però també la indústria". Amb tot, matisà la importància d'actuar des del municipalisme i els ajuntaments, doncs "és important que els alcaldes i alcaldesses tinguin ambició. Que tinguin projectes amb empreses i entitats i també amb altres municipis. Catalunya és un pol important a nivell espanyol i internacional pel que fa a l'economia digital.", i que a més, davant la creixent desconfiança per part de la ciutadania cap a les institucions públiques i la gestió de les dades personals, criticà com se'ls dóna informació a les grans empreses però es tenen reticències a l'hora de fer-ho amb les administracions públiques. Davant d'això, opinà que "hem de fer una explicació potent des dels sectors públics: si donem les nostres dades a empreses, crec que les administracions públiques democràtiques controlades pels representants de la ciutadania també han de poder utilitzar aquestes dades".