El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

05/05/2020

"La resposta federalista europea davant la crisi del COVID19"

El passat dimarts 5 de maig la Fundació Rafael Campalans va organitzar la segona edició de debats online per a parlar sobre "la resposta federalista europea davant la crisi del Covid-19". Podeu veure el debat complet fent click en aquest link.

L'encarregada d'introduir i moderar l'acte va ser la secretària de Política Europea Internacional del PSC, Laura Ballarín, la qual digué que "aquesta crisi ha posat en evidència més que mai la globalització; com un virus nascut a Xina en dues setmanes ha infectat a tot el món, però a l'hora l'està posant més en entredit que mai". A més, comentà que "no podrem sortir-ne per nosaltres mateixos. Necessitem una vacuna i aquesta vacuna només l'aconseguirem si cooperem tots conjuntament". Ballarín també apuntà com "s'ha posat en evidència la necessitat i importància dels serveis públics, d'una sanitat pública, d'una seguretat social que pugui cobrir aturs temporals com els que hem vist a Espanya, i per altra banda, a causa de la crisi que ens ve a sobre i dels crèdits que haurem de demanar, hi ha risc de veure com els serveis públics es vegin afectats".

Cristina Gallach, secretària d'Afers Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib digué que "la Unió Europea ha reaccionat com habitualment sol reaccionar, i que és de manera desigual, desordenada, amb una unitat de temps lenta". Si més no, també va dir que "cada país va posar en marxa mecanismes concrets, i un dels mecanismes que va funcionar és que les delegacions de la Unió Europea van saber coordinar-se millor que mai els retorns" dels ciutadans que eren fora dels seus països d'origen. Gallach apuntà que "hi ha un gran desconcert en el procés de tornar a posar en marxa l'economia i, sobretot, la mobilitat. La mobilitat que passa per les fronteres, i l'economia que passa per veure quins estímuls s'hauran de donar, i com s'hauran d'ajudar de manera simètrica". També parlà sobre la necessitat de cooperar entre països, tot dient que "(Espanya) Ha estat el país i els dirigents espanyols els qui amb més contundència han repetit a nivell europeu que aquesta és una crisi de la qual en sortim junts. Que no hi ha solucions individuals i que per tant, qui cregui que perquè ha tingut menys contaminació o perquè ha fet una determinada gestió se'n sortirà millor sense treballar plegats està equivocat. No és cert". També parlà sobre com afectarà aquesta pandèmia a diversos punts del món, i concretament a Amèrica Llatina, on "ens hem adonat que els països d'Amèrica Llatina van prendre la mesura que nosaltres vam prendre, que és tancar per evitar la pandèmia, però amb un risc molt alt, i és que les conseqüències econòmiques són gravíssimes per a ells. Només cal pensar que més del 50% viu en una economia informal (sense Seguretat Social, sense assegurança d'atur...)".

L'exprimer secretari del PSC i exdiputat al Parlament Europeu, Raimon Obiols, afirmà que "la resposta ha estat una resposta més decidida que la que es va produir després de la crisi del 2008. És una resposta més decidida. Ara, encara és una resposta insuficient i incompleta. Per acabar-la de completar s'han de trobar acords sobre qüestions que estan completament a l'aire". A més, Obiols plantejà "quin caràcter tindrà el fons de recuperació econòmica? Ajudarà a reduir la distància entre països del nord d'Europa i del sud, o tal i com va succeir amb la crisi del 2008 encara augmentarà més la distància entre nord i sud? La segona gran qüestió és sobre si els objectius de transició ecològica a Europa, sobre un pacte verd, es quedaran subsumits en la necessitat d'omplir la nevera". A més, digué que "ara més que mai veiem els efectes de les retallades, les privatitzacions, la manca d'inversió a la sanitat pública. Aquesta situació de gravetat ha de fer reaccionar les esquerres, amb nous plantejaments. Tant de bò aprenguem del passat". Obiols també va reflexionar sobre com "abans de la pandèmia hi havia senyals inequívoques de que l'esgotament del cicle neoliberal s'estava produint, i que el neoliberalisme estava mutant cap a un plantejament més nacionalista i autoritari. L'esgotament del neoliberalisme causa una mutació que retorna a la idea de nació i sobirania de l'Estat, però front a això hi ha una majoria de gent que creu que és un camí catastròfic.", responent que "cal un camí més sensat, una recuperació de l'economia i de la cohesió social sobre la base de noves polítiques i de nous plantejaments que reivindiquin el caràcter democràtic de les nostres societats".

El diputat al Parlament Europeu del grup S&D, Javi López, va començar la seva ponència responent a en Raimon tot deixant clar que "tothom té clar que el que hauríem de fer és mobilitzar una gran quantitat de recursos públics de l'Estat i de nova creació de caràcter europeu. Aquest és el paper que hauria de tenir el fons per la recuperació. Que pugui reactivar la nostra economia però també empènyer-la cap el futur.", afegint que la futura economia "haurà de ser una economia més verda, més digital, més competitiva. Sabem que volem reforçar la musculatura de la nostra indústria, especialment en els sectors estratègics". Tot i així, va aportar "tres intuïcions sobre futurs riscos:
-1) Acabarem atrapats en una visió d'egoisme nacional i dogmatisme d'algunes posicions polítiques sobre l'economia, el deute i la despesa.
-2) La gestió del deute. Acumularem, a tot arreu, grans quantitats de deute.
-3) És evident que la crisi comportarà un reforçament de l'Estat front el mercat i legitimitat vers la societat. Però si no es té en compte la cooperació internacional, poden haver-hi tensions".

López també parlà sobre l'àmbit de la Salut dient que "una de les coses que ha quedat clar és que Europa no ha tingut eines per a fer front a una crisi com aquesta". No obstant, apuntà que "pel que fa a la pandèmia, l'errada no ha estat dels estats europeus, sinó d'occident en general". Per acabar, remarcà com "Europa ha de preguntar-se quin paper juga en l'escenari internacional de confrontació entre els EEUU i Xina. Amb Rússia el perill és un element disruptiu cap a les democràcies occidentals".

El secretari d'Economia i Hisenda del PSC, Francesc Trillas, va matisar que "el federalisme europeu no és un esdeveniment, no és una cosa que passarà un dia i Europa serà federal. No, és un procés que, a més, no és lineal. Però crec que el vent bufa a favor nostre. És difícil pensar com ens en sortirem d'això sense una Europa més federal". Al mateix temps, digué que vers els pensaments de reclusió nacional i tancament de fronteres causats per la globalització, "no hem d'abandonar la globalització, l'hem d'arreglar. No hem de deixar Europa, no hem de tornar als nostres països i tancar-nos, hem de millorar Europa. Aquesta ha de ser l'actitud". Així doncs, segons Trillas "hi ha cruïlles històriques on els passos endavant poden ser més accelerats, i els passos enrere també. Aquesta serà una cruïlla històrica important, per tant, dependrà una mica de tots que empenyem el vaixell cap endavant i que fem un salt important cap a una Europa més federal". Trillas també va dir que "això no és un joc de suma zero. Tots hi podem sortir perdent. La pandèmia és global, el canvi climàtic afecta a tot el món. Són problemes globals. O ho arreglem junts, o no serà suma zero, serà una suma negativa, restarem per a tothom". Per acabar, en Francesc digué que, davant el desconfinament i la tornada a la normalitat "no podem només reobrir els negocis i l'economia i ja està. Hem de construir sobre bases noves. No pot ser que tornem a fer el mateix, ja que sinó, tornarem a tenir una crisi. Hem d'anar cap a una economia més cooperativa, verda, amb un sector públic potent però amb un sector privat que treballi pel bé comú. El PSC està disposat a liderar i col·laborar en la sortida de la crisi, però no ho podem fer sols".

VÍDEO DE L'ACTE: https://www.youtube.com/watch?v=hV_RlniI1Cw