El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

28/04/2020

Resum i vídeo de l'acte online "Els reptes de l'educació a Catalunya davant la crisi del COVID19"

Dimarts 28 d'abril la Fundació Rafael Campalans va organitzar la primera edició de debats online, per a parlar sobre els reptes de l'educació a Catalunya davant la crisi del Covid-19. Podeu veure el debat CLICANT AQUÍ.

El debat el va presentar el director de la fundació, en Pau Solanilla, dient que "la Fundació Rafael Campalans tradicionalment s'ha enfocat en l'agenda social i els col·lectius més vulnerables de la societat", tot fent referència a l'Informe Social que la fundació publica anualment, i que "els reptes que té l'educació a Catalunya davant la situació que patim és un dels temes més punyents i complexos". A continuació introduí als ponents de la sessió.

El primer ponent va ser Xavier Martínez-Celorrio, assessor al Ministeri d'Educació i Formació Professional. Celorrio digué que "estem en una situació sense precedents històrics, i el tancament de les escoles representa una amputació, una desorientació absoluta en un context de confinament i de pandèmia. Aquest tancament ha posat en evidència la duresa de la desigualtat.", unes dureses que "queden privatitzades, confinades a casa de cadascú". Segons Celorrio, un segon punt important és l'ansietat, doncs "s'ha produit un augment d'ansietat al tercer sector del professorat que, davant la inexistència i impossibilitat de fer classe han sobrecarregat de deures i feina als alumnes i a les famílies". En tercer lloc, posà de relleu "la manca de recursos estructurals de l'ensenyament online. Venim d'una dècada de retallades dels governs del PP i de Convergència, que ens han deixat un sistema educatiu infra-dotat i que s'aguanta gràcies amb el sobreesforç i entrega del professorat". Celorrio digué que "l'equitat educativa ha de ser l'objectiu central del sistema educatiu en un sistema que ja acumula moltes desigualtats.", i que "ens hem acostumat a un sistema educatiu infrafinançat. Per això els pares han posat als seus fills a les concertades, trencant la cohesió i unitat per la defensa i recolzament d'un sistema educatiu públic finançat i com cal". Va posar especial èmfasi en la necessitat "d'articular múltiples estratègies que vagin en una direcció de canvi i de transformació del model educatiu.", junt amb una bateria de polítiques públiques adequades a les necessitats del sistema educatiu: "les crisis han de ser una bona oportunitat per a canviar, pel que crec que és un bon moment per a iniciar una nova agenda potent de màxima inversió: educació, universitats, I+D, ciència, cultura, etc". Celorrio també va afirmar que "estem fent un pla de xoc des del Ministeri d'educació: Un pla de digitalització, amb recursos per les CCAA, també un programa específic per a l'estiu i recursos per adequar els centres educatius i organitzar el treball docent d'una altra manera".

Per la seva part, la diputada al Parlament de Catalunya i portaveu del grup Socialista a la Comissió d'Educació, Esther Niubó, que digué que "el sistema educatiu és un dels que més ha notat les conseqüències i efectes del confinament arran de la gestió d'aquesta crisi, i sobretot, pel tancament de les escoles, per la pèrdua del que era l'element igualador més important que tenim.", i que "és evident que no és el mateix que un infant passi el confinament en una casa amb jardí que el que comparteix pis amb diverses famílies". A més, Niubó apuntà que "amb dades del Departament d'Educació de Catalunya, tenim 55.000 famílies que no tenen cap tipus de vinculació amb el seu centre educatiu, precisament perquè no tenen cap dispositiu o internet.", doncs "el dret a l'educació s'exerceix de manera telemàtica, pel que si no abordes la bretxa digital no estàs garantint el dret a l'educació". A més, apuntà que "Catalunya és de les regions europees amb més segregació educativa, amb un 28,8% d'infants en situació de pobresa, de les quals 1 de cada 2 és immigrant, i a tot això se li suma que tenim un sistema educatiu públic infrafinançat.", ja que "hauríem de tenir una inversió del 6% per a educació, i no estem ni tan sols al 2,5% amb els pressupostos que acaben d'aprovar al Parlament de Catalunya".

Teresa Sambola, coordinadora d'educació, esports i joventut de la Diputació de Barcelona, explicà que "l'impacte de la crisi al sistema educatiu ningú podia tenir ni calculat ni previst". Samboia digué que "cal ser més actius i proactius", doncs "ens hem quedat estancats en un discurs de queixa per la manca de pressupost, de recursos i retallades, però no hi ha hagut acció ni execució". A més, digué que "hem de tenir clar que no podrem tenir el mateix sistema educatiu del 13 de març. És necessari que hi hagi un canvi del model de gestió, relacional i de governança del sistema". La Teresa parlà també sobre la tornada als centres educatius, dient que "el món local és el que ha proveït de més recursos innovadors al sistema educatiu. Els primers mesos seran cabdals. S'ha de tenir molt clar quins són els criteris i les mesures a aplicar. El retorn al curs escolar serà esglaonat". Samboia parlà sobre la governança dient que, per ella, "hi ha 3 grans principis fonamentals: proximitat, ja que és l'única manera de conèixer les necessitats de la gent i respondre amb solucions efectives i eficients. El principi de responsabilitat com a ciutadà però sobretot com a administració, i el principi de la participació, ja que una governança sense participació, al segle XXI no s'entén".

La secretària d'Educació del PSC Barcelona i mestra experta en Educació Especial, Marta Sendra, digué que "l'impacte ha sigut devastador per aquelles famílies i aquell alumnat sense recursos, i sobretot per a l'alumnat específic". A més, plantejà els reptes que afronta l'escola concertada, dient que "hi ha d'haver canvis significatius a les escoles concertades. No totes són iguals, hi ha fortes diferències de pressupost. Alerta, si comencen a haver-hi famílies que no poden pagar l'escola concertada, aquesta farà fallida". Sendra va reconèixer l'esforç i originalitat de molts professors d'educació especial a l'hora de fer el seguiment amb els seus alumnes, i plantejà la creació de "kits de professor" per assegurar que tinguin els recursos i capacitats necessaris per a fer classe, doncs "igual que els alumnes, els professors també són diferents i tenen condicions diferents". Sendra digué que "per a les escoles d'educació especial la urgència és ja, el juny. Necessita un pla amb idees com ara visites a domicili per part dels mestres, monitors o fisioterapeutes per tal de poder treballar amb aquest alumnat". Per acabar, digué que si bé és difícil fer una nova llei, "la nova governança ha de ser a l'abast de les mesures en un territori molt més petit, en un territori abastable: els municipis, els districtes, els pobles i els barris. Descentralització amiga humana".

VÍDEO DE L'ACTE: https://www.youtube.com/watch?v=WgmCzd-SwaM