El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

16/11/2019

IV Convenció Federalista

El passat dissabte, 16 de novembre, la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb la Fundación Pablo Iglesias i la Friedrich Ebert Stiftung, la IV Convenció Federalista.

En aquesta quarta edició es pretenia consolidar el treball iniciat al 2015, fent que la Convenció es convertís en un referent polític i punt de trobada d'intel·lectuals, experts, líders i interessats en la idea federal.

Aquest 2019 la Convenció va tenir dues taules de debat, una sobre el document que el professor Eliseo Aja ha elaborat en els últims mesos i que es presentà en la convenció, 'España y el federalismo complejo', i una taula política d'alt nivell amb representants de diferents partits, que van debatre sobre la necessitat d'avançar cap a una reforma federal d'Espanya.

El tret de sortida de l'acte el va donar la coordinadora de programes de la Friedrich Ebert Stiftung Espanya, María Pallares, que donà la benvinguda als assistents i ponents, i destacà que en aquesta Convenció Federalista seria la primera vegada amb tants representants de tantes forces polítiques diferents.

Per la seva part, Beatriz Corredor, presidenta de la Fundación Pablo Iglesias, remarcà el seu compromís amb el projecte federalista, tot dient que "nuestro compromiso con el federalismo se plasmó en la Declaración de Granada i la Declaración de Barcelona. Actos como esta Convención ahondan en este camino".

El director de la Fundació Rafael Campalans, José Montilla, presentà la jornada tot recalcant la importància d'aquesta, doncs "per resoldre el conflicte polític hem de posar-nos d'acord entre catalans. Però també un govern espanyol sensible a la voluntat d'aprofundir en l'autogovern de Catalunya. Davant la situació que viu Catalunya i Espanya, no hi ha altre via que la del diàleg, la negociació i el pacte per evitar, i reparar, la fractura social i la inestabilitat". A més, digué que "no hi ha solució al conflicte polític actual que no passi per la creació d'un nou consens social sobre l'autogovern de Catalunya". Finalment, Montilla digué que "en mig d'un risc de que el conflicte es cronifiqui, l'horitzó federal ha de presentar un projecte sòlid sobre l'organització territorial lluny de quimeres.", i que "la Fundació Campalans està fermament compromesa amb el projecte socialdemòcrata. L'acte d'avui n'és un bon exemple".

A continuació parlà Eliseo Aja, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i autor del document que es presentava durant la jornada, "España y el federalismo complejo". Eliseo digué que "hay que superar el actual sistema autonómico, perfeccionándolo con elementos federales.", que "hay un crecimiento muy notorio de organizaciones de corte federalista en España en los últimos años" y que "el federalismo ha tenido mala suerte en España, tanto en el mundo académico como en el político". A més, recalcà que "el sistema español se desarrolló en los años 80 con fuerza, pero terminó teniendo problemas de fondo. El federalismo se basa en la igualdad pero la mayoría de países federales son asimétricos o no cumplen esta igualdad".

Xavier Arbós, catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona exposà les complexitats del projecte federal a Espanya i els reptes que se li plantegen, tot acabant la seva intervenció dient: "Gaudí decía que la simetría es el vicio de las personas mentalmente perezosas, porque solo piensan la mitad. Inspirándonos en Gaudí, pues, debemos tener la aspiración de construir desde la complejidad.

Ana Carmona, catedràtica en Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla proposà diversos eixos d'actuació i enfocament en pro del projecte federal, ja que "hay muy poca cultura federal en España, por lo que hay mucho trabajo a hacer". Altrament, digué que "hay que intensificar dinámicas de discusión y debate en todo el territorio nacional sobre federalismo. Es crucial aceptar la complejidad de nuestro país para poder empezar a reformarlo".

A continuació parlà Alberto López Basaguren, catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, que digué que "el federalismo en todos los estados solventes es asentado sobre un amplio consenso de asegurar la paz y convivencia dentro de la diversidad". A més, expressà que "hay que entender que nuestro sistema autonómico tiene problemas, y también hay que reflexionar sobre cuál es el ámbito político e institucional comparado en el que nos podemos inspirar" per tal de construir el projecte federal a Espanya.

Per tancar la primera sessió, Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, afirmà que "la pluralidad de lenguas que hay en España es un ejemplo precioso de lo que son las identidades múltiples. Esta riqueza de la pluralidad y diversidad es un tesoro que muy pocos países tienen". A més, qualificà el federalisme dient que "'si el federalismo es algo, es cultura. Cultura de diálogo, cultura de negociación, cultura de pacto, de acuerdo. Y estos son los déficits principales de nuestro sistema autonómico. Más allá de la reforma constitucional, hay espacio para hacer medidas".

Un cop acabat el Coffee Break, es donà pas a la segona sessió de la jornada, consistent en un debat entre representants de les principals forces polítiques. Així doncs, la directora de la Fundació Rafael Campalans i moderadora d'aquesta segona taula, l'Esther Niubó, recalcà la importància de l'acte, doncs va ser "un exercici de respecte, de reconeixement de la posició de l'altre i de diàleg serè des de la discrepància política molt necessari" donat el context social del moment. Niubó va agrair l'assistència a tots els assistents i va introduir els ponents d'aquesta segona taula.

El primer en parlar fou Ferran Pedret, diputat al Parlament de Catalunya per PSC-Units per Avançar. Pedret digué que "avui en dia la lluita més radicalment democràtica no és la de crear nous estats nació amb miratges de sobirania, sinó democratitzar tots i cada un dels nivells de presa de decisions.", fent referència al procés independentista. Així doncs, Pedret digué que "proposem el federalisme com la millor forma de gestionar la diversitat i pluralitat, davant un futur on les societats seran cada vegada més plurals i heterogènies".

La presidenta del grup parlamentari Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, digué que "és més necessari que mai crear espais com el d'avui per dialogar i debatre de temes de tanta actualitat i importància com el que tractem aquí". A més, va dir que "aquest govern (PSOE-UP) és una bona notícia i una eina per poder començar a desencallar la situació que patim a Espanya i Catalunya amb diàleg, normalitat i altura política. Un govern que ha de ser flexible, empàtic, ràpid i dialogant per fer front als reptes que ens apressen. Hem d'avançar cap el reconeixement de que Espanya és un país de països, hem d'avançar cap a un model de país federal. Hem d'avançar cap a l'acceptació de la diversitat i plurinacionalitat de la societat".

Joan Tardà, exdiputat al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya digué que "És evident que l'estat espanyol és un estat democràtic reconegut per la comunitat internacional i fins i tot per estats no democràtics". Si més no, apuntà que qüestionà si "la qualitat democràtica d'Espanya és suficient i prou excel·lent per encarar un repte que molts anomenen «qüestió interna»". Tardà també va instar a "fomentar la cultura del no bloqueig, del diàleg sense condicions" ja que, segons ell, "el diàleg i el reconeixement al federalisme, a l'autonomisme i fins i tot a l'unionisme més recalcitrant, són subsidiaris del dret a decidir".

El diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans, Nacho Martín Blanco, va fer un discurs en defensa de la unitat d'Espanya i contra el desafiament independentista d'aquests últims anys i, especialment, d'aquests últims mesos. Si més no, no descartà poder aprofundir, en el futur, en un enfocament federal si es manté i garanteix l'estat de dret i el compliment de la Constitució.

La presidenta de la Lliga Democràtica, Astrid Barrio, defensà el projecte federalista per tal de "resoldre el gran conflicte català i garantir la seguretat, la llibertat i la convivència pacífica entre ciutadans", i que avui en dia, "parlar de federalisme vol dir superar moltes de les deficiències a què ha de fer front la democràcia espanyola". A més, animà a "donar incentius a les diferents forces polítiques perquè entenguin que la reforma ha d'avançar cap a una federalització de l'estat. Això permetria que diferents idees polítiques se sumessin al projecte federal per plantejar-lo com una solució realista".

La cloenda de l'acte va anar a càrrec del primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Miquel Iceta, el qual defensà que "els socialistes no volem trencar, ni retrocedir, ni quedar-nos com estem", sinó que "creiem en el federalisme com la forma política de la fraternitat, com el defineix Manuel Cruz". A més, digué que "en democràcia no hi ha altra manera d'avançar que el convenciment i també àmplies majories", i defensà que "un autogovern més fort i sòlid, millor finançament i major participació en el disseny de les polítiques de l'Estat" és "la millor manera d'avançar. Si més no, remarcà que "difícilment s'aconseguirà més autonomia si es continua amenaçant amb independitzar-se de forma imminent", tot apuntant que "negociar més autogovern és incompatible amb mantenir oberta la possibilitat de trencar amb l'Estat". Així, Iceta reclamà que "perquè hi hagi més autogovern a Catalunya hi ha d'haver més lleialtat i cooperació". Si més no, Iceta va admetre que "ara mateix no es donen les condicions per a la gran solució" ja que "la divergència política entre les principals forces espanyoles és tan gran que no permet ni facilita el diàleg ni el plantejament de la reforma federal", però que si hi ha "solució al problema territorial", aquesta "s'inscriurà en la doctrina de l'ideal federal".

Finalment, el president del Senat, Manuel Cruz, digué que "es importante dar un paso al frente para que el federalismo se convierta en la piedra de toque de un nuevo consenso frente a las rupturas de los extremos. Debemos entender la crisis territorial y política como una oportunidad de completar un diseño federal inconcluso". A més, digué que "es importante que el federalismo esté en permanente reivindicación de sí mismo. Nace para la unión y para que se respete el principio de igualdad de los ciudadanos. Si de algo estamos necesitados es de más fraternidad entre nosotros.", i que "la idea federal es la clave de bóveda de la solución que tenemos que alumbrar entre todos en Cataluña y España. Y se trata de explicarla más y mejor, pero, sobre todo, de impulsarla política y culturalmente". Per acabar, afirmà que "estamos obligados a pasar de las musas al teatro. A ofrecer e impulsar reformas concretas. Pasar del estado de las autonomías al estado federal".

Trobareu totes les fotos de la jornada a Flickr: https://www.flickr.com/photos/socialistes/albums/72157711847042773
I en els documents adjunts podeu consultar també el document 'España y el federalismo complejo' d'Eliseo Aja i un document de conclisions del mateix autor.