El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

25/10/2019

IX Seminari sobre Populisme i Xenofòbia

El passat divendres 25, la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb la Fundació Internacional Olof Palme, el IX Seminari sobre Populisme i Xenofòbia a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramón Llull.
Aquest any, en la IX edició "El progrés de la ultradreta a les darreres eleccions europees", es va parlar sobre l'avenç de la ultradreta a Europa en el camp social i polític, la influència que ha tingut i els resultats obtinguts en les últimes eleccions europees del 26 de maig.

En un context com el d'avui en dia on la inseguretat i inestabilitat econòmica és molt present, i la desconfiança social cap els poders polítics i econòmics europeus augmenta, la ultradreta utilitza aquest caldo de cultiu per a promoure campanyes de reclusió identitària, de rebuig a l'immigrant, d'euroescepticisme i de retrocediment en matèria de drets i llibertats. Per tant, fer-ne un anàlisi i incorporar aquest debat a l'agenda política i a la consciència col·lectiva de la societat és cabdal per tal de fer-hi front en pro d'una societat més justa i democràtica.

El degà de la facultat donà el tret de sortida a l'acte tot dient que "l'increment de l'extrema dreta a Europa és un tema relativament nou que està qüestionant el procés de construcció i cohesió de la Unió Europea". A continuació plantejà 3 grans reptes als que Europa ha de fer front aquests propers anys en aquest àmbit: La corrupció, que definí com "el càncer de la democràcia"; els nacionalismes populistes i la degradació de la informació arran de la demagògia política i fake news creixents. Segons Josep Maria Carbonell, l'auge de l'extrema dreta es deu a aquesta demagògia política i inacció sobre el conflicte.

La directora de la Fundació, l'Esther Niubó, coincidí amb el degà tot dient que "malauradament, l'extrema dreta i les fake news continuen estant a l'ordre del dia social i polític" i que portem anys on veiem com "l'extrema dreta populista està en auge a tota Europa, fent-se més forts". La causa d'això, segons la directora, és que la creixent incertesa i inseguretat socioeconòmica de la societat ha generat que els individus busquin refugi en aquests "paraigües protectors de reclusió i tancament identitaris i nacionals".

Per la seva part, Lourdes Vidal, de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), va fer un anàlisi en profunditat sobre el concepte i idea d'Islamofòbia, del discurs de "protegir-se de l'amenaça dels "altres", de l'enemic", i els motius que porten als extremistes a realitzar actes violents i radicals.

Per la seva part, la presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, Anna Balletbò, digué que l'atemptat d'Utoya "va ser un crit d'alerta d'aquest auge d'ultradreta provocat per la descontentació social". Si més no, digué que "tot això, tot aquest odi, sorgeix a l'hora de confondre l'adversari per l'enemic. Si tú tens un enemic, et sents amb l'obligació de lluitar per a vèncer-lo, cosa que no aconsegueixes. No es tracta de vèncer, sinó de convèncer. La civilització de la democràcia son els arguments, no la força; si fos al revés, estaríem pervertint-la. Al tractar a algú com a adversari, no trenques els ponts, pots parlar-hi, no busques eliminar les seves idees sinó pactar."

A continuació intervingué Xavier Casals, professor d'Història a la Universitat Ramón Llull. Casals basà la seva intervenció en les similituds entre VOX i els partits d'extrema dreta europeus, com ara el Front Nacional de Marine Le Pen, tot exposant les característiques i elements ideològics d'aquests, com ara la posició respecte la violència de gènere, la llei de memòria històrica, la immigració, l'avortament o els drets LGTBIQ.

Pol Morillas, director i investigador sènior al CIDOB, explicà els mecanismes i formes de funcionament de l'extrema dreta, i què permet que aquestes forces es propaguin i recullin adeptes. Una d'aquestes formes és a través de "l'adaptació a l'ambient que més li convé en el moment polític concret en el que es troba. La mutabilitat és elevada en aquests partits populistes". A més, digué que "és una extrema dreta que està fragmentada". Si més no, el mateix succeeix en aquells partits de centre-dreta i centre-esquerra, la qual cosa es pot apreciar al Parlament Europeu.

Per tancar la jornada parlà Helena Castellà, assessora al Parlament Europeu, la qual va analitzar, a partir de les ponències anteriors, el perfil de votants d'aquests partits d'extrema dreta. A més, explicà que el que realment preocupa als ciutadans europeus no són tots aquells conflictes amb els quals aquests partits populistes treuen rèdit polític, sinó que són "la corrupció, el canvi climàtic i l'emigració; és a dir, que la gent marxa del país, i no pas la immigració, la gent que venia".

Com cada edició, es va obrir un torn de preguntes i de participació del públic per tal de generar debat i resoldre dubtes sorgits arran de les intervencions.

Podeu veure el programa complet a l'arxiu PDF adjunt a continuació.