El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

15/01/2019

El món el 2019: deu temes que marcaran l'agenda global

Com cada mes de desembre, des del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) es va publicar, fa unes setmanes, una reflexió conjunta de diferents autors i professionals de diverses àrees on analitzen, a grans trets, la situació actual global, teoritzen sobre què pot passar, i ens anticipen del què ens depara aquest 2019.

Per començar, els autors ens adverteixen sobre com el multilateralisme -que ha caracteritzat aquestes últimes dècades i ha propiciat el desenvolupament i creixement global a través de la cooperació- s'ha erosionat, tot deixant pas a un major grau "d'egoismes estatals", on els països ja no es guien en pro del bé col·lectiu o comunitari, sinó pels propis interessos territorials. Com a referent i principal influenciant d'aquesta tendència es cita a Estats Units, on trobem que Trump ha decidit abandonar un seguit d'òrgans i tractats internacionals, i que pot causar que altres països, com ara Brasil, segueixin aquests passos. A més, s'està molt expectant respecte les tensions entre Xina i EUA, la guerra comercial, i el paper que pot prendre aquesta potència el 2019.

A nivell econòmic, s'especula sobre quin serà el desencadenant de la pròxima crisi econòmica global, i si tindrem millor o pitjor capacitat per a fer-li front que el 2008. A més, es diu que hi haurà 3 causants possibles: per una part, els efectes disruptius de la col·lisió entre Xina i Estats Units; una major crisi i més generalitzada dels països emergents; o que algun flanc dèbil de la UE sembri incertesa a escala global. A nivell internacional, preocupa l'evolució que faran alguns països emergents davant problemàtiques com ara la inflació, certs conflictes, o eleccions. A nivell europeu, el focus d'atenció se situa sobre les repercussions i evolució econòmica d'Itàlia i el Brexit.

Seguint amb l'esfera econòmica, trobem que el canvi en el model productiu i de treball causat arran de l'aparició arrasadora de les noves formes de treball digitalitzades i de plataforma, com ara Uber o Deliveroo, planteja dilemes de regulació i fiscalitat, però també en matèria de drets laborals, de la creixent normalització de la precarietat, i de l'extinció d'antigues empreses i models productius que aquestes provoquen. Trobem, doncs, com augmenta el que anomenen divorci entre capital i treball, i l'optimització fiscal, és a dir, com empreses com ara Amazon o Apple són les que més facturen, però que no tenen a més treballadors en plantilla. Això, diuen els autors, es veurà clarament durant aquest 2019.

Altrament, un tema que cada vegada genera més preocupació és el de l'auge dels populismes. Si més no, els autors diuen que tot i l'augment d'aquests, cal veure com es desenvolupen i quant temps duren. Si més no, davant de tanta incertesa global i generalitzada, aquest detriment del multilateralisme i augment del "mira per tu mateix" pot generar que es creï un discurs que obligui als països a triar entre "seguretat per nosaltres" o "drets per a ells". Així doncs, els autors afirmen que el Parlament Europeu es fragmentarà, però que al mateix temps pot promoure i revifar la cultura del pacte entre formacions d'esquerra i centre per tal de fer-los-hi front.

A escala social, s'especula que aquest 2019 podem tornar a veure mobilitzacions com les del 2011. Al mateix temps, expliquen com la "infoxicació" d'aquests darrers anys ha generat que la societat es fragmenti cada cop més a través d'identitats online tot configurant-se en tribalismes digitals. A la xarxa, aquesta quantitat ingent d'accés a la informació permet interpretacions molt diferents de la realitat, i és on es generen comunitats digitals que es reafirmen i retroalimenten, deslegitimant als que pensen diferent, qüestionant la noció d'objectivitat, i crea realitats paral·leles, generant així que augmenti la desconfiança en el periodisme, els experts o la política professional. Si més no, és una arma de doble fil, ja que també propicia l'organització, unitat i mobilització social. Tot això augmentarà el 2019, diuen els autors.

Respecte els conflictes violents i fronterers, existeix una tendència cap a la cronificació d'aquests casos o inclús a l'augment de les tensions, ja que ja no es busca la pau o solució al conflicte, sinó la contenció d'aquest per tal que no arribin al món occidental. Quan ho facin, prendrà ressò i hi haurà col·laboració internacional. A més, el 2019 es continuarà militaritzant i fortificant les fronteres amb el mateix fi, contenir focus d'inestabilitats. Davant aquestes conflictivitats, sobretot migratòries, les ciutats prendran rellevància com a zones de confrontació i mobilització social, entre l'hospitalitat i l'hostilitat. Al mateix temps, Espanya tindrà un paper important en aquesta matèria el 2019.

A Europa el Brexit seguirà marcant l'agenda europea fins més enllà de 2019, acaparant recursos i temps que es podrien destinar a altres temes igual d'urgents, però no tractats fins ara. No obstant, la societat britànica seguirà dividida arran de la fractura generacional, territorial, socio-educativa i identitaria; i segons el resultat final de tot aquest procés de negociació entre els dos actors, pot tenir un resultat mínimament positiu, o fatal per Europa, però sobretot pel Regne Unit. Segons els autors, aquesta fragmentació també és visible en altres territoris europeus.

Finalment, es fa una pinzellada sobre com el Brasil i Iran susciten moltes expectatives per les seves respectives situacions: per una part, tenim a Brasil amb Bolsonaro, les seves polítiques, i l'extrema dreta; i per l'altra, les sancions a l'Iran, el seu petroli, i les tensions que van en augment entre aquest país, els Estats Units, i la formació de blocs i aliances que recorden l'època de la Guerra Freda.

Cliqueu aquí per descarregar-vos la publicació a la pàgina web del CIDOB