El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

22/10/2018

Presentació de l'Informe social "Recuperació econòmica, feblesa social"

La Fundació Rafael Campalans va presentar ahir el seu cinquè Informe social, un document de treball en què un any més diversos autors i autores de diversos àmbits participen aportant el seu gra de sorra. José Montilla, president de la fundació, va iniciar l'acte amb una breu presentació i contextualització del moment que vivim, que propicia la necessitat de seguir fent l'informe perquè "l'indicador de desigualtat ha augmentat en aquesta darrera dècada de polítiques socials febles, polítiques fiscals poc ambicioses, i molt especialment, polítiques laborals que han contribuït a empitjorar les expectatives".

Per a Montilla, "la precarització del mercat de treball, el recurs a les baixes retribucions com a solució a les pèrdues de competitivitat, i els retrocessos viscuts en la negociació col·lectiva són elements que ajuden a explicar un panorama que, evidentment, cal corregir" per tal d'arribar a una societat "més justa i més inclusiva". I és que, com va apuntar el president de la Fundació, "tot i que les xifres macroeconòmiques del país ens diuen que hem superat la crisi i que l'economia catalana i espanyola creixen, seguim tenint problemes estructurals greus als que fer front". Així doncs, "aquest document posa l'accent en la feblesa de les polítiques socials malgrat el creixement econòmic" tot dotant "un doble toc d'atenció: en primer lloc, per contribuir a fer present en el debat polític i a l'agenda social el gravíssim problema de les desigualtats que patim al nostre país", tot recalcant les alarmants dades de la pobresa infantil; i en segon lloc per "advertir de la necessitat de que el Govern de Catalunya, governi, i no circumscrigui la seva feina només a la proclama i a la declamació".

Per la seva banda, Eva Granados, secretària de l'Àrea de Política Institucional, Econòmica i Social del PSC, va fer palesa la multidisciplinarietat dels autors i de la quantitat d'entitats i organitzacions de diversos camps que han participat en la creació d'aquest informe. Tot seguit, Granados va recordar que "l'Informe va néixer en plena crisi social i econòmica i ara, que ja fa un temps que l'economia creix i els ingressos públics també, no arriben allà on haurien d'arribar". La directora de l'Informe social va denunciar que "la pobresa a casa nostra té cara d'infant, de dona, de persona estrangera, i de persona que no ha superat els estudis suficients per poder incorporar-se amb condicions al mercat laboral". Així doncs, va recordar, "sorgeix la necessitat d'un nou contracte social. Més enllà del teixit productiu, 'ha trencat la confiança, i quan falla la confiança, falla tot". Per a Granados "cal recuperar la confiança entre els agents socials, entre els actors polítics i entre la ciutadania i les institucions", com també recuperar "la solidaritat intergeneracional".

Raúl Moreno, diputat al Parlament i autor del capítol sobre balanç social, va alertar que "partim de 8 anys en què la gent ho ha passat molt malament: gent que ha perdut la feina, que ha vist reduïts els seus ingressos, desnonaments, uns serveis socials col·lapsats, uns professionals poc ben tractats per part de l'administració... Una situació molt complexa, molt caòtica. I durant aquests anys, el que els ciutadans esperen del govern és que els ajudi. I quan la gent espera canvis, ens hem trobat davant d'un govern que no només ha retallat, sinó que ha retallat molt més que els altres". Aquestes retallades, però, han sigut especialment greus en aquells serveis socials enfocats cap aquells col·lectius més vulnerables i en posició de major risc d'exclusió social. No obstant, "el que és pitjor encara és que si no tenim uns serveis socials forts, Catalunya s'haurà d'enfrontar no només en la recuperació econòmico-social d'una part important de la seva població, sinó també a com atén la pobresa estructural", com també comenta que s'ha de passar de concebre als serveis socials "no com a oficines on es donen prestacions, sinó recuperant el seu objectiu fonamental, que és l'acompanyament social d'aquelles persones que estan en aquestes situacions. Si no hi ha acompanyament, per moltes prestacions que podem tenir, serà una societat subsidiada". Així doncs, en el seu capítol destaca 4 temes importants: un té a veure amb la dependència, el qual té dos problemes: el seu finançament i la gestió de la Llei de Dependència; l'estancament de l'Índex de Rendes de Suficiència i la Cartera de Serveis Socials; la garantia de rendes amb la Renda Garantida de Ciutadania que és aplicada de forma restrictiva; i la infància en risc a causa de la pobresa i dels menors no acompanyats.

Tot seguit va intervenir Leire Pajín, autora del capítol sobre igualtat i directora de desenvolupament internacional d'ISGlobal, que va descriure aquest darrer any com "molt gràfic per ser retratat en aquest informe" ja que "hem viscut diverses imatges que reflecteixen molt bé el que estava passant a la nostra societat: la primera imatge és la d'un govern paritari, on hi ha més dones que homes; i un altre cas és el de la sentència de La Manada, que va fer reaccionar a una bona part de la societat com a conseqüència d'una realitat on "la justícia tampoc és exempta de mirades desiguals i masclistes". La tercera és "la paritat i l'arribada de les dones als àmbits institucionals", que és on s'ha avançat menys, juntament amb la bretxa salarial. No obstant això, Pajín va considerar que s'ha avançat molt en matèria d'igualtat de gènere (sobretot amb governs progressistes), però que encara queda molta feina per fer: "què difícil que és avançar, i què fàcil que és retrocedir", arran del profund arrelament del masclisme en tota l'estructura social, política i econòmica. Finalment, va tancar la seva intervenció amb una cita interessant, tot dient: "ens queda molt per fer a curt termini i en això està l'actual govern; ens queda molt per fer a mig i llarg termini en l'educació, en la sensibilització, en els llenguatges i la comunicació; i sobretot ens queda molt per fer, també, en la visibilitat d'una realitat que a vegades sembla d'un sector de la població però no obstant es tracta de la meitat de la població".

En darrer lloc, Sandra León, directora de l'oficina de l'Alt Comissionat per la lluita contra la pobresa infantil, va lamentar que aquests darrers temps "la política no deixa fer polítiques", i va destacar que "aquest informe és una gran contribució al debat públic i també a la guia per a fer polítiques". León va explicar el funcionament de la pobresa infantil a través de "cicles vitals", en el sentit que aquesta "té forma de U", és a dir, major durant la infància i al final del cicle vital de les persones. Al mateix temps, aquesta pobresa és "un problema estructural" i Espanya és, malauradament, un dels primers països de la Unió Europea en aquest terreny: "tenim uns nivells de pobresa impropis d'un país amb aquest desenvolupament i impropis d'un país europeu". Per a León, "no es tracta d'un problema que es pugui resoldre de manera sectorial, és un problema que requereix una intervenció integral", i no obstant, "les prestacions monetàries a Espanya són molt baixes i insuficients". Amb tot, va concloure tot dient que "hi ha una part molt important de tota aquesta agenda que és fer visible el problema de la pobresa infantil: un problema que és estructural, que ens situa com una excepció en l'entorn europeu, que no millora i que necessita polítiques molt més actives per combatre-ho".

FOTOS: JORDI PLAY