El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

06/09/2018

Els fets del 6 i 7 de setembre: un any després

La Fundació Rafael Campalans va organitzar ahir el col·loqui "Els fets del 6 i 7 de setembre: un any després" per "no deixar passar la vulneració de drets que es van traspassar el 6 i 7 de setembre i el punt de no retorn que va significar aquell episodi", va recordar a la benvinguda de l'acte la directora de la Fundació, Esther Niubó, en referència a l'aprovació de la llei del referèndum i de la transitorietat jurídica.

La portaveu del grup Socialistes i Units per Avançar, Eva Granados, va inaugurar la jornada tot revelant, a mode d'exemple, que durant la passada legislatura van crear un grup de whatsapp amb membres de diferents grups parlamentaris no independentistes, de nom "Pluralitat" per coordinar-se : "vam haver de posar-nos d'acord gent que pensàvem molt diferent per exigir que hi hagués pluralisme. Malauradament, ara, passats els mesos tenim un president que segueix persistint en l'error". Granados va advertir que "si fa un any era el moment de defensar l'Estat de Dret, ara toca construir una alternativa".

En aquesta línia va intervenir a l'inici del col·loqui Joan Coscubiela, exportaveu del grup parlamentari Catalunya Sí que es pot i autor del llibre Empantanados, que va assegurar que "el 6 i 7 de setembre va ser el punt en què va culminar tot un procés q venia d molt lluny: es va convertir una gran il·lusió col·lectiva en una gran ficció". Per a Coscubiela, "l'astúcia, una gran arma política de feia temps, es va convertir en un autoengany col·lectiu, fins i tot en una estafa política de primera magnitud" i va fer una crida per "construir i mobilitzar una alternativa al frontisme que s'ha instal·lat a casa nostra".

Per la seva banda, Àstrid Barrio, doctora en Ciència Política, va lamentar que "l'independentisme s'hagi cregut un relat que només es mira una part de la moneda. La democràcia és el govern dl poble, però la democràcia liberal implica també qui governa i els límits amb els que governa". Per a Barrio, "el govern actual pretén governar en nom del poble sense cap limitador", un tret molt habitual en els populismes, que "comparteixen tots una sèrie de característiques: divisió de la política en 2 blocs enfrontats, el poble i un enemic (que pot ser tant l'elit econòmica com els immigrants, i en què s'atempta contra principi de pluralisme de les societats".

La doctora en Dret Constitucional, Argelia Queralt, va coincidir a subratllar que "el 6 i 7 de setembre de l'any passat es va pretendre una ruptura alegal posant com a base al poble sense saber per fer què, sense saber cap a on anàvem" i va remarcar que "ha passat un any i tenim un tancat perquè no hi ha pacte entre els 2 grups independentistes majoritaris, perquè no saben què fer amb les institucions". "S'han carregat la democràcia i acabaran carregant-se l'autogovern", va denunciar Queralt.

El portaveu adjunt del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Ferran Pedret, va cloure el col·loqui tot advertint que "els independentistes diuen que l'estat espanyol és com un mur i l'hem de saltar, però... què fem amb els catalans i catalanes que no volen saltar aquest mur?".

Cal una estratègia nacional compartida entre els qui volen evitar el desastre

El primer secretari del PSC i president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Miquel Iceta, va fer una crida a restablir el consens catalanista, tot fugint dels retrets i instant a no repetir errors i defensant una "estratègia nacional" compartida "de la què se n'hauria de derivar una col·laboració més estreta entre els que no estem disposats a acceptar que aquest país vagi cap al desastre".

El líder dels socialistes catalans va detallar un "programa nacional" que aplegui "un arc de Sant Martí de reivindicacions, anhels i esperances que no es resignen a ser esborrades per una dictadura monocromàtica":

1. "Per la democràcia, els procediments, la legalitat, el rigor i el servei públic, per defensar l'interès general"

2. "Pel respecte, la convivència, el respecte a totes les idees, que ningú tingui temor d'expressar el que pensa, perquè un sol poble no vol dir pensant tots igual"

3. "Contra el frontisme, no ens resignem, no estem disposats a acceptar que la societat catalana estigui dividida en dos blocs que no es parlen ni empatitzen"

4. "Pel restabliment d'un consens catalanista, perquè alguns en la recerca d'un estat ens estan fent perdre la nació", i es va referir a temes com la llengua i la cultura per explicar que hi ha consensos que s'estan perdent

5. "A la recerca de solucions acordades, no pot ser que una meitat imposi a l'altra una opció per convençuda que estigui", va assegurar

6. Per un compromís per les polítiques socials, perquè la política torni a ser un instrument per la millora de la qualitat de vida de la gent, per l'ampliació dels drets dels ciutadans, per una societat més justa i millor repartida.

"Potser no vam reeixir en les nostres advertències sobre les conseqüències del que s'estava fent", va lamentar Miquel Iceta. Tot i així, el primer secretari i president de grup es va mostrar s'ha mostrat convençut que "qüestions identitàries no es poden resoldre pel criteri majoritari" i va instar els partits a fer "una discussió prèvia de totes les fórmules possibles per trobar aquella que pugui aplegar una majoria més ampli". "El que va passar no és menor, és molt important, perquè els temes procedimentals són garantia de drets, i el 6 i 7 de setembre de l'any passat la primera víctima va ser la legalitat catalana; l'estatut, el reglament els drets dels diputats", va concloure.

Podeu recuperar totes les intervencions d la jornada aquí