El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

27/03/2006

Patrick Diamond: ’’Els socialdemòcrates europeus tenim nous reptes comuns, i l’Estat del Benestar hi ha de fer front’’

Estat del Benestar, sí, però adaptant-se a les noves necessitats de l’Europa del segle XXI. Aquesta és la conclusió comuna que van defensar divendres passat Patrick Diamond, ex assessor de Tony Blair, i Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. Diamond va fer una crida a les esquerres europees a no acovardir-se, a “arriscar-se, entendre el present per poder preparar-se per a les tendències del futur: a nous riscos, polítiques socials més efectives”.

Dècades després de la posada en marxa de l’Estat de Benestar a bona part d’Europa, els reptes a què ens enfrontem han canviat substancialment. A partir d’aquesta constatació, els conferenciants convidats a l’acte organitzat des de la Fundació van elaborar un discurs similar, assenyalant la total vigència de l’Estat del Benestar tot i les noves dificultats a què ha de respondre.

Patrick Diamond, professor a la London School of Economics i coeditor del llibre The New Egalitarianism amb Anthony Giddens, va centrar la seva intervenció a demostrar que el model de l’Estat del Benestar és el millor pel futur d’Europa. Segons Diamond, prenent com a base els pilars tradicionals d’educació, salut i serveis socials, les socialdemocràcies europees s’han d’enfrontar de cara a les noves realitats que mouen Europa i el món. Així, per a Diamond, qüestions com la globalització, les noves dependències, la diversitat cultural o el creixement econòmic són simplement noves realitats, i no pas obstacles per a l’Estat del Benestar.

A partir d’aquestes constatacions, Diamond va concloure que “és indispensable un nou Estat del Benestar que faci compatibles diversitat i solidaritat, creixement i redistribució”. La solució als nous problemes, “no passa per repensar segons quines mesures, sinó transformar l’Estat del Benestar adaptant-lo a una nova realitat, una realitat que comparteixen totes les socialdemocràcies europees”

Per la seva banda, el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va posar l’accent a demostrar que “la competitivitat i el creixement econòmic són compatibles amb l’Estat del Benestar”, tot i que va admetre que “sí és cert que cal reformar-lo per poder fer front a les noves desigualtats”. Per a Castells, les línies de reforma a seguir són molt clares:

- Reforçament de les polítiques socials. Els països nòrdics demostren que les polítiques socials són la millor inversió productiva d’un país. La inversió, segons Castells, ha d’anar dirigida sobretot cap a l’educació, “cruïlla entre igualtat i creixement”

- Serveis públics de qualitat, que siguin capaços d’absorbir tots els ciutadans, independentment del seu origen

- Seguretat i flexibilitat dels mercats de treball, tal i com passa als països nòrdics.

- Igualtat i llibertat han de combinar-se, intentant evitar un excés de dependència, superant la “cultura de la subvenció”

- Compromís estricte amb la competitivitat, aplicant polítiques públiques fortes en matèries com l’Ensenyament o les Infrastructures

- Europa ha de fer front als nous reptes de l’Estat del benestar de manera conjunta.

Castells va admetre que aquestes reformes són bàsiques per tal de redefinir la democràcia social per a que continui sent el millor instument per a garantir el creixement i la justícia. Per al conseller, “no hi ha instrument més potent que l’Estat del Benestar per integrar tots els ciutadans”.

El País, 25 de març

Document de suport a la conferència