23/09/2014
L'exemple escocès
Dijous passat se celebrava a Escòcia un referèndum amb moltíssima
participació (84.59%) després de més de dos anys que el primer ministre escocès,
Alex Salmond i el seu homòleg britànic,
David Cameron, signessin un acord a
Edimburg. Un acord que arribava després que, al 2011, els escocesos avalessin
amb una majoria absoluta el projecte independentista de Salmond que, en lloc de
buscar dreceres, va avenir-se a negociar amb Cameron la transferència dels poder
per celebrar un referèndum i els termes d'aquest, reconeixent així la sobirania
del parlament britànic. Per la seva banda, Cameron no va bloquejar la
iniciativa, sinó que va fixar un seguit de condicions (entre elles, el
calendari i una pregunta binària sobre la independència, però no una tercera sobre
la devolution -que és el que volia
Salmond-) però va acceptar la proposta de votació.
I fruit d'aquest acord polític s'ha pogut celebrar un referèndum amb plenes
garanties legals i democràtiques, vinculant, després d'una campanya institucional
de promoció del vot i una altra de política -molt serena, però intensa- on
s'han mobilitzat les forces del YES i les del NO, i els resultats del qual
(55.3% NO, i 44.7% YES) han estat reconeguts arreu. I això ha estat així
precisament perquè s'han fet les coses ben fetes, i no exactament com s'està
fent a Catalunya, on malauradament els partits que han recolzat la pregunta que
pretenen fer el 9N s'han precipitat actuant unilateralment, sense acordar-ho
amb el govern espanyol, marcant dates i volem emparar una pregunta pròpia d'un
referèndum en una llei de consultes no referendàries... I tampoc, d'altra
banda, el president Rajoy ha actuat com David
Cameron, que en el seu dia no es va negar a reconèixer la voluntat política
de la nació escocesa ni va tancar la porta a la negociació política i a
l'acord, per bé que la falta de constitució escrita li facilitava les coses. No
obstant, fins i tot a darrera hora, el primer ministre britànic -juntament amb
els altres dos partits contraris a la independència escocesa: laboristes i
liberal demòcrates- va fer ofertes polítiques per retornar poders a Escòcia, la
qual cosa s'ha compromès a respectar i a promoure després de la victòria del NO.
En aquest sentit, us recomanem escoltar el discurs de David Cameron l'endemà del referèndum.
Convé destacar la preocupació de l'Scottish Labour Party (SLP) durant la
campanya, partit tradicionalment favorable a la devolution (us recomanem l'article "La
culpa es de John Smith", d'Enric Juliana) que va promoure el segon
referèndum sobre la devolution al
1997 en època de Tony Blair (després
que el 1979, en un primer referèndum, coincident amb l'arribada al govern de Margaret Thatcher, no prosperés la
creació d'una assemblea legislativa a Escòcia per una participació insuficient)
i que ha participat de la campanya del Better
Together, pel rebuig majoritari de la població escocesa als poders
conservadors de Londres (especialment pel seu perfil neoliberal associat a la
privatització, les retallades, a reformes laborals històriques que van
debilitar el teixit industrial de Glasgow, i al desmantellament del model de
benestar, en general) que podrien haver impulsat alguns dels seus votants cap
al YES. Us convidem escoltar, d'una banda, el discurs de Gordon Brown el dia abans del
referèndum, i de l'altra, a llegir una
radiografia del votant del sí i del no.
Finalment, però, la victòria del NO ha estat gràcies a les ofertes de
"tercera via" (devo max, devo plus i devo more) que ara Escòcia (sense Salmond,
dimitit) haurà de continuar negociant amb Londres i que implicarà més autonomia
(a banda del reconeixement nacional que ja té) i potser també tot un canvi del
model territorial del Regne Unit, en un sentit federal.
En qualsevol cas, l'exemple escocès ha posat de manifest que quan hi ha capacitat
i voluntat de diàleg, de negociació i acord, quan -en definitiva- hi ha espai
per la política, és quan els països i la seva ciutadania prospera... Tan de bo,
com va dir Miquel Iceta en el debat
de política general del Parlament de Catalunya (vegeu
intervenció) els governs de Catalunya i
Espanya fossin a temps i tinguessin predisposició de reconduir la
situació.
Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412