08/09/2014
La Diada, inici d'un intens curs polític
Aquest setembre iniciem un curs que, des d'un punt de vista polític, serà
previsiblement d'alt voltatge. Un curs marcat per una data, el 9-N, on es poden
frustrar les expectatives de molts catalans i catalanes.
L'estratègia (equivocada) seguida fins ara pel Govern de la Generalitat fa
pensar que difícilment la voluntat dels catalans que surtin a manifestar-se per
la Diada es pugui veure satisfeta. Segurament, si aquesta estratègia hagués
estat una altra (si el Govern de la Generalitat hagués buscat el diàleg i la
negociació necessaris amb el govern espanyol per arribar a un acord polític per
celebrar posteriorment una consulta, si no s'hagués precipitat amb la definició
d'una pregunta pròpia d'un referèndum que no es podrà plantejar amb la llei
catalana de consultes no referendàries,
o si no hagués fixat unilateralment una data per a la celebració d'aquesta
consulta), i si -per descomptat- el govern del PP hagués demostrat una mínima
sensibilitat i voluntat real de
diàleg respecte la situació d'insatisfacció generalitzada de Catalunya pel que
fa al seu encaix amb Espanya (enlloc del seu atac frontal reiterat a l'autogovern,
a la llengua catalana -com ha tornat a demostrar amb la llei Wert-, amb un
repartiment injust dels objectius del dèficit, un incompliment de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya pel que fa als compromisos d'inversions, o ajornant la
revisió del model de finançament), hauria estat possible esperar dels governs
català i espanyol propostes adreçades al conjunt de la ciutadania per a
millorar una relació malmesa arran de la sentència del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut votat en referèndum pels catalans al 2006.
Però els fets impedeixen pensar en què, amb els actuals governs català i
espanyol, sigui possible arribar a un acord que aturi l'erosió continuada de
l'autogovern, l'assetjament del model educatiu i d'immersió a Catalunya, i que
garanteixi un millor reconeixement del caràcter nacional de Catalunya i del
caràcter plurinacional d'Espanya o assoleixi un millor tracte fiscal per Catalunya.
En aquest sentit, estem convençuts que la millor oferta política sobre la
taula per sortir de la crisi institucional en què ens trobem és la dels
socialistes catalans i espanyols, ja que permetria als catalans votar una
proposta d'acord amb Espanya que millorés les quotes d'autogovern, i al conjunt
d'espanyols obrir un debat i actualitzar una Constitució en un moment de crisi
social i de representativitat que creiem que ho fan necessari. Us convidem a
revisar la proposta federal elaborada per la Fundació Rafael Campalans Per
una reforma constitucional federal.
Té raó el nou primer secretari del PSC, Miquel Iceta, quan diu que "cap
govern té el dret de situar el país fora de la llei", i per això esperem del govern
català la màxima responsabilitat pel bé del país i dels catalans. No obstant,
esperem especialment del govern espanyol la voluntat política i de diàleg que
fins ara no ha demostrat per afrontar el que pot ser un capítol difícil de la
història del país...
Mentrestant, aquest 11 de setembre commemorem 300 anys del final de la
guerra de Successió (podeu llegir el manifest del PSC amb motiu de l'Onze de setembre de 2014), i us
convidem a gaudir-la tot reflexionant sobre la millor manera de fer de
Catalunya un país pròsper, on les persones tinguin oportunitats de trobar una
feina digna i no es vegin abocades a situacions de pobresa severa i exclusió;
un país just, on els poders públics prioritzin la reducció de les desigualtats
que tant ha augmentat en els darrers anys i no castiguin sistemàticament
aquells col·lectius més vulnerables ni posin en risc la qualitat dels serveis
públics; un país honest, on s'esvaeixi tota ombra de dubte sobre el bon govern
de les institucions i la honorabilitat dels seus dirigents; un país on la seva
gent se senti i sigui lliure.
Per això, la Fundació Rafael Campalans seguirà treballant aquest curs per
afrontar el que pensem que són reptes i àmbits de treball fonamentals de la
socialdemocràcia del segle XXI: reforma i enfortiment del model de benestar,
Europa i federalisme.
Per una banda, donarem continuïtat a l'informe social 2013 que analitzava
l'atur, la pobresa i les desigualtats de Catalunya, amb un nou informe social
2014. Podeu llegir al respecte l'article que trobareu en aquest butlletí de la
nova Secretària General del Grup i Secretària d'Ocupació i Polítiques Socials del Partit dels Socialistes de Catalunya, la diputada Eva Granados. I també la
intervenció del nostre director de l'Observatori electoral, Oriol Bartomeus, en
el debat sobre "Building Participatory Welfare Societies" des d'una perspectiva europea, organitzat per la
Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) de la qual som membres, sota el títol "Encara és possible l'Estat
del benestar?".
Precisament amb la FEPS celebrarem una jornada a finals d'any centrada a
analitzar l'impacte de gènere de les polítiques d'austeritat en el mercat de
treball, en clau europea, titulada "Beyond austerity, towards employment:
Progressive econòmic policies for equitable growth and job creation", amb la
participació d'importants personalitats acadèmiques i polítiques del conjunt
del continent.
Per tant, esperem poder comptar amb el vostre suport al llarg dels propers
mesos, i que aquests i nous projectes en curs, que ben aviat us podrem anunciar,
siguin del vostre interès.
Us desitgem una molt bona Diada!
Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412