15/07/2014
Tunísia: amenaces i oportunitats en l’estela de la Primavera Àrab
El seminari sobre Tunísia organitzat la passada setmana per la Fundació
Rafael Campalans i la Fundació Friedrich Ebert a Espanya va permetre avaluar els
resultats de la feina de l'Assemblea Nacional Constituent (ANC) de Tunísia, amb
especial atenció a la dotació del marc jurídic i els mecanismes institucionals
i democràtics necessaris per la celebració de les properes eleccions legislatives
i presidencials, previstes per la tardor d'enguany.
Aquesta és ja la cinquena trobada organitzada en el marc del Fòrum polític progressista
Euromediterrani, impulsat per la Fundació Campalans, i té vocació de
continuïtat per tal de debatre amb regularitat sobre el rumb i assoliments de
la transició democràtica a Tunísia, en l'estela de l'anomenada Primavera àrab,
l'espurna de la qual es va iniciar en aquest país.
Tal i com van assenyalar els experts que van participar del seminari -
procedents dels àmbits acadèmic, institucional i polític -, Tunísia s'ha erigit
com un exemple paradigmàtic de la Primavera àrab i dels processos de transició
democràtica que aquesta va permetre impulsar. En aquest sentit, molts dels
oradors van establir un paral·lelisme de l'etapa de transformacions oberta al
país de la riba sud del Mediterrani amb la Transició espanyola. Ara bé, aquesta
particular "transició tunisiana" encara es troba en una fase embrionària i
planteja importants dubtes i riscos.
La feina de l'ANC de Tunísia - elegida el 2011 en les que van ser les
primeres eleccions després de les revoltes - s'emmarca en la llarga tradició
constitucionalista del país. De fet, i tal i com van assenyalar els oradors,
"el caràcter d'avantguarda que marca Tunísia no ha de sorprendre, ja que es
tracta del país més progressista de la regió en el terreny institucional".
La Constitució de 2014, però, incorpora un element innovador i essencial:
el consens com a eix vertebrador del procés i del seu resultat. En efecte, el
nou text fonamental del país és producte dels ínputs dels legisladors de l'ANC però també de les contribucions de
la societat civil, coordinades des de fora de l'assembles.
Pel que fa al procés, organitzacions com Al Bawsala, han fet
importants esforços per millorar la transparència i la informació sobre les
deliberacions de l'òrgan constituent, abonant així una cultura d'estructuració
i col·laboració de la societat civil, fins ara pràcticament inexistent al país.
En relació al resultat, la voluntat de preservar el diàleg, l'equilibri i el
consens i d'incorporar les aportacions de diferents sectors polítics i socials
- també els minoritaris - ha permès establir un articulat innovador i avançat,
sobretot pel que fa al reconeixement de l'Estat civil i dels drets i llibertats
que li són pròpies i al paper de l'Islam, que s'institueix com a religió del
país i no de l'Estat. Aquest últim matís reivindica la religió com a element
cultural i identitari de Tunísia però fa una distinció i separació explícita
pel que fa a les autoritats i institucions públiques de l'Estat.
En un segon temps del seminari, però, els experts van advertir que malgrat
aquests passos substancials per a la consecució d'una transició democràtica
reeixida, encara s'observen febleses i amenaces que poden obstaculitzar o posar
en risc el procés. En aquest sentit, van assenyalar el caràcter provisional - i
el discutible criteri - del Tribunal Constitucional i les deficiències del marc
jurídic i institucional que emmarcarà les eleccions previstes a la tardor.
En aquesta línia, els oradors van coincidir en lamentar l'escassa
capitalització de l'expertise i les
lliçons de les eleccions a l'Assemblea constitutiva de 2011 . Això hauria estat
producte de la progressiva pèrdua d'il·lusió i confiança per part de la
societat civil envers els possibles assoliments de la revolució i de la manca
d'una tasca conscient i sistemàtica d'avaluació del procediment d'elecció de
l'ANC i dels passos que es van donar posteriorment.
Davant d'aquesta constatació, els experts van alertar de la preocupant
situació de desencís i desmobilització - s'espera una participació que no
superarà el 20% dels electors registrats - així com de la persistència
d'entrebancs i fallides en les disposicions normatives que regularan els
comicis d'enguany. A tall d'exemple, es va assenyalar els limitats terminis de
convocatòria de les eleccions, la manca transparència i planificació de
l'autoritat electoral competent - la ISIE (Instance Supérieure Indépendante pour les Élections)
-, l'escassa actualització i fiabilitat de les dades del cens o la inexistència
de mecanismes per garantir la igualtat de gènere. En aquest sentit, es van
desatendre la majoria de recomanacions que va fer la societat civil des que es
conclogueren les tasques d'elaboració de la constitució.
Tanmateix, i malgrat aquest to negatiu i d'alerta que va marcar les notes
finals dels experts convidats, es va fer una crida a reforçar el suport extern
que brinden les fundacions i organitzacions internacionals, en particular la
Unió Europea. En aquest sentit, es va fer especial esment als mecanismes
d'acompanyament i assistència institucional així com al recolzament logístic de
les organitzacions de la societat civil per fer prosperar les seves reivindicacions
i recomanacions. Perquè - tal i com es va reiterar durant la trobada - "la
constitució - per si sola - no pot consolidar la Primavera: és només un text
que els ciutadans han d'aprehendre i fer seu perquè penetri en les consciencies
i transformi comportaments".
Sara Contreras
Marcos
Responsable de la
Secretaria Euromediterrània del PSC Barcelona
Programa del seminari |
Presentació de Chawki Gaddes, jurista, ponent del seminari |
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412