El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

25/03/2014

Jornades per a la reconstrucció de l'europeisme

Crònica-resum de les jornades "Europa segle XXI: I Jornades per a la reconstrucció de l'europeisme", celebrades a Palma, el 21 i 22 de març i organitzades per la Fundació Gabriel Alomar i la Fundació Europea d'Estudis Progressistes. Un dels ponents, proposat per la Fundació Rafael Campalans, va ser Albert Aixalà.

_________

En la primera taula de les jornades, va destacar la intervenció de l'eurodiputat Enrique Guerrero, que va afirmar que "el que està en joc en aquestes eleccions és si guanya una coalició entre el Parlament i la Comissió o entre la Comissió i el Parlament".

Sobre la capacitat de construir majories polítiques en el nou Parlament, Guerrero va afirmar que el Partit Popular Europeu tindrà moltes dificultats per sumar una majoria de centre-dreta que pugui investir Jean Claude Juncker president de la Comissió. Per contra, es va mostrar confiat que el candidat socialista, Martin Schulz, pugui aconseguir reunir la majoria parlamentària necessària per ser elegit president de la Comissió.

En aquest sentit, va recordar que no només el president de la Comissió ha de ser votat pel Parlament, sinó que tots els comissaris han de ser acceptats pel Parlament, de manera que una majoria d'esquerres al Parlament podria reequilibrar l'actual majoria de dretes en els governs nacionals representat al Consell.

En la segona taula de les jornades, es va abordar la definició d'una política econòmica, monetària i fiscal alternativa a la Unió Europea, amb instruments com el "Fons de redempció del deute", defensat per l'economista Giovanni Cozzi, com una alternativa viable per evitar nous rescats sense mutualitzar el deute.

Complementàriament, l'economista Manuel de la Rocha va defensar la "portabilitat de les prestacions d'atur, les cotitzacions socials i les pensions" entre els Estats de la Unió per tal d'afavorir una mobilitat laboral que garanteixi els drets socials, econòmics i laborals dels treballadors europeus. Finalment, es va defensar la política fiscal com instrument de política econòmica per afavorir el creixement i l'ocupació, gràcies als "multiplicadors fiscals" tot criticant els límits de la política monetària per expandir l'economia.

En la tercera i última taula de debat de les jornades, Ignacio Molina va apuntar a un probable creixement de la participació en les properes eleccions europees, degut al creixent impacte de les polítiques europees en els ciutadans -sobretot als països del sud d'Europa- que podria canalitzar-se en un "vot de sanció" tant a les polítiques europees com als governs nacionals.

En aquesta mateixa línia, Albert Aixalà va defensar que el creixent euroescepticisme dels ciutadans del sud d'Europa probablement no es traduiria en un augment del suport a forces populistes i euròfobes d'extrema dreta -com sí pot passar en molts països del centre i el nord d'Europea- sinó en un augment de les forces d'esquerra en el Parlament Europeu. En aquest sentit, va assenyalar que els mitjans de comunicació s'estan fixant molt en el creixement de l'extrema dreta articulada al voltant del Front Nacional -que podria passar de 10 diputats a 35 i obtenir grup parlamentari propi- però paren poca atenció a la candidatura d'Alexis Tsipras, que podria doblar els resultats del grup de l'Esquerra Unida Europea, fins a superar els 60 diputats i convertir-se en la tercera força política del Parlament Europeu.

Finalment, Jesús Caldera va defensar que aquest "vot de sanció" a les polítiques d'austeritat al sud d'Europa hauria de permetre als socialistes europeus construir una majoria d'esquerres al Parlament Europeu que permeti aplicar una nova política econòmica que fomenti el creixement i l'ocupació.