Amb el pas dels anys, però sobretot des de la irrupció de la crisi, l’esquema de la pobresa ha variat entre els estats. La caiguda de la natalitat ha produït una reducció de contribuïdors als sistemes de seguretat social dels països. D’altra banda, cal tenir en compte que la major part dels diners que es gasta l’estat són en pensions de jubilació i en sanitat; dos serveis que beneficien majoritàriament a la gent gran.

Amb la situació econòmica actual, la pobresa es concentra cada vegada més en el col·lectiu de joves, en part degut a la dificultat de trobar feina, i en les famílies amb nens petits. Hi ha famílies senceres que es veuen obligades a viure de la pensió dels avis; aquest fet encara marca més les desigualtats que hi ha en diferents sectors de la població. És necessari repensar el contracte social de manera que, sense deixar de banda les necessitats de la gent gran, es posi més èmfasi en la inversió que s’ha de fer per pal·liar la pobresa entre els infants, millorant l’educació i l’oportunitat de vida pels joves.

Us recomanem l’article «The emerging intergenerational conflict», publicat al Policy Network el 6 de febrer de 2014.

Autora: Marlen Niubó