La Fundació Rafael Campalans, juntament amb la Fundació Internacional Olof Palme, va organitzar el passat 4 de juny la quarta edició del seminari sobre xenofòbia, populisme i extremisme ideològic, en record dels atemptats d’Utoya (Noruega) de 2011.

La jornada va comptar amb la inauguració de les responsables de les dues fundacions organitzadores, Anna Balletbò, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, i Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans, que va assenyalar els elements a tenir en compte per entendre l’augment de la xenofòbia, populismes i extremismes: «la crisi de les institucions de poder tradicionals i la crisi econòmica, que ha generat uns efectes socials devastadors». Per a Niubó, «cal una recepta de la socialdemocràcia a escala europea, per refer el pacte social europeu, pedra de toc de la nostra credibilitat». 

Tot seguit va intervenir Ferran Tarradellas, representant de la Comissió Europea a Catalunya, que va centrar la conferència inaugural en fer una diagnosi sobre la crisi i els extermismes a Europa, i valorant els instrumets de la UE com a fonamentals per a la lluita contra els episodis d’extremisme ideològic cada cop més freqüents.

La taula rodona de la jornada, centrada a analitzar el món local català davant el populisme i la xenofòbia, va comptar amb Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Sofia Tipaldou, doctoranda en Ciències Polítiques i Sociologia a la UA, experta en extremisme ideològic a Grècia (Alba Daurada) i Rússia, i Xavier Casals, doctor en Història i professor universitari expert en moviments extremistes. Casals va assenyalar Vic i Badalona com el dos laboratoris de l’extremisme a Catalunya i va assegurar que «en l’eix territorial tradicional de l’ultradreta entorn al triangle Madrid-València-Barcelona, s’ha produit un canvi de tendència respecte a 2011, augmentant ara el suport a aquests partits al centre d’Espanya, i caient a Catalunya i València».

Josep Xurigué, politòleg, i director del seminari, va ser l’encarregat de cloure el seminari, tot insistint que «sense acords i consensos la convivència, la vida social i institucional es torna impossible». Xurigué va alertar que «poden existir divisòries en una societat, però si no hi ha una cultura política, unes actituds, valors i comportaments madurs i sedimentats, les divisòries esdevenen escletxes insalvables»