Les eleccions presidencials franceses, que se celebraran els proper 22 d’abril i 6 de maig criden sens dubte l’atenció no només dels propis francesos, sinó de tota Europa, perquè l’eix franco alemany és clau quan es parla de la crisi de l’euro i el futur camí de la UE.

El favorit a les enquestes, el socialista François Hollande, ha fet un gir a l’esquerra, diuen els analistes, amb el qual vol demostrar que hi ha una política alternativa, més justa i igualitària, amb especial accent en l’educació, la vivenda i l’ocupació, eix de les preocupacions dels francesos. En definitiva, unes polítiques més progressistes i d’esquerres.

Per la seva banda, aquest cap de setmana, Nicolas Sarkozy s’ha dibuixat a si mateix com el candidat que «protegeix» els francesos, i ha tractat d’utilitzar un to d’estadista, sense acabar-ho d’aconseguir: ha criticat els estraanger que es beneficien del model social sense cotitzar, ha atacat els «sindicats que bloquegen les reformes», i ha parlat de llibertat religiosa, sentenciant que defensarà «sobretot el dret dels cristians a viure en pau».

Les darreres dades dels sondeigs pre-electorals a França semblen apuntar cap a un escurçament de l’avantatge del candidat socialista sobre l’actual, fins al punt que alguns analistes han començat a posar en dubte la possible victòria d’Hollande.

Què hi ha de cert en aquesta predicció? Per respondre a aquesta pregunta, Oriol Bartomeus fa una anàlisi de les darreres dades dels sondeigs pre-electorals a França, fent-ne una comparació amb la situació de 2002 i 2007.

D’altra banda, us recomanem que consulteu l’espai dedicat a les presidencials franceses del web Taller de Política, amb un recull elaborat per Jaume Bellmunt.

Autora: Cristina González