Esther Niubó

Des dels primers símptomes de la crisi, l’any 2007, la Unió Europea (UE) s’ha dotat progressivament de mecanismes de governança econòmica comuna que han anat completant els dèficits d’una Unió Monetària mancada d’instruments de coordinació econòmica des dels seus inicis. No obstant, ha evidenciat dificultats per afrontar la crisi
econòmica, financera i social i, sobretot, per encertar la direcció política en un moment de greus dificultats.Concretament, la Unió Europea, en lloc de reforçar el seu creixement i de fomentar mesures per generar ocupació, ha decebut condicionant la seva estratègia econòmica a la correcció dels desequilibris pressupostaris que, alhora, no han estat la causa sinó la conseqüència de la crisi que estem vivint.

Esther Niubó reclama en aquest article una estratègia d’inversió coordinada a nivell comunitari per refer el creixement i l’ocupació, sobre la base d’estímuls fiscals i inversions productives capaces de generar creixement.