Més enllà de la nova situació política, amb un govern catalanista i d’esquerres i el debat estatutari; més enllà de l’impacte lingüístic de la immigració, dels canvis en els mitjans audiovisuals i de les noves tecnologies, circumstàncies i fenòmens sens dubte importants; la percepció que l’ús del català no havia avançat en la forma esperada i sobretot la sensació que el paradigma lingüístic (la narració que sobre la llengua havia estat forjada en el període de lluita per la recuperació de les llibertats i aplicada en els primers 25 anys d’autogovern) havia quedat superat, ens van fer plantejar la necessitat de repensar la situació lingüística de Catalunya a principis d’aquest segle XXI, amb l’objectiu de fer-ne un diagnòstic i de generar propostes de futur.

Cliqueu aquí per accedir a la publicació