Segons Carles Rivera, economista i profesor associat de la UPF, auperades de manera desacomplexada aquelles propostes igualitaristes, tan absolutes com ingènues, el reconeixement que haurem de conviure amb una distribució més o menys desigual de les rendes econòmiques i dels patrimonis és un punt de partida situat al bell mig del sentit comú a l’hora de preguntar-nos quines són les desigualtats que podem admetre però que alhora ens permetin seguir avançant cap a una societat més justa. És aleshores quan la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social adquireixen tot el seu potencial alliberador: la mobilitat s’incrementa quan reduïm la desigualtat.

Cliqueu aquí per accedir a l’article de Carles Rivera.