L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs van organitzar el passat dijous la taula rodona «Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Anàlisi de resultats», per valorar els comicis del passat 25 de novembre.
L’acte, presentat i moderat pel director de l’ICPS, Joan Marcet, va comptar l’anàlisi inicial de Jordi Argelaguet, professor titular de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Argelaguet va remarcar que «des de 2003, els electorats s’estan movent, i encara no s’han assentat», cosa que evidencia que «estem davant d’un canvi de sistema de partits». Per al director del CEO, «l’augment de la participació en relació a la sèrie històrica ha tingut un impacte en el creixement de determinats blocs, tot i haver-hi diferents dinàmiques per a cada bloc». Segons Argelaguet, «una de les conseqüències d’aquest augment de la participació, i de la disminució de l’abstenció diferencial ha estat la tendència a la fragmentació del sistema de partits, on ja no es pot parlar pròpiament d’uns partits catch-all».
Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política a la UAB i a la UB, va fer un paral·lelisme entre la campanya del candidat de CiU, Artur Mas, i la de Jacques Chirac el 1997, en què el llavors president francès va avançar les eleccions de l’Assemblea Nacional, esperant el suport de la ciutadania. En canvi, el socialista Lionel Jospin i la seva «gauche pluriel» va recuperar la majoria parlamentària i va esdevenir primer ministre. Per a Bartomeus, la de CiU va ser «una campanya gaullista», en què l’estratègia era reproduir a les autonòmiques la dinàmica de les generals: aconseguir un «rassemblement».
Va funcionar aquesta estratègia? «A mitges: gràcies a la polarització de la campanya es va aconseguir una participació excepcional davant un escenari que CiU havia pintat com a excepcional», va remarcar Bartomeus. «Aquesta polarització explica la millora dels blocs dels extrems, tot i que dins de cada bloc són els partits ‘petits’ i la ‘nova política» els que guanyen en rellevància: Ciutadans per una banda, i ERC i CUP per l’altra». Segons el Bartomeus, col·laborador habitual de la Fundació i membre del seu patronat, «estem en un moment de relleu generacional dels votants, en què els partits fins ara considerats ‘grans’ (CiU i PSC) només han aconseguit el 45% del total de vots».
Per la seva banda, el catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Botella va insistir en «l’excepcionalitat dels resultats, comparats amb altres països europeus, en què els partits de govern perden les eleccions». Tot i això, per a Botella, «la veritable excepcionalitat dels comicis la va marcar el creixement extraordinari de la participació: mig milió de persones més van anar a votar, sobretot joves». Un altre punt a destacar, segons el professor Botella, és el de «la desaparició de l’abstenció diferencial, típica de les zones tradicionals d’immigració de la resta d’Espanya». Aquesta immigració, va recordar Botella, ja no existeix, i estem parlant dels seus fills, que voten més i diferent als seus pares, sobretot quan l’import de l’aposta està posat sobre la taula, com en el cas del 25N».
Per últim, el periodista i advocat Ricard Fernández Deu va aportar una visió «de carrer», segons va apuntar ell mateix, assegurant que «l’opinió del carrer era més propera a la realitat dels resultats que les enquestes», i va augurar que «el debat ara se centrarà en avançar o retardar el procés sobiranista».
