El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

10/04/2013

"Quo vadis Itàlia?" Anàlisi de la situació política italiana

El dia 10 d'abril, la Secretaria de Política Europea del PSC, juntament amb i la Sectorial de Política Europea, Internacional i per a la Mediterrània, i amb el suport de la Fundació Rafael Campalans (FRC), van organitzar el debat "Quo Vadis, Itàlia?" per analitzar la situació política del país després de les darreres eleccions.

L'acte va ser presentat per la secretària de Política Europea del PSC i directora de la FRC, Esther Niubó, que va destacar la importància d'analitzar la realitat política italiana -que va qualificar de preocupant-, especialment per la situació d'ingovernabilitat en el context de crisi econòmica i social del país -i que afecta també els països de l'entorn i el conjunt de Unió Europea-, de descrèdit polític creixent -molt relacionat amb la manca de resposta o resposta equivocada que la població percep que, des dels diferents governs, s'està donant a la crisi, i que està fent créixer la desconfiança envers els sistema polític-, i pels reptes que aquestes eleccions han plantejat pels partits socialistes o progressistes "tradicionals". En aquest sentit, va recordar que la coalició de centre-esquerra liderada per Pier Luigi Bersani s'havia presentat a les eleccions amb un programa renovador amb l'eslògan "La Itàlia Justa", en una coalició integrada per diferents partits (Partito Democratico, Esquerra Ecologia Llibertat, el Partit Socialista Italià i el Centre Democràtic), després d'haver fet unes primàries a dues voltes (on van participar al voltant de 3 milions de persones) per elegir el candidat a primer ministre i la llista de candidats i candidates al Parlament, davant un Silvio Berlusconi implicat en nombrosos processo judicials i d'un Mario Monti contestat per haver exercit de braç executor dels dictats de la troika al país durant els seus mesos de govern.  

Amb aquest context, l'analista polític, professor i responsable d'anàlisi electoral de la Fundació Rafael Campalans, Oriol Bartomeus, va fer una anàlisi dels resultats electorals tot destacant, en primer lloc, que "els invents, en general, no funcionen", contrastant l'enorme estabilitat del sistema de partits a Itàlia amb la inestabilitat de la durada dels governs. Així, va explicar que aquesta inestabilitat s'intentava solucionar per la via legislativa (llei electoral, concedir un 55% de representació al candidat més votat...), però que era difícil arreglar quelcom que estava en el substrat italià. Igualment, va dir que aquestes eleccions, com els darrers comicis a Grècia i fins i tot a França (les presidencials, pels bons resultats del Front Nacional...), s'havien celebrat en una lògica de "protesta" versus "status quo", i va destacar que Bersani, sobretot per haver donat suport al programa de Mario Monti, havia estat vist com part de l'status quo. Per acabar, va insistir que la gent vota per expressar el seu descontentament, "no per elegir res", i que calia un replantejament fonamental del sistema democràtic a tota Europa.  
A continuació  van intervenir tres persones coneixedores de la situació política italiana i representants de l'esquerra política:   Claudia Cucchiarato, periodista italiana, va explicar que el bon resultat de Silvio Berlusconi i el mal resultat de Mario Monti havien estat una sorpresa també pels mitjans de comunicació, i va destacar la diferencia dels resultats electorals del país respecte de la comunitat italiana a l'estranger, on Bersani va guanyar clarament i Monti va obtenir un 22% dels suports.  

Per la seva banda, el secretari del Partito Democratico (PD) Barcelona, Luigi Ingrosso, va explicar les reformes i els cavis experimentats pel país des de l'arribada de Mario Monti. En concret, va destacar que Monti havia restituït una credibilitat pel país que havia estat malbaratada per anterior ex primer ministre, Silvio Berlusconi, però va fer esment a les retallades socials que les seves reformes havien suposat, i a la manca de senyals de reactivació econòmica. Analitzant la situació actual, va insistir que Bersani descartava pactar amb el Poble de la Llibertat (PDL) de Berlusconi.  

Marcello Belotti, representant a Espanya de Sinistra Ecologia Libertà (Esquerra Ecologia Llibertat), va  referir-se a la fragmentació històrica del país distingint entre tres estats dins Itàlia: un, de democràtic i jove; un segon, la màfia, que produeix un 10% del PIB italià; i un tercer, el Vaticà. Va explicar la història de la coalició entre el PD i el seu partit, Esquerra Ecologia Llibertat, referint-se a algunes experiències exitoses que havia tingut aquesta coalició al 2015 i al 2010 en diverses regions. No obstant, va reconèixer que no havia acabat de donar els seus fruits a nivell nacional. També va destacar la forta hegemonia política i cultural heretada de l'era Berlusconi, i va dir que Grillo representava un producte d'aquesta època de "berlusconisme". En concret, va criticar la manca de democràcia interna d'aquesta moviment, el qual estava a favor de l'abolició dels sindicats, tot i reconèixer la importància dels temes posats a l'agenda política per part del moviment de Beppe Grillo, i explicar  que el simpatitzats de Grillo consideraven el PD com a partit del passat. En clau postelectoral, va destacar la importància del nomenament  de l'ex fiscal anti-màfies, Piero Grasso, com a president del Senat, i de la política Italiana, periodista i ex portaveu de l'ACNUR, Laura Boldrini, com a presidenta de la Cambra de Diputats; i va afegir que la coalició de centre-esquerra liderada per Bersani havia intentat proposar al Moviment 5 Estrelles un govern d'un any o dos per dur a terme lleis fonamentals per la vida del país: lleis contra el conflicte d'interessos, contra la corrupció i la falta de transparència, i mesures de recuperació econòmica. Finalment, va destacar que si es produís un pacte entre el PD i el PDL, el seu parit hi estaria en contra. Tot seguit, es va obrir un amb el públic assistent.


Podeu descarregar-vos l'article d'Oriol Bartomeus "2013: Eleccions a la italiana", publicat el 27 de febrer per la Fundació.

 

PDF

2013: Eleccions a la italiana

 

 

Activitats realitzades