El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

18/03/2013

Consell Europeu: 27 governs aturats davant la crisi

Dijous 14 de març, tan sols hores després que el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) retornés l'esperança a milers de persones afectades amb procediments d'execució hipotecària pendents o en tràmit, disposant que el dret espanyol relatiu al procediment d'execució hipotecaria és contrari al dret europeu o, dit d'una altra manera, que la legislació espanyola sobre desnonaments és abusiva, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reunien en el Consell per valorar la política econòmica comunitària en un context marcat per unes perspectives econòmiques molt negatives caracteritzades per un atur creixent al continent (12%) i una recessió profunda, que fins ara han impossibilitat també la reducció de l'endeutament públic a Europa. 

I en aquest Consell important, en què molts europeus haguessin esperat un canvi de rumb de la política econòmica errònia i marcada per l'austeritat que la Unió Europea ha desenvolupat fins al moment, i que ha agreujat la recessió i l'atur arreu, n'han sortit tan sols unes conclusions retòriques que posposen qualsevol decisió important fins al mes de juny. En concret, el text acordat destaca la importància d'un "sanejament" pressupostari favorable al creixement, del restabliment del crèdit a l'economia, del foment de les reformes necessàries per promoure el creixement, l'ocupació i la competitivitat, de lluitar contra l'atur i solucionar les conseqüències socials de las crisi i modernitzar l'administració pública, així com de combatre el frau fiscal; però aporta poques mesures per a fer-ho possible. Tan sols menciona la Garantia Juvenil Europea -una iniciativa per a assegurar que els menors de 25 anys a l'atur puguin acollir-se a un programa formatiu o rebre una oferta de treball- i fa referència a l'increment del capital del Banc Europeu d'Inversions (BEI) en 10.000 euros -aprovat al Consell de juny de l'any passat-, que ha de permetre a la banca prestar 60.000 euros addicionals  per recolzar projectes i, així, el creixement i la ocupació. 

Però ho fa un mes després que acordés un pressupost europeu pels propers anys (les Perspectives Financeres 2014-2020) totalment insuficient per afrontar els compromisos que la pròpia Unió Europea va adquirint, així com els reptes crucials que té en matèria de recuperació econòmica (i especialment en el marc de l'Estratègia UE 2020, i la consecució dels seus objectius pel que fa a la ocupació, el creixement, la inversió en educació, la lluita contra la pobresa, etc.), i que la setmana passada el propi Parlament Europeu va rebutjar, exigint-ne una revisió per tal de millorar-lo. 

Per tant, més enllà de remarcar la importància de trobar l'equilibri  desitjat entre les necessitats d'inversió pública i productiva i els objectius de disciplina pressupostària, aquest Consell ha posposat al juny l'avaluació de les polítiques per afavorir el creixement i l'ocupació, així com d'aplicació del Pacte d Estabilitat i Creixement (PEC), i ha tornat a decebre la ciutadania, donant l'esquena a la necessitat de reorientació de les polítiques econòmiques per donar resposta a la realitat socioeconòmica dramàtica que viu el continent, i que està trobant també la seva traducció en termes polítics, tal com han posat de manifest els resultats de les darreres eleccions italianes, on han crescut les opcions populistes antiausteritat i antieuropees. 

En aquest sentit, el Partit Socialista Europeu, fent-se ressò del fracàs de l'austeritat i de l'efecte devastador que té socialment, va adoptar el passat 27 de febrer la declaració "Per una Unió Social", en què proposa complementar la Unió Econòmica i Monetària, i també la Unió Bancària en curs, amb una Unió Social que integri un pacte de progrés amb uns objectius clarament progressistes en matèria d'ocupació, educació, innovació i cohesió social. Aquest pacte social consistiria en el compromís de garantir uns nivells mínims d'inversió en les citades matèries amb l'objectiu de avançar en l'harmonització dels estàndards socials i laborals al continent, en els casos que suposaria una millora dels nivells de benestar preexistents. 

Per tant, davant la profunda crisi econòmica, social i també política que viu la Unió, es troben a faltar per part de les institucions comunitàries i, en especial, del Consell, decisions encertades que permetin recuperar la confiança ciutadana en el projecte europeu, com un projecte garant dels drets de la ciutadania i al servei de la justícia social, que posi límits als abusos del mercat. 

I és que les males notícies no paren de succeir-se i, precisament dissabte a la matinada, els ministres de Finances de la UE aprovaven un paquet de rescat del sistema bancari de Xipre (que representa ta sols un 0.2% del PIB de la Zona Euro) valorat en 10.000 milions, pel qual s'exigirà al país no només un ajustament equivalent al 4.5% del PIB que inclourà reduccions de la despesa pública, privatitzacions i increment d'impostos, sinó també un impost sobre els propietaris de dipòsits bancaris que sembla que serà del 9.9% en el cas dels dipòsits superiors a 100.000 euros, i del 6.75% en el cas dels inferiors. Una mesura desconeguda a la Unió Europea i que, de ben segur, tindrà importants repercussions polítiques en el futur, a banda de generar incertesa en els mercats financers i novament una certa onada de descrèdit comunitari.


Podeu consultar:  

Conclusions del Consell de la UE del 14 i 15 de març de 2013  

Discurs del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, davant el Consell (14 de març)  

Declaració del Partit Socialista Europeu, "Cap a una Unió Social"(27 de febrer)

Posició del Consell d'Afers Europeus de la Fundació Alternativas davant el Consell Europeu del 14‐15 de març de 2013

 

 

 

Activitats realitzades