El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

10/12/2012

Llei Wert, o com carregar-se la immersió i la cohesió social

El ministre d'Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, ja ho va avisar fa setmanes en la resposta a una pregunta del diputat del PSC Francesc Vallès a la sessió de control del Congrés: la seva voluntat era i és "espanyolitzar els alumnes catalans". Com? L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) del govern espanyol ho deixa ben clar: treu el català com a assignatura troncal de Primària i a l'ESO, i el relega a assignatura d'especialitat. És a dir, per davant hi tindrà el castellà i dues llengües estrangeres i no serà d'avaluació obligatòria en les noves proves que el ministeri farà al final de cicle. Per tant, es podria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle.

Mentre el PP feia campanya a Catalunya durant les passades eleccions i expressava quant estimava Catalunya, amb la LOMCE i les seves darreres versions el ministre ens torna als anys 70, amb un atac frontal contra el model d'immersió lingüística, que ha demostrat ser un model d'èxit, evidenciant un menyspreu a les competències del Govern de la Generalitat en matèria educativa i un menysteniment al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.  

Sens dubte, cal un gran acord de les forces polítiques i socials d'aquest país, "un front català per defensar un model d'èxit del qual ningú dubte", deia fa uns dies el primer secretari del PSC, Pere Navarro. I és que gràcies a la immersió s'han garantit els drets lingüístics de tota la ciutadania, consolidant el català com a llengua d'acollida. Treballar des del foment, no des de la coacció ni l'enfrontament, fomentant els valors de les llengües i fent desaparèixer de l'escenari social i polític la confrontació és la millor manera de cohesionar una societat. Consolidar a l'escola el sistema d'immersió lingüística garanteix un sol model de societat amb igual accés al coneixement.  

A banda de la qüestió lingüística, a reforma inclou altres novetats. L'esborrany preveu que desaparegui l'assignatura que Wert havia dit que seria un equivalent a la d'Educació per a la Ciutadania, però sense continguts polèmics: Educació Cívica i Constitucional. Mai ha agradat als sectors més conservadors perquè entrava en temes com l'avortament o els nous models de família. En canvi, es recupera l'opció de triar entre Religió i Ètica, tant a Primària com a Secundària. Així, els alumnes hauran d'escollir entre Religió confessional i l'alternativa de Valors Culturals i Socials, a Primària, i Valors Ètics, a Secundària.

La reforma educativa també representa un canvi en l'arquitectura dels estudis. L'últim curs d'ESO ja no serà el mateix per a tothom. Passa a tenir un caràcter de preparació per a estudis de batxillerat o de formació professional. El text parla d'ensenyaments acadèmics per començar el batxillerat i d'ensenyaments aplicats per a l'FP.  

D'altra banda, Wert manté les revàlides al final de cada etapa escolar. El Ministeri d'Educació n'establirà els criteris per comprovar si l'alumne ha assolit el nivell mínim en matemàtiques i en llengua i les haurà de fer cada comunitat. Però l'esborrany parla a Primària de "competència en comunicació en llengua materna". No específica si a banda del castellà s'inclourien altres idiomes. Al final de l'ESO o al Batxillerat aquestes proves avaluen les matèries troncals i específiques. Per tant, ara per ara, el català no seria avaluat al final d'etapa.

Sobre les revàlides finals, el resultat d'aquesta prova tindrà un pes del 30% de la nota de l'ESO. Al final del batxillerat també hi haurà un exament que substituirà la selectivitat. La puntuació d'aquestes proves suposarà un 40% de la nota final. Si aquesta mitjana servirà ja per accedir als estudis de grau dependrà de cada universitat, que podrà establir proves pròpies per decidir a quins estudiants dóna entrada.

Finalment, es manté la idea de fer públics els resultats dels centres, malgrat les peticions contràries de moltes autonomies de diversos col·lectius educatius.

Tot i que es tracta d'un avantprojecte de llei que encara ha de passar pel Consell de Ministres, el Consell d'Estat i al Congrés, s'han encès les alarmes.    

Des de la Fundació us emplacem a sumar-vos a la concentració que Som Escola ha convocat per avui, 10 de desembre, a les 18:30h a la plaça de Sant Jaume de Barcelona     

A banda de les diverses opinions publicades als mitjans escrits, us recomanem la lectura de:  

L'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa     

"Especial Wert" a El País

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

El Futur és Federal
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS