El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

10/12/2012

Llei Wert, o com carregar-se la immersió i la cohesió social

El ministre d'Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, ja ho va avisar fa setmanes en la resposta a una pregunta del diputat del PSC Francesc Vallès a la sessió de control del Congrés: la seva voluntat era i és "espanyolitzar els alumnes catalans". Com? L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) del govern espanyol ho deixa ben clar: treu el català com a assignatura troncal de Primària i a l'ESO, i el relega a assignatura d'especialitat. És a dir, per davant hi tindrà el castellà i dues llengües estrangeres i no serà d'avaluació obligatòria en les noves proves que el ministeri farà al final de cicle. Per tant, es podria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle.

Mentre el PP feia campanya a Catalunya durant les passades eleccions i expressava quant estimava Catalunya, amb la LOMCE i les seves darreres versions el ministre ens torna als anys 70, amb un atac frontal contra el model d'immersió lingüística, que ha demostrat ser un model d'èxit, evidenciant un menyspreu a les competències del Govern de la Generalitat en matèria educativa i un menysteniment al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.  

Sens dubte, cal un gran acord de les forces polítiques i socials d'aquest país, "un front català per defensar un model d'èxit del qual ningú dubte", deia fa uns dies el primer secretari del PSC, Pere Navarro. I és que gràcies a la immersió s'han garantit els drets lingüístics de tota la ciutadania, consolidant el català com a llengua d'acollida. Treballar des del foment, no des de la coacció ni l'enfrontament, fomentant els valors de les llengües i fent desaparèixer de l'escenari social i polític la confrontació és la millor manera de cohesionar una societat. Consolidar a l'escola el sistema d'immersió lingüística garanteix un sol model de societat amb igual accés al coneixement.  

A banda de la qüestió lingüística, a reforma inclou altres novetats. L'esborrany preveu que desaparegui l'assignatura que Wert havia dit que seria un equivalent a la d'Educació per a la Ciutadania, però sense continguts polèmics: Educació Cívica i Constitucional. Mai ha agradat als sectors més conservadors perquè entrava en temes com l'avortament o els nous models de família. En canvi, es recupera l'opció de triar entre Religió i Ètica, tant a Primària com a Secundària. Així, els alumnes hauran d'escollir entre Religió confessional i l'alternativa de Valors Culturals i Socials, a Primària, i Valors Ètics, a Secundària.

La reforma educativa també representa un canvi en l'arquitectura dels estudis. L'últim curs d'ESO ja no serà el mateix per a tothom. Passa a tenir un caràcter de preparació per a estudis de batxillerat o de formació professional. El text parla d'ensenyaments acadèmics per començar el batxillerat i d'ensenyaments aplicats per a l'FP.  

D'altra banda, Wert manté les revàlides al final de cada etapa escolar. El Ministeri d'Educació n'establirà els criteris per comprovar si l'alumne ha assolit el nivell mínim en matemàtiques i en llengua i les haurà de fer cada comunitat. Però l'esborrany parla a Primària de "competència en comunicació en llengua materna". No específica si a banda del castellà s'inclourien altres idiomes. Al final de l'ESO o al Batxillerat aquestes proves avaluen les matèries troncals i específiques. Per tant, ara per ara, el català no seria avaluat al final d'etapa.

Sobre les revàlides finals, el resultat d'aquesta prova tindrà un pes del 30% de la nota de l'ESO. Al final del batxillerat també hi haurà un exament que substituirà la selectivitat. La puntuació d'aquestes proves suposarà un 40% de la nota final. Si aquesta mitjana servirà ja per accedir als estudis de grau dependrà de cada universitat, que podrà establir proves pròpies per decidir a quins estudiants dóna entrada.

Finalment, es manté la idea de fer públics els resultats dels centres, malgrat les peticions contràries de moltes autonomies de diversos col·lectius educatius.

Tot i que es tracta d'un avantprojecte de llei que encara ha de passar pel Consell de Ministres, el Consell d'Estat i al Congrés, s'han encès les alarmes.    

Des de la Fundació us emplacem a sumar-vos a la concentració que Som Escola ha convocat per avui, 10 de desembre, a les 18:30h a la plaça de Sant Jaume de Barcelona     

A banda de les diverses opinions publicades als mitjans escrits, us recomanem la lectura de:  

L'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa     

"Especial Wert" a El País

 

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

El combate contra la desigualdad
Papers de la Fundació

Informe social. Recuperació econòmica, feblesa social
Col·lecció Informes

Gegants del PSC
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS