El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

29/06/2012

Miquel Iceta: ´La Fundació estarà present en els debats sobre el dret a decidir des d’una perspectiva democràtica i federal´

La Fundació Rafael Campalans, amb l'objectiu d'obrir el debat sobre el "dret a decidir", des d'una perspectiva democràtica i federal, ha organitzat la jornada "Autogovern, federalisme i dret a decidir. Els casos d'Escòcia i el Quebec", en què hem volgut abordar la qüestió des d'una perspectiva lligada als drets democràtics dels ciutadans de Catalunya i des de la posició dels que tenim la voluntat de seguir formant part d'Espanya.

La jornada ha estat inaugurada per Montserrat Tura, diputada i membre del Patronat de la Fundació, que ha recordat que " el debat sobre el dret a decidir té a veure amb les ànsies de llibertat dels pobles, més enllà de l'economicisme". Tura ha lamentat que "en aquests més de 30 anys de democràcia "el PSC ha donat molta lleialtat i ha rebut molt immobilisme", i ha fet una crida a reflexionar sobre els mecanismes per canalitzar la demanda de major autogovern que reclama la ciutadania. Per això, Tura ha demanat "parlar de tot obertament, sense tabús i sense dogmes".

El debat s'ha organitzat entorn a tres taules. La primera, "Democràcia i llibertats nacional", moderada per Albert Sáez, director adjunt d'El Periódico de Catalunya, ha comptat amb les intervencions d'Ignacio Sánchez Cuenca, professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, que ha alertat de la necessitat que "el sistema institucional resolgui els conflictes d'interessos de les parts implicades en el tema de l'autogovern de manera democràtica, canalitzant les demandes legítimes de més autogovern". Així, ha sentenciat que "cal prendre's seriosament la democràcia, i això inclou dos principis fonamentals: igualtat i autogovern". Per la seva banda, Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, ha defensat que "les nacions minoritàries han de sentir-se còmodes dins l'Estat", i s'ha definit com a ex federalista i actual independentista. Segons Requejo, "ara estem en fase de creixent independentisme", però ha recordat que "per a que sigui possible, cal una majoria social àmplia, un procés d'internacionalització de la causa, màxima transversalitat entre els partits del Parlament, i un lideratge clar". Jaume López, professor de Ciència Política de la UPF, ha recordat que "el dret ha decidir ha esdevingut tema central al debat polític dels últims anys, protagonista en termes de mobilització", i implica una idea de "radicalitat democràtica".

El notari Juan José López Burniol ha moderat la segona taula, amb les intervencions d'Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, que ha evidenciat que "en termes jurídics, no hi ha a la Constitució espanyola un reconeixement exprés del dret a decidir, com de fet passa a tots els Estats", i de Francisco Caamaño, diputat al Congrés, que ha assegurat que "no hi ha autogovern sense parcel·les de cogovern". L'exministre de Justícia ha defensat que "els 'unionistes' (entre els que s'ha inclòs) són tan demòcrates com els que demanen el dret a decidir", tot i que sí s'ha mostrat partidari d'"un projecte comú que reconegui de veritat les diferències". En aquest sentit, ha apuntat que troba a faltar "un partit a Espanya que defensi el federalisme sense complexos".

"Els casos d'Escòcia i el Quebec", tercera taula moderada pel director adjunt d'El País, Lluís Bassets, ha comptat amb el catedràtic de l'Escola de Ciències Socials de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia), Michael Keating, que ha detallat les tendències polítiques a Escòcia, on les posicions independentistes passen per l'"independence light" i la "devolution max". El professor escocès ha fet, evidentment, constant referència al referèndum de la tardor del 2014, en què, segons ell, "la pregunta ha de ser única i clara". Segons Keating, "els anglesos no accepten el federalisme; per a ell és menys acceptable que la independència". Patrick Taillon, professor de Dret Constitucional a la Universitat Laval de Quebec, ha alertat que "tot i que la idea del dret a decidir s'ha consolidat al Quebec, hi ha un cert cansament entre els ciutadans. Taillon ha insistit en els instruments necessaris per poder organitzar amb èxit un referèndum: qui el celebra, qui el paga, quina majoria guanya, quins són els límits i quina és la pregunta. Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, ha assegurat que "el que més enveja del Quebec és el Canadà, i ha reiterat que "el problema és la sobirania compartida, si es permet que hi hagi sobirania en determinades competències". Per últim, Joan Ridao, professor de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB i la UOC, ha volgut evidenciar que "en els casos del Quebec i Escòcia es posa de manifest la legitimitat democràtica del dret a decidir, del dret a l'autodeterminació", i ha assenyalat que "el repte del catalanisme del segle XXI és esdevenir un veritable moviment de masses", tot apuntat també que "el federalisme no està pensat per aquells que no volen viure units".

La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Miquel Iceta, president de la Fundació Rafael Campalans, que ha remarcat que "la Fundació estarà present en els debats sobre el dret a decidir, no ens mantindrem ni al marge ni indiferents, perquè el debat no ens fa por. Hi participarem des d'una perspectiva democràtica i federal", i que ha recordat que "el model dels socialistes catalans és el del federalisme plurinacional". Com a conclusió, Iceta ha alertat que "ni l'autodeterminació ni el dret a decidir aportaran una solució màgica", però "si dos terços del Parlament volen una consulta o obrir negociacions, la democràcia i la política han de trobar, i trobaran, el camí".

Fotos: Jordi Play