El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

26/03/2008

Presentació del Paper "Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del segle XXI", de Jordi Nofre

En els darrers anys s’ha produït a un gran nombre de ciutats europees i a les seves perifèries un procés de redefinició urbana i cultural amb importants implicacions tant positives com negatives, i Barcelona no ha quedat al marge.

Aquest paper pretén analitzar les dinàmiques generades al voltant de la renovació cultural i urbana de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana i, en concret, les resistències a aquests canvis sorgides entre determinats sectors de la població jove. També vol corroborar l’important paper del consum cultural en la conformació d’aquestes resistències.

D’altra banda, el paper també cartografia els límits de les resistències culturals a la perifèria de la ciutat de Barcelona, tant sobre una base física espacial com a partir d’aspectes de caràcter simbòlic.

En concret, el fenomen dels “cholos” sorgeix a les diferents àrees urbanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a començaments dels anys 90 i es (re)produeix a través de l’espai cibernètic. El fenomen és inicialment creat i adoptat per les joves pertanyents a la classe treballadora. Els “cholos” i “cholas” fan seves l’ètica i l’estètica gitana en la mesura en que les consideren una resistència als valors i als estils de vida del grup social hegemònic.

Espacialment l’adopció d’aquesta ètica i d’aquest estil de vida suposa la creació d’una família extensa i en l’adopció de l’entorn laboral com a marc de creació de relacions socials estables. Els amics esdevenen “germans” i la fraternitat accentua la contraposició amb aquells que no formen part del seu grup, radicalitzant-se les posicions d’amor i odi.

Per a Jordi Nofre, el fenomen dels “cholos” reprodueix un conflicte de classe i, de manera més concreta, un conflicte entre estils de vida. A la vegada, representa també elements del conflicte entre ciutat central i suburbis, així com, un conflicte entre fills de la immigració espanyola i els fills de la classe mitjana catalana propietària.

En la construcció dels diferents estils de vida dels “cholos” i les “cholas” respecte els grups dominants el poder adquisitiu és clau i, especialment, les diferències salarials i el capital cultural. Així, la inserció en el mercat laboral es produeix abans en el cas dels “cholos”, mentre que, els “pijos” allarguen la seva etapa d’estudis el que té repercussions en les retribucions salarials posteriors. A més, els “cholos” destinen els diners a productes relacionats amb l’oci i l’estètica, a diferència dels “pijos” que inverteixen molt més en ampliar el seu capital cultural i en viatges.

D’altra banda, la construcció de l’estil de vida dels “cholos” troba la seva gènesi en els canvis produïts en les darreres dècades al voltant dels conceptes de cos, imatge i sensualitat el que es mostra en la seva estètica, radicalment diferent a la de les classes mitjanes.

L’aspecte fonamental de les lluites entre les noves classes mitjanes barcelonines i la classe treballadora jove dels suburbis és la confrontació on la variable del territori és generadora d’identitat individual i col•lectiva.

Les noves classes mitjanes promouen i utilitzen les estratègies culturals com a motor de les transformacions urbanes de les grans ciutats. En canvi, la classe treballadora jove utilitza l’estètica i la imatge per ressaltar i construir un sentiment d’identitat que es basa en certa nostàlgia de la ciutat anterior, de la que van viure els seus pares i que suposa un ús diferent de l’espai públic, així com, unes pautes de consum diferenciades.

Cliqueu aquí per accedir a la publicació.

 

 

 

Activitats realitzades