El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

21/02/2008

Cartografia naixent de les idees socialistes a França

Després de la derrota electoral de 2007 i d’haver-se tirat els plats a través de la publicació de llibres i pamflets, sembla que el socialisme francès està reorganitzant les seves idees a partir de la multiplicació d’iniciatives, fundacions i la creació de diversos grups així com l’aparició de nous think tanks que se sumen als ja existents, com la Fundació Jean Jaurès i la République des Idées.

D’una banda, a la ja coneguda Fundació Jean Jaurès, creada el 1992 i presidida des de llavors per l’històric dirigent socialista Pierre Mauroy, existeix des de 2002 una altra iniciativa, la République des Idées, un veritable think tank à la française que ha aconseguit reunir moltes de les personalitats de prestigi de l’esquerra i centre-esquerra amb l’objectiu de participar en la refundació de la vida intel·lectual a França i a Europa i fer avançar l’idea d’una modernització política. Presidit per Pierre Rosanvallon, en pocs anys ha esdevingut un editor important i un referent per les seves publicacions sobre temes d’actualitat. Els llibres de Patrick Weil, Dominique Méda, Daniel Cohen, Pascal Lamy, Eric Maurin, Jean-Paul Fitoussi, Philippe Askenazy, François Dubet, Jean Peyrelevade o Louis Chauvel han tingut bastant ressò a França.

D’altra banda, l’anunci de la posada en marxa de la Fundació Terra Nova, presidida per Olivier Ferrand, un dels principals col·laboradors de Dominique Staruss-Kahn, és una prova d’aquesta nova cartografia de les idees socialistes a França. Pretén ser el primer think tank polític progressista de França; una ambició una mica excessiva tenint en compte que tot just s’està creant. La Fundació reuneix un bon grapat d’intel·lectuals i experts en el seu comitè científic, molts d’ells vinculats a la ja existent République des Idées (Philippe Aghion, Stéphane Beaud, Robert Castel, Louis Chauvel, Elie Cohen, Claude Lefort, Patrick Mignon etc.) i un nombre similar de personalitats europees com Anthony Blinken, Massimo D’Alema, Bronislaw Geremek, Anthony Giddens, Jürgen Habermas, Peter Mandelson, Ezra Suleiman etc. Més enllà d’aquest planter de noms, el model de finançament previst vol combinar el suport institucional, les adhesions individuals i col·laboracions específiques. En tot cas, i a l’espera del seu llançament oficial, és un signe de renovació de l’espai intel·lectual progressista francès.

Igualment, els think tanks de la família ségolènista són una espècie en vies de desenvolupament. A més del ja conegut Désirs d’Avenir, presidit per l’advocat Jean-Pierre Mignard i amb una molt bona implantació territorial, Émergence(s) és el nom del think tank estructurat recentment al servei de Ségolène Royal. Organitzat en forma d’associació pel seu cap de gabinet, Cyril Piquemal, aquest equip jove i força tecnòcrata encarna la nova generació d’experts del ségolènsime. A més, s’estan formalitzant altres grups i col·lectius d’experts que assessoren amb regularitat la candidata socialista a les eleccions de 2007. Es tracta de figures que ja van tenir un paper essencial a la campanya com Dominique Méda, Patrick Weil o Sophie Bouchet-Petersen i d’un grup d’economistes procedent de l’Escola Econòmica de Paris i del CEPREMAP com Thomas Piketty i Philippe Aghion, a més de Pierre Bergé i altres membres de l’associació d’amics de Ségolène Royal.

Un altre exemple és La Forge, el nou think tank fundat el juliol de 2007 per Benoît Hamon i Noël Mamère. El seu objectiu és crear un espai de retrobament per a totes les famílies de l’esquerra francesa per tal de contribuir a la victòria electoral de l’esquerra a les properes eleccions presidencials de 2012.

En el debat sobre la reconstrucció de l’esquerra entre socialistes de sensibilitats diverses que representen una nova generació, Gagner en 2012, donat a conèixer a partir d’un manifest fet públic el juny de 2007 per Laurent Baumel (responsable d’estudis a l’executiva del PS i proper a DSK) i Guillaume Bachelay (col·laborador estret i substitut de Laurent Fabius a la direcció del partit després de la seva dimissió), assenyala de manera versemblant les qüestions essencials pel futur de l’esquerra, malgrat que al final no sembla que sigui un col·lectiu actiu ni situat en primera línia.

Per la seva banda, l’alcalde d’Evry Manuel Valls va anunciar a finals d’octubre la creació d’un grup de reflexió propi “Cercle 21, Gauche et modernité”. Definit com un espai de reflexió i debat extern al partit, sembla més un instrument pensat per influir en l’orientació política del PS i impulsar la seva candidatura a la primera secretaria. Malgrat que encara es troba en fase de gestació, és molt plausible que en sentim a parlar més.

L’Institut Edgar Quintet, fundat per Vincent Peillon el juny de 2007, té per objectiu contribuir al debat d’idees i la formació dels quadres electes municipals i regionals socialistes a través de cursos i l’elaboració de materials de reflexió.

També en fase de gestació es troba una iniciativa impulsada per Jean-Yves Le Drien amb la voluntat d’agrupar els antics partidaris de Lionel Jospin. Encara sense nom, en tot cas, no es pot perdre de vista.

Per últim, l’ex-socialista Éric Besson ha creat un nou grup anomenat Les Progressistes, format per homes i dones que es declaren d’esquerres però que avui s’inscriuen en la majoria que dóna suport al president, Nicolas Sarkozy. Aquesta iniciativa reivindica clarament el blairisme (el mateix Tony Blair l’apadrina) i la necessitat d’encarar grans reformes polítiques a França.

 

 

 

Activitats realitzades