El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

27/05/2022

Jornada "Reduir les desigualtats a Catalunya"

El passat divendres, 27 de maig, la Fundació Rafael Campalans va organitzar la jornada "Reduir les desigualtats a Catalunya", amb la col·laboració del Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar, el passat divendres 27 de maig al matí.

Podeu veure la jornada completa al canal Youtube de la Fundació Rafael Campalans.

Es poden consultar totes les fotos al nostre àlbum a Flickr.

El president de la fundació, José Montilla, donà la benvinguda a la jornada anotant que "reprenem la reflexió sobre les desigualtats i la urgència de les polítiques socials, i ho fem a partir de les dades de l'anàlisi que proporcionen el conjunt d'Informes Socials de la Fundació Rafael Campalans". Montilla apuntà que "malgrat totes les dificultats, tenim dades que són motiu d'esperança: l'increment de persones cotitzants de la SS, la disminució de l'atur, l'increment dels contractes indefinits, com també les previsions de creixement". Així doncs, pel president "això ens permet albirar un horitzó de recuperació". Si més no, seguim tenint força desigualtats i injustícies socials avui dia, pel que "ens cal recordar que la desigualtat i la pobresa constitueixen una flagrant injustícia social que, per a nosaltres, és absolutament inacceptable. Creiem que els éssers humans, pel simple fet de ser-ho, són iguals en drets i en deures. Per això totes les persones han de gaudir de les mateixes oportunitats pel desenvolupament del seu projecte de vida". A més, Montilla digué hi ha una crisi de desconfiança amb les institucions i polítics per part de la societat, i "sense confiança en el sistema democràtic, el sistema entra en crisi i pot col·lapsar. Aquest repte ha d'interpel·lar a tots els governs i a tots els nivells de l'administració. A casa nostra el primer que s'ha de sentir interpel·lat és el govern de Catalunya". Seguint en aquesta línia i al·ludint al govern català, el president de la fundació defensà que "el nostre propòsit amb aquests actes és contrastar opinions i punts de vista, teixir aliances i construir ponts d'entesa, que prou falta ens fan al nostre país".  

A continuació es donà pas a la taula de diàleg entre el primer secretari del PSC, president del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i cap de l'oposició, Salvador Illa, i l'expresident del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero.

Per la seva part, Salvador Illa va fer referència a la feina que porta fent la fundació des de inicis d'any, organitzant jornades sobre les principals problemàtiques que afecten al país, com ara la llengua, els Jocs Olímpics d'Hivern, o la sequera: "Hemos organizado distintas jornadas sobre temáticas relevantes para la sociedad catalana para hablar, para escucharnos. No están hechas en clave de partido ni de una sola familia política. Intentamos juntar gente con visiones distintas pero que se pueden escuchar y llegar a acuerdos". Illa va fer referència a com la pandèmia "ha acelerado muchos procesos de cambio, que ya estaban en marcha, pero que se han visto acelerados", sobretot les desigualtats. Al mateix temps, remarcà com aquesta acceleració ha comportat que sorgeixi un sentiment comunitari per a fer front a situacions com la generada per la pandèmia,  i que les institucions europees "han salido fortalecidas". Finalment, segons Illa, "para reducir las desigualdades la fiscalidad es muy importante, y me parece que se camina en la dirección correcta cuando la OCDE se plantea una tasa mínima de Impuesto de Sociedades".

En aquest intercanvi d'idees i punts de vista, l'expresident del govern espanyol, J. L. Rodríguez Zapatero, encetà la seva intervenció comentant com "Es significativo que la democracia, que nació empujada por el valor de la igualdad como gran concepto y aspiración política, esta igualdad ha quedado ahora en segundo plano, en vez de ponerlo encima de la mesa como concepto constitutivo". Zapatero va fer referència a l'ideal d'una "societat de semblants" a nivell d'igualtat, ja que segons ell, "en el espíritu revolucionario de las democracias hay un rechazo al privilegio y al lujo como una forma de ser de la democracia, porque una sociedad de semejantes no acepta desigualdades exorbitantes". En aquesta línia defensà que "no podemos continuar percibiendo que la pobreza y la riqueza no tienen límites. No es racionalmente comprensible ni asumible desde la perspectiva del ideal democrático". També va fer menció a la pandèmia i la resposta que donà Europa, dient que "sigo siendo europeísta convencido. Es el proceso civilizatorio más avanzado de la historia porque une países, suma diferentes. He recuperado mi fe a raíz de la respuesta conjunta que dio a la pandemia y los fondos Next Generation".

La primera taula de debat tractà sobre "Una economia pensada per reduir les desigualtats", i va ser moderada per la directora de la Fundació Ajuda i Esperança i diputada socialista a Corts Generals 2004-2015, Esperança Esteve, que introduí la temàtica dient que "les desigualtats no existeixen perquè sí, sinó que són una construcció social que neix de les forces que hi ha entre l'estructura de la governança i els propis poders que tenen les empreses a nivell global, que s'orienten el guany i no a la redistribució. Però si hi ha aquests poders, també poden haver-hi contrapoders".  

El professor de filosofia jurídica i política en la UNED i director Adjunt de Future Policy Lab, Borja Barragué, va fer la seva intervenció per via telemàtica, tot explicant que "históricamente hay dos formas de hacer frente a las desigualdades, que son como el cemento, una vez se expande en una sociedad es muy difícil de retirar. Frente a esto, la predistribución es una muy buena medida de que el Estado construya igualdad. La segunda son mecanismos de igualdad post-producción, una vez ya ha tenido lugar la desigualdad". Barragué explicà els punts positius i negatius d'ambdós, defensant, tal i com explica al seu capítol de l'Informe Social de la FRC, la importància de les mesures predistributives per a combatre les desigualtats.

Carme Trilla, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i de la Fundació Hàbitat3, explicà que "les nostres societats tenen consolidat uns sistemes de l'Estat del Benestar que son sòlids i que la ciutadania li reconeix el seu valor. No obstant, el camp de l'habitatge no està inclòs en aquesta visió positiva". En aquest camp, segons Trilla, "tenim carències permanents, i és el vector principal de desigualtat a les nostres societats". Trilla afegí que "l'habitatge és una desigualtat estructural, i ho tenim molt difícil per canviar-ho". Això és així ja que "tenim un parc públic i social pràcticament inexistent i ridícul de l'1,5% del total, quan la mitjana europea és del 18%. Amb un 1,5% és molt difícil assegurar habitatge per la població que no hi pot accedir".

El conseller delegat d'Aigües de Barcelona, Felipe Campos, explicà com funciona Aigües de Barcelona i quins projectes duu a terme a l'hora de combatre desigualtats, i defensà que "és imprescindible que hi hagi una aposta clara per la cooperació público-privada i social, i que davant d'aquest nou escenari de transició que requereix el millor de tots nosaltres ens posem a treballar per trencar el cercle de pobresa i desigualtats". A més, va fer referència a la intervenció d'en Borja dient que "demasiadas veces el código postal determina las oportunidades y la proyección de futuro de las personas. En esa perspectiva de garantizar que la igualdad de oportunidades sea para todos, hay que hacer incisión en la predistribución".

La segona taula del dia va tractar sobre "Sinèrgies amb el tercer sector i la societat civil per a reduir les desigualtats", que va moderar la periodista d'El Periódico de Catalunya, Elisenda Colell.

La presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, va aportar un punt de vista més crític, doncs les dades ens apunten que "mai en aquest país havíem arribat a un 30% de persones en situació de pobresa i vulnerabilitat". Segons Alsina això "és una xifra desesperant. I en aquesta època de pandèmia tenim 1 milió més de persones en situació de pobresa, i sabem que 350 mil persones son treballadors i treballadores pobres". Així doncs, per la presidenta "és inadmissible que avui dia hi hagi tants mil-milionaris justament quan tenim més pobresa i més desigualtats com mai. Les xifres que tenim al davant no criden a l'optimisme, sinó tot el contrari".

Carles Campuzano, director de Dincat, va fer referència a l'anàlisi predistributiu d'en Borja dient que "és interessant per abordar les desigualtats al nostre país, almenys per a focalitzar-lo en dues qüestions". Un és "el mercat de treball, ja que una part substancial de les desigualtats s'explica per les taxes d'atur més altes que les mitjanes europees", i "pel percentatge de treballadors a temps parcial no desitjat", i un segon factor, que digué que és "els nivells de formació de la nostra població, que tenim taxes de fracàs i abandonament escolar molt altes", fet que genera "tenir una estructura productiva on tenim massa ocupació en sectors poc qualificats". Va fer també al·lusió a la necessitat d'invertir més en l'educació i en l'acompanyament dels més vulnerables per tal de reduir la desigualtats, ja que "un nen que visqui en una família pobra és més probable que acabi sent un pensionista pobre". Amb  tot, "hi ha gestos del govern que van en direcció adequada, però tenim 1 problema principal: hi ha un problema de gestió. La màquina de la Generalitat és una màquina gripada.

Finalment, el traductor, activista i exdiputat al Parlament de Catalunya, Lluís Rabell, matisà com "la realitat de la pobresa, del 30% de població de Catalunya, es dóna al mateix temps amb una reactivació de l'activitat econòmica i amb un augment d'afiliacions a la SS". Així doncs, davant d'aquests indicadors de creixement de riquesa i producció veiem que "no hi ha un automatisme en l'economia que garanteixi la reducció de les desigualtats". També va fer referència a la importància de l'habitatge, doncs últimament estem veient com "s'està expulsant la pobresa de la ciutat cap a la Catalunya interior. La dificultat d'accés a l'habitatge de les rendes més baixes fa que s'expulsi famílies vulnerables cap a Ajuntaments que tenen pocs recursos per atendre dificultats socials". Finalment, defensà que "no només fan falta mesures predistributives, sinó també redistributives".

L'encarregat de tancar la jornada va ser un dels principals organitzadors, Raúl Moreno, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i secretari de Polítiques Socials del PSC, que digué als presents que "a tots ens uneix un objectiu comú: el nostre compromís per fer una Catalunya millor, fer que la gent visqui millor cada dia, menys desigualtat, més garantia d'igualtat d'oportunitats i no deixar-nos a ningú enrere". Segons Moreno, "mai serem una economia capdavantera si no som capaços de reduir els nostres nivells de desigualtat, si no tornem a posar en marxa l'ascensor social i la igualtat d'oportunitats. I això només es pot fer amb polítiques de governs progressistes decidits a acompanyar al nostre país a la transformació social i econòmica que necessita". Així doncs, segons el portaveu adjunt "hem de basar l'economia en la predistribució", però també "hem de tenir una formació de qualitat i potent; un sistema de salut fort amb més atenció primària, més atenció a la salut mental; un sistema de treball que no permeti que continuem tenint famílies pobres que treballen; garantir l'habitatge i un sistema de protecció i de cures front l'envelliment de la població".  Finalment, Moreno digué que "avui, la Fundació Campalans ha fet un exercici de posar el debat sobre la taula, i no serà l'últim. Necessitem que la política social estigui dins de les 5 columnes dels diaris, i avui, amb la vostra col·laboració hem aportat un gra de sorra a aquesta gran muntanya que esperem que puguem construir".

 

PDF

Programa en català

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

La lógica de la financiación autonómica y recomendaciones para su reforma
Papers de la Fundació

Informe Social. Un nou contracte social per a una prosperitat compartida
Col·lecció Informes

Moments del socialisme català
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS