El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

07/10/2020

XI Seminari sobre Populisme i Xenofòbia

Dimecres 7 d'octubre, la Fundació Rafael Campalans va col·laborar en l'organització del seminari anual sobre Populisme i Xenofòbia que organitza la Fundació Internacional Olof Palme. Aquest any, davant la crisi de la Covid-19, la jornada va posar el focus d'atenció en com l'actual pandèmia ha impulsat la radicalització i polarització política. Per veure l'acte sencer, feu click aquí.

L'encarregada de presentar i moderar l'acte va ser la presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, Anna Balletbò. 

Lurdes Vidal, directora de l'Àrea de Món Àrab i Mediterrani de l'IEMED, començà la seva intervenció dient que el virus "no distingeix entre persones, però sabem que aquells barris on hi ha més densitat de població o més problemes socioeconòmics són els que estan patint major afecció". Al mateix temps, digué que arran d'aquesta crisi "hem vist com s'incrementaven els gestos de rebuig envers la població estrangera o nouvinguda. És una situació estructural que s'ha vist agreujada en motiu de la pandèmia". Altrament, Vidal apuntà com "el discurs polític s'ha polaritzat encara més, enlloc de remar tots a una. Les bretxes s'estan ampliant cada vegada més". En relació a això, digué que "n'hem estat parlant molt aquests últims anys, però no sé fins a quin punt i si és per una certa autocomplaença o per una sensació de no alarmar-nos mútuament, però tinc la sensació que estem subestimant la força d'aquests discursos populistes i d'extrema dreta".

El director de la Fundació Rafael Campalans, Pau Solanilla, va fer una intervenció detallada i crítica basada sobre tres punts. El primer, plantejant si "la polarització és un fet nou? Recent? O és un Dèjà-vu?. La segona és per què hi ha aquesta híper acceleració de la polarització en aquest moment de la història, i en tercer lloc vull parlar sobre una cosa que em sembla essencial, i és el llenguatge de la política com a element que afavoreix la polarització". Respecte al primer punt, Solanilla digué que "Donald Trump ha estat la figura que ha vingut a portar la polarització extrema al món. Trump, potser, és la conseqüència però no la causa de la polarització". Seguint amb el primer punt, Solanilla apuntà que la polarització "no és nou, s'ha accelerat, però hi ha alguns elements que ho han accelerat". En segon lloc, digué que la radicalització política i l'augment dels discursos d'odi s'han accelerat "perquè hi ha un grup de persones molt gran en el món que són els perdedors de la globalització, són el caldo de cultiu dels grups populistes. El populisme ha vingut a pescar i a fer un discurs per a reconfortar emocionalment a una part de la societat que es veu exclosa o com a perdedora de la globalització". En quant al tercer punt, el llenguatge de la política, digué que "la crisi de la política té molt a veure amb la crisi del llenguatge polític.", ja que segons Solanilla "s'ha degradat d'una forma extrema, es fan discursos de violència de baixa intensitat". També afegí que "quan el llenguatge de la política reforça el marc mental de la violència i l'odi, accelera la radicalització, xenofòbia i l'aparició de grups d'odi.", ja que "la política és emoció, confrontació d'idees i mediació. Avui en dia la política només és confrontació". Amb tot, Pau acabà dient que "necessitem recuperar referents ètics i rescatar el llenguatge de la política, plural i transversal, i reivindicar una altra forma de fer les coses. Si deixem que la política quedi en el fangar de les solucions simples o dicotòmiques estem perduts".

Gabriel Colomé, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, tot fent referència a la intervenció d'en Pau, apuntà que "ja vam veure fa 80 anys aquesta radicalització política i populista. La diferència està en que fa 80 anys no existia la Unió Europea". Segons Colomé, "aquells que s'han apuntat al nacionalpopulisme són aquells que van veure com es recuperava l'economia i a ells no els hi arribava". El director de l'ICPS digué que quan la democràcia i l'Estat del Benestar entra en crisi, "la política es converteix en un espectacle, en un Reality Show, s'exclou al més dèbil, es divideix entre "els meus" i "els altres"". També va fer referència a les fake news i a l'augment de l'ús de l'internet com a font d'informació, si més no, apuntant que "la informació és internet sense contrast, tot allò que surt de les xarxes es veu com a veritat". Segons Colomé, tots aquests fenòmens debiliten la democràcia, pel que "s'ha d'enfortir la democràcia i l'educació". 

Per a parlar del cas català se li donà la paraula a Steven Forti, historiador i columnista, el qual afegí al conglomerat de fenòmens que propicien la polarització de la societat i l'augment de l'extrema dreta el concepte de "la cultura estúpida" i "la creixent desconfiança cap a les institucions públiques i partits polítics". En quant al populisme, digué que és "un estil, un llenguatge, una retòrica, una estratègia". Si més no, digué que "el terme populisme ens serveix de poc a l'hora d'entendre determinats fenòmens polítics i socials.", ja que avui dia es fa servir molt a la lleugera i no és un adjectiu ben determinat. Davant d'això, proposà nombrar aquests moviments com a "extrema dreta 2.0." per tal de crear una macro-categoria que faciliti entendre com funcionen els populismes.

L'Eurodiputat Javi López, per la seva banda, digué que "afrontem una crisi econòmica sense precedents, amb un augment de les fractures socials, augment de la incertesa, i creixents desigualtats". Això, segons López, "augmenta l'ansietat econòmica. Una ansietat econòmica que utilitza l'extrema dreta per propagar-se". Un segon punt que apuntà l'Eurodiputat és "l'ús de les fronteres per part de l'extrema dreta en relació amb la Covid-19. El nacionalpopulisme acaba anant de la mà d'una forma de sobiranisme com a mecanisme de protecció. El virus brinda una oportunitat per acabar responsabilitzant a l'altre de la propagació.", facilitant així la reclusió identitària i fronterera.   

Per acabar, el patró de la Fundació Bancària "La Caixa", Jaume Lanaspa, digué que "és necessari des de l'esquerra reivindicar la gestió de l'emoció sense caure al populisme en els moments difícils i d'incertesa. Quan no s'han repartit bé els costos de la globalització som presa fàcil dels discursos d'extrema dreta. Per tant, l'esquerra ha de donar esperança". Davant la situació en la que ens trobem, defensà que "necessitem col·laborar més que mai.", ja que "ens trobem en una situació de deshumanització del contrari, d'intolerància". Així doncs, "cal més interseccionalitat, construir espais de trobada de gent que pensa diferent però amb coordenades comunes, humanistes i democràtiques, que són absolutament necessàries per la convivència".

 

PDF

Programa

 

 

Activitats realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

El Futur és Federal
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS