El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

27/01/2006

Raimon Obiols: "El ciutadans àrabs residents a Europa han d’exercir de canal de diàleg entre tots dos móns"

Els passats dies 27 i 28 de gener la Fundació Rafael Campalans i Xabaca Àrab Socialista van organitzar el seminari “Socialisme i democràcia en els països àrabs de la Mediterrània”, que va reunir una trentena de polítics, acadèmics, periodistes i especialistes en l’àrea Mediterrània i més de 150 assistents.

Presentat pel president de la Fundació, Isidre Molas, i el delegat nacional de Xabaca, Mohammed Chaib, el seminari va girar entorn de tres eixos temàtics. En primer lloc, es van abordar els valors i principis del socialisme i la democràcia al món àrab. Maria Badia, secretària de Política Europea i Internacional del PSC, va centrar la seva intervenció en la idea que cal una cooperació nord-sud en què tots hi sortim guanyant. Així, va apuntar que no és gens partidària d’una solidaritat paternalista, sinó més aviat d’un codesenvolupament, donat que “Catalunya necessita l’ajuda de la Mediterrània sud, i la Mediterrània sud necessita Catalunya”.

La proximitat de les eleccions a Palestina i uns resultats favorables a Hamas van propiciar que part de les intervencions i moltes de les preguntes dels assistents anessin enfocades a aquesta qüestió. De fet, una de les ponències més esperades era la de Freih Abu Medeen, exministre de Justícia i director general del Territori Palestí. Molt crític amb els Estats Units i Israel, Abu Medeen, que va admetre que parlava des de la emotivitat personal i no pas des de l’objectivitat científica, va defensar la tesi que “sense independència, Palestina no pot avançar en la democràcia” i, quant al resultat de les eleccions, l’exministre es va mostrar satisfet perquè “és la voluntat del poble palestí” i va recordar que “la lluita palestina no és sinònim de terrorisme”.D’especial interès va ser la ponència de Pau Solanilla, adjunt a la direcció de Programació de l’IEMed. Solanilla va defensar la compatibilitat entre Islam i democràcia i en va fer un paral·lelisme amb l’experiència democratitzadora d’Espanya. Segons Solanilla, “resulta indispensable presentar la modernitat de manera amable, sense l’etiqueta d’occident”, tot i que, segons ell, gran part de la responsabilitat democratitzadora la tenen els països àrabs: d’una banda, “els governs han de ser responsables davant del poble” i, de l’altra, “no poden defensar qualsevol cosa en nom de la tradició”.

El segon eix temàtic del seminari passava per avaluar les diferents formes de mobilització social. El paper de la dona en els països àrabs va ser analitzat des de diverses vessants. Zakia Mrini, presidenta de l’Associació Ennakil del Marroc, va apuntar que “calen incrementar els esforços en els temes de gènere i que cal millorar l’accés de les dones en els àmbits de decisió”. Per la seva banda, Dolors Renau, comissionada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, va insistir en aquesta qüestió, i va subratllar que “la lluita per la igualtat al món passa per la igualtat entre homes i dones: un fet tan universal, tan antic, tan històric, s’ha de transformar en un tema polític”. També es va parlar del treball dels sindicats i la força del moviment obrer en els països àrabs. Els ponents van coincidir a assenyalar que el paper de les organitzacions sindicals és encara molt dèbil, tot i que s’estan fent esforços en aquest terreny, intentant que els joves adquireixin consciència dels seus drets i deures com a treballadors.

L’última sessió va centrar-se en la influència i rellevància del diàleg euro-àrab en la consolidació democràtica de la regió. Xavier Batalla, corresponsal de La Vanguardia i encarregat de moderar aquesta taula, va constatar la principal diferència d’objectius entre Europa i el món àrab és que “a Europa preocupa la seguretat, mentre que al món àrab els preocupa el desenvolupament”. Tot i això, Raimon Obiols, diputat al Parlament Europeu, creu que el diàleg entre ambdós móns és possible, “un diàleg que va més enllà del món de les institucions; és un diàleg entre persones, en què el socialisme hi té molt a dir”. En aquest sentit, Obiols va afegir que “són els ciutadans àrabs residents a Europa els que han d’exercir de canal de diàleg entre tots dos móns per no ser vençuts pels populistes xenòfobs i poder dibuixar mapes de futur sòlids”.

 

 

 

Activitats realitzades