El 13 de gener d’aquest any es varen complir 18 anys de la mort de Joan Reventós (1927-2004).
Nascut a Barcelona el 1927 en el sí d’una família benestant, es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, facultat en la que va exercir com a professor. És durant aquests anys (1950s) que pren el primer contacte i ingressa al Moviment Socialista de Catalunya (MSC), acabant sent-ne un dels dirigents. Arran d’aquesta militància política és detingut i expulsat de la universitat l’any 1958, passant uns mesos a la pressó. No obstant, va ser readmés i tornat a expulsar per haver firmat un document on s’exigia la dimissió del rector i del Ministre d’Educació.
Més endavant s’uneix a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i, el 1976 és un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya-Congrés que, més endavant amb la fusió amb la federació catalana del PSOE i PSC-Reagrupament, acaba donant lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), del qual en va ser primer secretari (1978-1983) i president (1983-1996).
Reventós també va ser candidat per la circumscripció de Barcelona a les eleccions de 1977 i de 1979, i candidat socialista a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions autonòmiques de 1980, on va acumular el 22% dels vots. L’any 1995 va ser nombrat President del Parlament de Catalunya, càrrec que executaria fins el 1999.
A més, tingué papers rellevants en moments de la història d’Espanya i Catalunya en pro de la democràcia i la justícia, formant part de la Generalitat provisional de Josep Tarradellas, va ser diputat a les Corts Espanyoles, membre de l’Assemblea de Parlamentaris i va formar part de la comissió negociadora de l’Estatut d’Autonomia del 1979.
Reventós va ser autor de diverses publicacions, com la seva tesi doctoral titulada «El moviment Cooperatiu a Espanya«; «Dos infants i la guerra» en col·laboració amb Jacint Reventós; «Amics i Mestres«; i dos llibres de poemes en català. Va publicar diversos textos i articles per la fundació, com ara el nº 2 de la col·lecció Reflexions: «Novíssimes Semblances«, i un manuscrit sobre el què significava per ell el concepte de Socialisme.
Va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2000) i, a títol pòstum, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Reventós, després de molts anys lluitant contra una llarga malaltia, morí a Barcelona el 13 de gener de 2004.
Podeu trobar més informació sobre la seva figura fent click als links que deixem a continuació.
– Novíssimes semblances
– Honorable ciutadà. In Memoriam Joan Reventós
– Manuscrit de Joan Reventós sobre el socialisme
– Joan Reventós. Amic, company i mestre
– Tal com ho vaig viure (1927-1958)
– Joan Reventós, el burgués que se hizo socialista por «imperativo ético» – El País
– El imperativo ético de Joan Reventós – El Plural
