El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

28/01/2013

Lapid i el nou escenari polític a Israel

El marc del debat polític a Israel ha canviat arran dels resultats electorals. Aquests comicis subratllen un nom: Yair Lapid. El líder del partit Yesh Atid ("Hi ha futur" traduït al català), que va aconseguir ser segona força, està marcant l'agenda política amb un discurs clar i directe, i en serà clau a l'hora de configurar un govern que probablement passi per pactar amb la coalició Likud/Beiteinu que encapçala l'actual Primer Ministre Netanyahu. 

El popular presentador televisiu ha fonamentat la seva campanya en un tema que és cabdal per la classe mitjana laica israeliana: igualtat en la càrrega impositiva i igualtat en l'obligació de fer el servei militar per a tot el conjunt de la societat. Els privilegis dels ortodoxos, la comunitat que més creix degut al seu elevat índex de natalitat, són el problema urgent a abordar per una part de la població que reclama igualtat en drets civils. Lapid n'ha fet bandera amb un discurs fresc i atrevit, on parla de superar les divisions i configurar una societat realment cohesionada i inclusiva. Segons un simpatitzant, "Lapid sap com vendre un somni, i nosaltres seguim aquest somni". L'objectiu de Yesh Atid: deixar fora del govern els ultraortodoxos.  

La llista del partit de Lapid és tota una declaració d'intencions. És la que té el percentatge més elevat de dones i la formen periodistes, el que va ser cap de la Shabak (l'agència de seguretat interior, que gestiona el pressupost més elevat i compta amb la tecnologia més avançada del món), rabins de perfil liberal, activistes a favor dels drets dels homosexuals i la que serà la primera dona etíop diputada a la Knesset. Pnina Tamano-Shata (nascuda l'any 1981), la número catorze de la llista, és coneguda per ser una activista política i aparèixer sovint als mitjans. A Israel actualment hi ha aproximadament 150.000 ciutadans d'origen etíop, al voltant del 2% de la població. Que Pnina Tamano-Shata sigui diputada és tot un símbol i un pas cap a la inclusió d'aquesta minoria. El Yesh Atid és doncs un partit gens convencional, representa una part de la societat moderna i oberta, caracteritzada en la ciutat de Tel-Aviv, que posa en qüestió l'statu quo imperant.  

En aquests moments el problema més seriós el té el Labor i la seva adaptació a la nova situació social a Israel. El Labor va cometre un greu error manifestant davant dels mitjans, fa un mes aproximadament, que ells serien a l'oposició. A Israel, els partits a l'oposició no determinen les polítiques ni tenen gairebé rellevància, principalment perquè al comptar necessàriament amb amplis governs de coalició degut al sistema electoral (sufragi universal directe, districte electoral únic, 2% de barrera d'entrada, 120 escons), els consells de govern són de facto com discussions parlamentàries on es fan votacions per majoria per aprovar les mesures. Els ciutadans d'Israel no anaven a votar a un partit que d'entrada es situava a l'oposició, "on potser pots cridar i queixar-te, però difícilment seràs escoltat", diu un reconegut analista de la Universitat Hebrea. A més, el Labor va intentar formar govern amb els ultraortodoxos, i el seu electorat potencial no ho va poder acceptar. Shelly Yajimovich, tot i estar ben considerada, no ha sabut transformar el Labor i els 17 escons que ha obtingut no són el que es podia esperar. La irrupció del partit de Lapid ha acabat de descol·locar el Labor. El reset és imperatiu si pretèn tornar a ser alternativa de govern.  

Les eleccions, però, també han assenyalat clarament que Netanyahu ha perdut molt de suport. El Primer Ministre en funcions va ser qui va avançar els comicis, equivocant-se totalment en l'estratègia i el diagnòstic de la societat israeliana, basant la seva campanya en el discurs de la por. Assessorat per la mateixa persona que va treballar amb Mitt Romney, el partit conservador (a favor dels assentaments i en contra de negociar amb l'OAP) va patir un espectacular daltabaix i la particular aritmètica de la Knesset l'obligarà a pactar amb partits que l'exigiran renúncies per arribar als 61 escons necessaris per formar govern. Govern que, davant d'un Hamàs reforçat, haurà d'afrontar necessàriament el procés de pau.  

Una sisena part dels ciutadans israelians van votar en un programa que no se centra en el conflicte palestí fonamentalment (tot i que el Yesh Atid està a favor de reiniciar les negociacions de pau). Tampoc parla especialment de política exterior ni d'economia (en comparació amb el Labor o el Meretz, netament d'esquerres). Aquesta sisena part va votar directament contra els privilegis dels ultraortodoxos. La comunitat ultraortodoxa va tenir una participació al voltant d'un 80%, mentre que la participació total va ser del 66%. Un futur secular sembla doncs en risc.  

Lapid ha irromput amb força i ja ha transformat l'escenari polític d'Israel. Un possible pacte amb Bennet (religiós però a favor de la igualtat en el servei militar), que compta 12 escons, podria portar Lapid a forçar la convocatòria de noves eleccions, perquè seria molt difícil per Netanyahu formar govern. I des de que van aparèixer els resultats, la seva popularitat creix a mesura que passen els dies. Des de Isaac Rabin, Israel no ha tingut mai cap líder capaç d'il·lusionar a tota la societat.


Autor: Eduard Güell - @eduardguell 

 

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS