El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

21/01/2013

Eleccions a Itàlia: democràcia versus tecnocràcia

Després de 13 mesos de govern "tècnic", Itàlia celebrarà els propers 24 i 25 de febrer unes eleccions parlamentàries democràtiques, les primeres des d'abril de 2008. En aquest poc més d'un any que Mario Monti ha estat al capdavant del govern, l'ex comissari europeu i senador vitalici ha emprès nombroses reformes -com la reforma fiscal, la de les pensions o de l'administració pública- que, si bé no han estat exemptes de crítiques populars -en la mesura que han comportat retallades en sanitat i educació, o una pujada de l'IVA-, li han permès superar els pitjors moments de la crisi financera que patia el país al novembre de 2011, que ha passat d'una prima de risc de 558 punts bàsics, aleshores, a 323 en l'actualitat, i recuperar una certa credibilitat pel país a la Unió Europea i al món, que l'anterior primer ministre, Silvio Berlusconi, havia malbaratat a base de múltiples polèmiques i escàndols.

Ara bé, transcorreguts aquests mesos, el Poble de la Llibertat (PDL) -fruit de la voluntat del seu líder, Silvio Berlusconi, de reaparèixer a la vida política italiana- ha retirat progressivament el seu suport a Monti, fins al punt que aquest va decidir presentar la seva dimissió al president Giorgio Napolitano, que va haver de convocar eleccions abans del que estava previst, la primavera de 2013.

En aquests comicis, tot i la promesa inicial del "tecnòcrata" d'estar per sobre des interessos dels partits, súper Monti ja ha anunciat el seu suport a una candidatura de centre reformista, que ha elegit curosament i a qui ha plantejat una agenda de reformes nacionals i per redreçar Europa, sota el títol "Con Monti per l'Italia". I aquest anunci ha sacsejat l'escenari polític italià, ja que probablement contribuirà a restar suport a la dreta de Berlusconi (que en cas de victòria tindria com a primer ministre el seu partidari més jove, Angelino Alfano, i no al seu líder, que seria el ministre d'Economia), però també perjudicaria Pier Luigi Bersani, secretari general del Partito Democratico (PD, nascut de la fusió en etapes entre el PCI -el partit comunista-, i els demòcrata-cristians d'esquerres) des de 2009, i el candidat més ben situat per aconseguir una victòria el mes que ve, que durant aquests mesos de govern tecnocràtic ha recolzat l'acció de Monti malgrat la seva distancia ideològica amb les reformes impulsades.

Bersani, excomunista i exponent de l'ala tradicional de l'esquerra del seu partit, ex president de la Regió d'Emilia-Romana, ex ministre de Prodi i diputat europeu, ha esdevingut candidat del PD després de la celebració d'unes primàries a dues voltes (on han participat -de mitjana- al voltant dels 3 milions de persones) davant l'alcalde de Florència, Matteo Renzi, provinent de l'ala catòlica i del món de les finances, que ha proposat una renovació de la classe dirigent. I és que, de fet, el PD és el partit que s'ha pres més seriosament el discurs de renovació de la política que predicava Monti, i s'ha sotmès voluntàriament a un procés de primàries no només per escollir un candidat comú del centre-esquerra a primer ministre, sinó també la composició de les seva llista de candidats i candidates al Parlament, que es presentaran a les eleccions amb l'eslògan "La Itàlia justa". D'aquesta manera, l'esquerra ha reforçat amb el procés de primàries la seva unitat i ha promogut la participació, en contrast amb la dreta, molt dividida entre els afins de Berlusconi -vinculats a la Lliga Nord i propers al lepenisme francès-, i els més moderats i afins a la dreta europea de Merkel i Cameron.

Així, tot i que al 1994 Berlusconi va guanyar l'esquerra malgrat els sondejos la donaven per guanyadora, avui dia, aquests donen un cert avantatge al PD, mentre que la coalició de centre que dirigirà Mario Monti assoliria fins un 24%, i el Poble de la Llibertat de Berlusconi no superaria el 18%. Per la seva banda, el Moviment 5 Estrelles del còmic anti-sistema, Beppe Grillo, obtindria al voltant del 13% dels sufragis, convertint-se així en el principal partit de suma dels descontentament envers els partits tradicionals.  

En definitiva, i sigui quin sigui el govern resultant de les eleccions, aquestes seran molt importants pel futur del país, en la mesura que Itàlia s'hi juga la recuperació econòmica i la credibilitat política en el mig termini, i on es debatran qüestions tan crucials com sobre regeneració democràtica, justícia i llibertat (lluita contra la corrupció, l'evasió fiscal, etc.), sobre llibertat d'informació i, de manera prioritària, sobre com impulsar un programa reformista que comporti una millor redistribució de la renda en benefici dels grups socials més vulnerables, que promogui la creació d'ocupació, reactivi el consum i la recuperació de la productivitat, un debat molt vinculat a les polítiques de la Unió Europea. No obstant, no pot passar desapercebut en el cas italià la necessitat de defensar el sistema polític democràtic per sobre de temptacions tecnocràtiques que afebleixen el sistema democràtic tal com el coneixem.

Podeu consultar els candidats del PD, aquí: i llegir el seu programa en el pdf adjunt.

Agenda Monti: http://www.agenda-monti.it/ 

Movimento 5 Estelle: http://www.movimentocinquestelle.it/

PDL: http://www.ilpopolodellaliberta.it/

 

PDF

Programa del Partito Democratico

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS