El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
21/01/2013
Eleccions a Itàlia: democràcia versus tecnocràcia
Després de 13 mesos de govern "tècnic", Itàlia
celebrarà els propers 24 i 25 de febrer unes eleccions parlamentàries democràtiques,
les primeres des d'abril de 2008. En aquest poc més d'un any que Mario Monti ha estat al capdavant del
govern, l'ex comissari europeu i senador vitalici ha emprès nombroses reformes -com
la reforma fiscal, la de les pensions o de l'administració pública- que, si bé
no han estat exemptes de crítiques populars -en la mesura que han comportat
retallades en sanitat i educació, o una pujada de l'IVA-, li han permès superar
els pitjors moments de la crisi financera que patia el país al novembre de
2011, que ha passat d'una prima de risc de 558 punts bàsics, aleshores, a 323
en l'actualitat, i recuperar una certa credibilitat pel país a la Unió Europea
i al món, que l'anterior primer ministre, Silvio
Berlusconi, havia malbaratat a base de múltiples polèmiques i escàndols.
Ara bé, transcorreguts aquests mesos, el Poble de
la Llibertat (PDL) -fruit de la voluntat del seu líder, Silvio Berlusconi, de reaparèixer a la vida política italiana- ha
retirat progressivament el seu suport a Monti, fins al punt que aquest va
decidir presentar la seva dimissió al president Giorgio Napolitano, que va haver de convocar eleccions abans del
que estava previst, la primavera de 2013.
En aquests comicis, tot i la promesa inicial del "tecnòcrata"
d'estar per sobre des interessos dels partits, súper Monti ja ha anunciat el
seu suport a una candidatura de centre reformista, que ha elegit curosament i a
qui ha plantejat una agenda de reformes nacionals i per redreçar Europa, sota
el títol "Con Monti per l'Italia". I aquest
anunci ha sacsejat l'escenari polític italià, ja que probablement contribuirà a
restar suport a la dreta de Berlusconi (que en cas de victòria tindria com a
primer ministre el seu partidari més jove, Angelino
Alfano, i no al seu líder, que seria el ministre d'Economia), però també
perjudicaria Pier Luigi Bersani,
secretari general del Partito Democratico (PD, nascut de la fusió en etapes
entre el PCI -el partit comunista-, i els demòcrata-cristians d'esquerres) des
de 2009, i el candidat més ben situat per aconseguir una victòria el mes que ve,
que durant aquests mesos de govern tecnocràtic ha recolzat l'acció de Monti
malgrat la seva distancia ideològica amb les reformes impulsades.
Bersani, excomunista i exponent de l'ala
tradicional de l'esquerra del seu partit, ex president de la Regió
d'Emilia-Romana, ex ministre de Prodi i diputat europeu, ha esdevingut candidat
del PD després de la celebració d'unes primàries a dues voltes (on han
participat -de mitjana- al voltant dels 3 milions de persones) davant l'alcalde
de Florència, Matteo Renzi,
provinent de l'ala catòlica i del món de les finances, que ha proposat una
renovació de la classe dirigent. I és que, de fet, el PD és el partit que s'ha
pres més seriosament el discurs de renovació de la política que predicava Monti,
i s'ha sotmès voluntàriament a un procés de primàries no només per escollir un
candidat comú del centre-esquerra a primer ministre, sinó també la composició
de les seva llista de candidats i candidates al Parlament, que es presentaran a
les eleccions amb l'eslògan "La Itàlia justa". D'aquesta manera, l'esquerra ha
reforçat amb el procés de primàries la seva unitat i ha promogut la
participació, en contrast amb la dreta, molt dividida entre els afins de Berlusconi
-vinculats a la Lliga Nord i propers al lepenisme
francès-, i els més moderats i afins a la dreta europea de Merkel i Cameron.
Així, tot i que al 1994 Berlusconi va guanyar
l'esquerra malgrat els sondejos la donaven per guanyadora, avui dia, aquests
donen un cert avantatge al PD, mentre que la coalició de centre que dirigirà
Mario Monti assoliria fins un 24%, i el Poble de la Llibertat de Berlusconi no
superaria el 18%. Per la seva banda, el Moviment 5 Estrelles del còmic
anti-sistema, Beppe Grillo, obtindria
al voltant del 13% dels sufragis, convertint-se així en el principal partit de
suma dels descontentament envers els partits tradicionals.
En definitiva, i sigui quin sigui el govern
resultant de les eleccions, aquestes seran molt importants pel futur del país, en
la mesura que Itàlia s'hi juga la recuperació econòmica i la credibilitat
política en el mig termini, i on es debatran qüestions tan crucials com sobre
regeneració democràtica, justícia i llibertat (lluita contra la corrupció, l'evasió
fiscal, etc.), sobre llibertat d'informació i, de manera prioritària, sobre com
impulsar un programa reformista que comporti una millor redistribució de la
renda en benefici dels grups socials més vulnerables, que promogui la creació
d'ocupació, reactivi el consum i la recuperació de la productivitat, un debat
molt vinculat a les polítiques de la Unió Europea. No obstant, no pot passar
desapercebut en el cas italià la necessitat de defensar el sistema polític democràtic
per sobre de temptacions tecnocràtiques que afebleixen el sistema democràtic
tal com el coneixem.
Podeu consultar els candidats del PD, aquí: i llegir el seu programa en el pdf adjunt.
Agenda Monti: http://www.agenda-monti.it/
Movimento 5 Estelle: http://www.movimentocinquestelle.it/
PDL: http://www.ilpopolodellaliberta.it/
Programa del Partito Democratico |
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412