El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

01/09/2012

L’esquerra euroescèptica apunta com a favorita de les properes eleccions legislatives a Holanda

Després que, a finals d'abril, el Partit de la Llibertat (PVV) del populista Geert Wilders es negués a recolzar el pressupost 2013 marcat per les exigències de reducció del dèficit per complir amb el Pacte d'Estabilitat de la Unió Europea -que exigia una pujada de dos punts de l'IVA, la congelació del sou dels funcionaris i una reducció dels recursos destinats a la salut i a l'ajuda al desenvolupament, entre d'altres- i abandonés la coalició governamental, el primer ministre liberal del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), Mark Rutte, va presentar la dimissió i va abocar el país a unes eleccions anticipades, que se celebraran el proper 12 de setembre.

En un context electoral marcat, doncs, per la recessió i el malestar socioeconòmic causat per les polítiques d'austeritat derivades de les exigències de reducció del dèficit i pel debat sobre el paper del país a la Unió Europea, els tres grans partits tradicionals -el VVD, el socialdemòcrata Partit del Treball (PVdA) i els democristians (CDA)- perdrien suport a favor dels partits populistes, tant a la dreta com a l'esquerra. Si els primers partits, als anys 50, sumaven un 90% dels sufragis emesos, ara podrien atreure menys de la meitat del total d'electors.

En concret, el favorit a les enquestes és Emil Roemer, del Partit Socialista (SP), un partit d'extrema esquerra fundat el 1972 que, amb 15 escons en un parlament de 150, s'ha convertit en el partit d'esquerres més rellevant en el país. Roemer proposa una gran aliança social per sortir de la crisi tot dirigint-se a l'electorat que més pateix els efectes de la crisi. Si bé no proposa sortir de la UE -com sí que fa el líder populista d'extrema dreta Geert Wilders-, rebutja les polítiques d'austeritat que marca Brussel·les i proposa prorrogar l'assoliment dels objectius del dèficit, defensa mesures proteccionistes, nous acords pel creixement i la protecció social a nivell europeu, i un major control democràtic del BCE. Per tant, s'oposa a la transferència de sobirania a la Unió sense control democràtic i parla de "no cedir davant les exigències de Brussel·les si el sud no saneja els seus bancs". Convé també recordar que va ser un dels líders que al 2005 va fer campanya en contra de la non nata Constitució Europea.

Igualment, entre d'altres de les seves propostes, destaquen: gravar amb un 65% les persones amb un estalvi de 150.000 euros, congelar els salaris dels funcionaris que cobrin el doble del salari mínim i un pla d'inversió estatal important en matèria d'infraestructures, per a crear ocupació.

Per la seva banda, els socialdemòcrates de Diederick Sansom -que va substituir Job Cohen, antic alcalde d'Amsterdam, al capdavant del partit- proposen assolir el dèficit d'un 1% el 2015 -davant els liberals del VVD, que preveuen reduir el dèficit pressupostar en una legislatura-, taxar les rendes més altes, anular la pujada de l'IVA, emprendre la reestructuració del sector bancari, i crear un banc nacional d'inversió per les PIMES, a banda d'oposar-se frontalment a les retallades en el sector de l'educació. Sansom pretén acostar-se al Partit Socialista malgrat divergir en els posicionaments en matèria de política europea i internacional.  

A l'extrema dreta, un WIlders en hores baixes, conegut pel seu rebuig a l'Islam i les seves propostes de prohibició del vel integral o la reducció de l'ajuda al desenvolupament, fa un discurs de recuperació a les essències identitàries, i sobretot radicalment contrari a la Unió Europea, a qui considera una amenaça per l'Estat del Benestar. En concret, demana sortir de la Unió i s'oposa a la moneda única, a qui culpa de la reducció del poder adquisitiu de la població holandesa.  

En definitiva, en un país que ha canviat molt de panorama polític en la darrera dècada, i que ha tendit progressivament a la fragmentació, la victòria d'un socialista radical amb un fort discurs euroescèptic podria suposar també un toc d'atenció al conjunt del continent, especialment pel fet de tractar-se d'un país  acostumat a governs moderats tant de centre dreta com de centre esquerra. No obstant, tenint en compte que els 6 darrers governs han dimitit abans de la fi de mandat i el país ha tingut 5 governs diferents en els darrers 10 anys, tot fa preveure que en aquesta ocasió serà encara més difícil assegurar una majoria  parlamentària de consens que podria requerir d'almenys 5 partits.

Podeu consultar més informació sobre els partits, les diferents candidatures i les seves propostes, així com del sistema electoral al següent enllaç de la Fundació Robert Schuman: http://www.robert-schuman.eu/doc/oee/oee-795-fr.pdf  

Article de René Cuperus al Policy Network "Eurocrisis election: a fight across all frontiers"


Autora: Esther Niubó

 

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS