El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

21/05/2012

El nou govern de François Hollande

No hi va haver sorpreses. Jean-Marc Ayrault, alcalde de Nantes i president del grup socialista a l'Assemblea Nacional francesa des de 1997, va ser nomenat primer ministre pel nou president François Hollande. Ayrault és l'home de la màxima confiança d'Hollande, el dirigent francès més proper al seu tarannà i a les seves idees, amb qui el president dina quasi setmanalment des de fa 15 anys. 

Ayrault és "un reformista descomplexat" en paraules de Le Monde. Un home moderat i teixidor de consensos, però que té molt clara l'agenda de reformes que li cal a França. Un veterà de la política francesa, però que mai ha tingut experiència ministerial. I aquesta és una de les principals crítiques dels seus adversaris. La política francesa té un cursus honorum molt clar i s'assumeix que no es pot ser primer ministre o president si abans no s'ha sigut "ministre d'Estat". En aquest sentit Jean Pierre Raffarin, primer ministre de Chirac entre 2002 i 2005, assumia en iniciar el seu mandat que li faltava un esglaó, ja que abans només havia sigut ministre delegat. Tanmateix, Hollande tampoc comptava amb aquesta experiència i té clar que la capacitat -i la necessària lleialtat- no van sempre vinculades a l'experiència ministerial. 

La decisió de nomenar Ayrault, no per prevista, va tenir conseqüències polítiques. La primera, la decisió de Martine Aubry de no participar en el govern i convertir-se -en paraules seves- en la "primera aliada" del President, però des de fora del govern "juntos, pero no revueltos"... Aubry decidia mantenir-se fora, esperant que potser el seu moment arribarà si el govern no funciona com s'espera o si la situació econòmica europea empitjora. Hollande ha prioritzat la lleialtat d'un dels seus a la seva rival a les primàries: "per què havia de nomenar primera ministra a algú que al cap de tres dies no li agafaria el telèfon?", confiava a Le Monde un dels seus col·laboradors... No sembla, doncs, que la confiança s'hagi restablert entre els dos contrincants de les primàries que alhora s'havien succeït al front del PS. 

Ara bé, que la primera secretària del PS hagi quedat fora del govern no vol dir que no hi hagi persones properes a ella en el nou gabinet, com la ministra Marylise Lebranchu o el ministre François Lamy. De fet, el nou gabinet -el primer que és paritari en tota la història de França- és un joc d'equilibris intern del PS, amb ministres propers a Aubry, amb d'altres de propers a Ségolène Royal, com qui va ser la portaveu de la seva campanya de les primàries, Najat Vallaud Belkacem; així com el tercer candidat més votat a les primàries socialistes, Arnaud Montebourg. També hi trobem l'home més fidel a Dominique Strauss-Kahn abans de l'afer Sofitel, Pierre Moscovici, com a ministre d'Economia i Finances, i un ex-primer ministre de Mitterrand, Laurent Fabius, com a ministre d'Afers Exteriors. És, per tant, un govern de síntesi però també un govern que pot estar ple de contradiccions. 

En el govern hi conviuen partidaris del "no" a la Constitució Europea, que paradoxalment seran els responsables de dirigir la política exterior francesa, amb reputats europeistes com Pierre Moscovici; partidaris de la "desglobalització" com Montebourg i membres del sector més social-liberal del partit, com el nou ministre de treball, Michel Sapin; vells elefants de la política francesa i joves promeses de menys de 40 anys; representants de l'esquerra més vinculada al món de les ONG's i el principal defensor de la seguretat pública i l'ordre republicà, Manuel Valls.

Ara bé, serà aquest el govern de la legislatura que començarà el proper mes de juny? De moment, el primer ministre ja ha anunciat que els ministres que es presentin a diputats a les legislatives i no guanyin l'elecció en la seva circumscripció hauran d'abandonar el govern, cosa que ha fet que alguns renunciïn a presentar-s'hi. Però caldrà esperar, sobretot, a veure si el PS obté una majoria àmplia a l'Assemblea Nacional o necessita els suports d'altres forces de l'esquerra. 

Els resultats dels Verds poden ser més previsibles, però ningú sap quants diputats pot arribar a obtenir el Front d'Esquerres i quin percentatge de vot poden obtenir a la primera volta de les legislatives. Si aconsegueixen un bon resultat i que alguns dels seus arribin en primera posició, obligant al PS a donar-los suport en la segona volta, serà necessària una recomposició del govern després de les legislatives, per incorporar les altres forces d'esquerres, en un nou govern de "gauche plurielle". 

El govern Ayrault, o el primer govern Ayrault, és l'encarregat de guanyar les eleccions legislatives i marcar l'inici de la nova etapa política a França. Després de les eleccions del 17 de juny caldrà fer-ne un nou balanç.   

Per a més informació: 

http://www.lemonde.fr/politique/9.html
 

http://www.parti-socialiste.fr/le-gouvernement
 


Autor: Albert Aixalà

 

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS