El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

01/04/2012

La reforma laboral italiana: la fi del consens tecnocràtic?

Mentre la premsa internacional se centra en l'evolució a les enquestes dels candidats a les eleccions presidencials franceses, una realitat molt propera sembla estar deliberadament oblidada de l'actualitat política i econòmica. Parlem d'Itàlia, el nostre país veí que des que fou intervingut de facto al novembre de 2011 i el President de la República, Giorgio Napolitano, encomanés a Mario Monti la formació d'un nou govern, poc més ens arriba (apart de l'evolució de la prima de risc).

Aquest silenci mediàtic sobre l'evolució econòmica i política italiana no pot menys que sorprendre'ns, si tenim en compte que Monti va explicitar des del principi la seva voluntat de "fer les reformes necessàries per sortir de la crisi, més enllà de tutelar el país fins les properes eleccions (primavera de 2013)". I així ho ha fet: en només 4 mesos de govern ha reformat les pensions, realitzat un nou pla d'ajustament, un pla de liberalitzacions i reformat les mesures fiscals  -incloent-ne algunes polèmiques, com ara l'exempció de l'impost per patrimonial del que es beneficiava l'església catòlica-, entre altres mesures. Monti, a més, ha volgut deixar clar el caràcter econòmic del seu nomenament com a primer ministre, tot encarregant als tres principals partits la reforma de la Constitució i de la llei electoral que contempla, entre d'altres aspectes, la superació del sistema bicameral perfecte i la reducció del nombre de representants a ambdues cambres. Ara, però, Monti es troba en la seva segona crisi de Govern des que ocupa el càrrec (la primera va ser arrel la reforma de les pensions). Aquesta nova crisi ve donada per la nova reforma laboral aprovada la setmana passada pel Consell de Ministres. Itàlia era fins ara l'únic país europeu que no havia canviat la legislació laboral des de l'inici de la crisi i, segons l'ex comissari, "aquesta reforma és ara ja inevitable i necessària". La reforma proposada per l'excomissari proposa, entre altres mesures, flexibilitzar l'acomiadament i modificar el sistema de prestacions per atur. 

El punt més polèmic de la llei és segurament la reforma de l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors, un article que fins ara salvaguardava l'acomiadament improcedent. En aquest sentit, si la reforma surt endavant tal i com va ser aprovada pel consell de ministres passarien a ser improcedents només aquells acomiadaments per causes discriminatòries, sent procedents aquells que al·leguessin motius econòmics i, fins i tot en el cas que un jutge sentenciés que un acomiadament és improcedent per causes econòmiques, el treballador ja no tindria dret a ser readmès ni a obtenir una indemnització.  

El Govern, que a l'inici de la proposta de la reforma havia promès consensuar els canvis amb els agents socials, ha trencat la seva promesa i ara els sindicats, encapçalats pel més majoritari, el CGIL, amenacen amb una vaga general pel proper mes de maig. Una vaga general que se sumaria a la ja prevista pel dia 13 d'abril amb motiu de la reforma de les pensions. Si fins ara els principals partits no s'havien pronunciat taxativament en contra del Govern tecnòcrata, el líder del Partito Democratico (PD), Pier Luigi Bersani, s'ha alineat amb els sindicats perquè, tal i com va explicar la presidenta del PD Rosy Bindy, "tot i que l'article 18 només afecta a una mínima part dels treballadors, és una reforma que afecta a tots els italians i a la dignitat del treball". 

Aquesta reforma podria suposar un abans i un després en el suport dels italians al govern actual. Pocs dies abans de l'aprovació d'aquesta, el diari italià La Reppublica presentava una enquesta segons la qual el Govern de Monti comptaria amb un suport superior al 62%. Cinc dies després de presentar-se la reforma laboral i esclatar la polèmica per l'article 18, aquest suport havia baixat fins al 55%, afectant especialment a la popularitat de la Ministra de Treball, Elsa Fornero, però també al propi Monti

La polèmica sobre la reforma laboral i la possible vaga general  poden tenir un important impacte en les eleccions municipals italianes que tindran lloc a finals de maig, especialment pel PD. 

El Partito Democratico, amb Bersani al capdavant, compta amb capitalitzar la seva oposició a la reforma laboral de cara a les eleccions, doncs, segons les enquestes, el seu electorat es mostraria més contrari a aquesta reforma que la mitjana dels italians (67% a 59%) i considera les reformes econòmiques de Monti poc progressistes.

Aquesta situació dista molt de la que es trobarà el PD a les properes eleccions generals previstes a la primavera de 2013, on les aliances pre i post electorals poden ser claus.  La principal preocupació del PD en relació a aquests comicis se centra en el futur de Monti, i és que, segons les enquestes, si el Primer Ministre es presentés al capdavant d'una llista electoral, el suport al PD- que ara és superior al que obté el PDL- es veuria fortament dividit.   

Per llegir els efectes que podria tenir la reforma laboral accediu a aquest article de The Economist.

Per ampliar els canvis a l'article 18 cliqueu aquí i aquí.   

Per accedir als sondejos posteriors a la polèmica per la reforma laboral cliqueu aquí.   

Per accedit a l'enquesta de valoració de la situació política del mes de març  (de 19 març) cliqueu aquí, i aquí per accedir a la valoració sobre els principals indicadors 

Resulta interessant llegit aquest article d'opinió sobre els futurs reptes del Partito Democratico, així com l'enquesta a què fa referència l'article. 

Finalment, cliqueu aquí per veure un assaig de la revista Foreig Affairs sobre la necessitat de dur a terme reformes estructurals a Itàlia.

Us recomanem, a més, la lectura de l'article "Europa y los dos Marios", de Jean-Marie Colombani, publicat el 2 d'arbil a El País (adjuntem pdf)


Autora: Mireia Bel

 

PDF

"Europa y los dos Marios", de Jean-Marie Colombani

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS