Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Diccionari Biogràfic

Cando Cando, Daniel

(La Corunya, 7 de desembre de 1943)

Obrer del metall. Traslladada la família a viure a Barcelona, estudià a l'escola d'aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima per mecànic ajustador. Des de 1961 s'integrà primer a l'Associació Democràtica Popular (ADP) i després a la Joventut Obrera Catòlica (JOC). Després de 1962 reconstruí el Front Obrer de Catalunya (FOC), on fou el dirigent del seu sector obrer i formà part del Comitè Executiu de 1963 a 1969. Participà en la primera comissió obrera creada a la Maquinista i en 1964 en la fundació de Comissions Obreres a Barcelona (Sant Medir), en les quals formà part de la Coordinadora del metall de Barcelona i més endavant de la Comissió Nacional de Catalunya, raons per les quals fou detingut en diverses ocasions i acomiadat de l'empresa en 1968 (No hi reingressaria fins al 1979) i seria condemnat pel Tribunal d'Ordre Públic en 1969. Finalitzat l'any de condemna, quan sortí de la presó i desaparegut el FOC, creà l'organització leninista "Lucha de clases" (1970-1976) que més tard s'incorporaria al Partit Comunista d'Unificació i al Partit del Treball; en 1978 fou secretari general de la Confederació de Sindicats unitaris de Treballadors (CSUT), un dels tres sindicats en què es dividí CCOO. En 1998 ingressà al PSC i en els darrers anys ha estat comissionat de l'Ajuntament a Barcelona Solidària.