Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Diccionari Biogràfic

Foix Cases, Pere

(Torà de Riubregós, 19 de febrer de 1893 - Barcelona, 14 de març de 1978)

Periodista (pseudònims Xifort i Delaville). Arribat de petit a Barcelona, visqué a Buenos Aires (1910-1913) i a partir de 1914 a París on s'exilià per d'evitar una condemna per pròfug; allí es relacionà amb grups sindicalistes i col•laborà en la seva premsa. Afiliat a la CNT, retornà el 1919 a Barcelona i el 1920 fou secretari del Sindicat Mercantil, membre del Comitè Regional de Catalunya i col•laborà a "Solidaridad Obrera". El 1923 fou ferit en un atemptat i després marxà novament a París, d'on retornà el 1924 per participar activament en el moviment sindical, raó per la qual seria empresonat fins a set vegades. En 1927-1928 s'integrà en el Comitè Nacional clandestí de la CNT dirigit per Joan Peiró, amb qui signà el Manifest d'Intel•ligència Republicana (1930). En aquests anys fou redactor de "Solidaridad Obrera" i col•laborà a "L'Opinió". Amb la II República ingressà a l'oficina de premsa de la Generalitat, defensà la intervenció dels obrers en política i s'apropà a ERC. En aquest període publicà: Los archivos del terrorismo blanco (1931), que ja havia donat a conèixer l'any anterior en català, La classe obrera, la revolució, la República i l'Estatut (1932), Corporativisme o república social (1934), Homes d'amor i de guerra (1935) i Barcelona, 6 d'octubre (1935).

Durant la guerra civil fou cap de premsa de la Conselleria d'Obres Públiques on establí una coincidència ideològica amb Manuel Serra i Moret, que mantindria durant la resta de la vida i publicà La criminologia i el dret penal de la revolució (1937) i Mentre fem la guerra (1938). Exiliat el 1939, s'evadí del camp de Saint Cyprien i marxà a Mèxic, on treballà de periodista en diaris i revistes mexicanes i de l'exili i on edità la revista "Horizontes" (1958-1967). Publicà en castellà les biografies de Lázaro Cárdenas (1947), Juárez (1949), Pancho Villa (1950) i Panait Istrati (1957). En català edità Catalunya símbol de llibertat (1942) i, en especial, Apòstols i mercaders (1957), biografies de sis dirigents de l'anarcosindicalisme català amb qui havia col•laborat estretament, i Serra i Moret (1967). Participà en el Moviment Social d'Emancipació Catalana i en el Partit Socialista Català, fins que s'incorporà a la secció de Mèxic del Moviment Socialista de Catalunya. Col•laborà amb assiduïtat a l'edició d'"Endavant" de França. Retornà a Barcelona el 1977, poc abans de morir. Ha estat editada la seva àmplia correspondència d'exili amb Serra i Moret: Lletres de l'exili (2007).